Futbol
L'ascens del Girona
L’èxit no és sinònim de quietud
El Girona, que ha assegurat la continuïtat de vuit jugadors i en podria afegir algun altre, va refer ben bé mitja plantilla en els dos anteriors canvis de categoria
L’exigència de primera ha fet decidir el club a fer una bona sacsejada, encara que costi afrontar rescissions
“Vull seguir amb una essència de vestidor i mantenir les arrels. Hi ha jugadors que han de tenir molt de pes a l’hora de dur el vestidor, i això no ho vull perdre per res del món.” La reflexió és de Quique Cárcel en plena argumentació sobre les idees que tenia per a la plantilla, un cop havia parlat amb tots els jugadors. El Girona ha assegurat la continuïtat de vuit jugadors, als quals es podria afegir algun altre, ja no només dels que tenen penjada l’etiqueta d’interrogant –René, Ramalho, Sandaza i Eloi Amagat–, sinó també d’alguns futbolistes que van jugar cedits i el club mira de repescar. Tot i l’èxit d’assolir per primera vegada en la història del club la màxima categoria, hi ha un grapat de jugadors que es quedaran sense el premi d’assaborir l’estrena a primera, perquè el club, entre l’exigència de la competició i l’ambició del projecte, està decidit a fer cap a una quinzena de fitxatges. La sacsejada, però, tampoc és tan exagerada si es compara amb els moviments fets pel club després dels dos anteriors salts de categoria, de tercera a segona B i de segona B a segona A, que es van fer en temporades consecutives.
L’entrenador va marxar
La temporada 2006/07, el Girona es va treure de sobre els fantasmes de l’any anterior –havia quedat campió de tercera divisió, però es va quedar sense ascens– i va certificar el retorn a la categoria de bronze, al camp de l’Alcalá. En plena celebració de l’ascens, però, el club va rebre la notícia que Ricardo Rodríguez, que feia tàndem amb Javi Salamero, decidia marxar al Màlaga B. Amb Salamero de nou als despatxos, Raül Agné va ser l’aposta a la banqueta. I al vestidor, només nou jugadors es van quedar a l’equip, que va veure com Pitu Comadevall se n’anava a Las Palmas –a segona A, amb un contracte per a tres temporades–, va prescindir de diversos jugadors que acabaven contracte i va negociar la rescissió de Crivillé, Nacho i Roger. Aquell estiu, el club va decidir fer 14 fitxatges, una xifra que es pot assimilar molt a la que acabarà concretant amb l’aterratge a primera divisió.
El bloc d’Agné
L’estrena de Raül Agné a segona B va anar de meravella al Girona, que es va instal·lar a dalt de tot del grup tercer de segona B i va acabar assolint un ascens històric, amb el recordat gol de Migue contra el Ceuta de fa nou anys. Amb l’arribada a la Lliga de Futbol Professional, el salt era teòricament més gros que el de l’any anterior, entre altres coses perquè a segona B ja hi havia jugat amb regularitat. De tota manera, Agné va confiar en el bloc de jugadors que tan bé havien rendit en la categoria de bronze. De fet, la sacsejada a la plantilla va ser menor que l’any anterior, tot i que van arribar dotze incorporacions aquell estiu. De jugadors que havien arribat a segona A amb el Girona i que es van mantenir al vestidor, n’hi havia onze, tot i que a última hora s’hi va acabar afegint Chechu, que havia marxat al Nàstic però va demanar fer marxa enrere i es va reincorporar a l’equip blanc-i-vermell quan ja havia començat la lliga. D’aquella estrena a Balaídos, el que més cridava l’atenció era que, dels onze jugadors que s’havien mantingut a l’equip, nou van ser titulars: Rafa Ponzo, Jose, Serra, Rangel, Migue, Matamala, Dorca, Arnal i Jito. Amb uns quants elements que accentuaven el mèrit, com el fet que, de tots nou, només Arnal tenia experiència prèvia en la categoria. I que un dels que completava l’onze –l’altre era Gabri, que venia de l’Alavés– era Jaume Duran, fitxat setmanes abans del Palamós i autor del primer gol dels gironins en la Lliga de Futbol Professional. Tampoc tenia experiència a segona A Jordi Xumetra, que va entrar en la segona part.
Rescissions a la vista
En el seu tercer intent consecutiu de deixar la segona divisió A, que ha acabat sent el bo, el Girona ha competit amb la majoria de la plantilla amb un lligam que anava més enllà del 30 de juny. Amb l’objectiu assolit, l’àrea esportiva vol fer lloc al vestidor. Tot i que hi ha dos casos (Sebas Coris i Rubén Alcaraz) amb els quals la intenció és cedir-los, tot indica que el club haurà d’afrontar unes quantes rescissions de contracte. D’entrada, ja ha deixat clar que no compta ni amb Kiko Olivas ni amb Cristian Herrera. I en funció de com evolucioni l’estiu, haurà d’estudiar la relació amb René, Ramalho, Sandaza i Eloi Amagat. El club ja té experiència a haver d’assumir rescissions de contracte. Li va passar a segona A, tot i que va ser essencialment en la segona temporada, amb casos com els de Gabri, Rangel, Arnal, Hèctor Simon. Raúl Martín i Paco Esteban.
