Ignoro la raó per la qual la Federació Espanyola de Futbol ha decidit instal·lar la seva selecció a Potchefstroom, una ciutat perduda a mig camí entre Johannesburg i Bloemfontein. Sempre es pot dir allò de la tranquil·litat, però el Brasil, l'Argentina, Itàlia i Mèxic són a Johannesburg o a Pretòria, a 45 minuts de tres estadis, i viuen ben tranquils a centres residencials que semblen búnquers a l'hora d'entrar-hi, però són una illa de pau a dins. I no han de fer viatges llargs per arribar a alguns estadis.

Arribes a Potchefstroom i, en un bar, com és normal, volen fer negoci. Així que han confeccionat uns cartells per donar la benvinguda a la premsa i l'afició estatals, amb quatre paraules en castellà del tipus «bienvenida, España» i, a sobre, l'escut del Barça. Sí, l'escut del Barça en lloc de la bandera estatal. Pel que sembla, la gent del bar coneix més el Barça que no pas els símbols espanyols, per la qual cosa en rebre un equip que té molts jugadors del Barça com a columna vertebral, han fotut l'escut blaugrana i han tirat milles.

Sud-àfrica és, tradicionalment, un mercat que consumeix futbol anglès, però el Barça ja s'hi ha fet un nom gràcies al seu bon futbol. Constantment, es poden veure samarretes del club –totes d'imitació–, i en un bar del centre de Johannesburg, una zona força marginal, el propietari ha decidit pintar un jugador del Barça a la paret com a reclam. És impossible saber si el dibuix representa algun futbolista en concret, ja que no és gaire encertat. I com que la majoria de jugadors del Barça juguen amb la selecció estatal, ara resulta que et trobes contínuament sud-africans amb banderes espanyoles al cotxe, amb la samarreta del Barça i el desig d'animar aquesta selecció perquè són aficionats blaugrana. Al món hi ha de tot –també l'Estat és ple de culers que animen Espanya–, però el club que porta la bandera del catalanisme es troba ara ajudant a guanyar adeptes per a la selecció estatal. Una ironia del destí.

La bona feina feta pel Barça els últims anys pel que fa a aposta futbolística, doncs, permet al club guanyar nous aficionats arreu del món disposats a consumir Barça. A les zones de premsa, una conversa informal entre periodistes que fan cua per obtenir l'entrada per a un partit es transforma quan et pregunten d'on ets, i contestes que de Barcelona. Un periodista de Bangla Desh gairebé m'ha abraçat, i ha afirmat que sóc molt afortunat de poder veure el Barça. Ignoro el nivell del futbol de Bangla Desh. Tampoc sé com s'ho ha fet el seu diari per enviar-lo fins aquí en temps de crisi, però aquest home està enamorat del Barça. Per sort, però, queda la carta de Messi. El Barça també recluta aficionats per a l'Argentina. Són els que prefereixen Messi abans que Xavi, Piqué, Iniesta, Puyol, Busquets, Valdés i Pedro plegats.

Toni Padilla

Periodista