El Real Madrid aparca la lliga fins al 2011. Ho fa amb totes les aspiracions intactes, a només dos punts del Barça, però amb la moral menjada per un etern rival que viu la seva pròpia utopia, gairebé inalterable a l'alè dels blancs al clatell.

El Madrid, impotent per aquesta situació, sobreviu com pot. I sense Xabi Alonso, és més difícil guanyar-se la vida. Ho va palesar el Santiago Bernabéu contra un Sevilla que va tenir el Madrid contra les cordes, sense coherència futbolística amb Lass Diarra i Khedira al mig del camp i amb Carvalho marxant a la dutxa abans de temps per un salt amb Negredo que Clos Gómez va interpretar com a falta.

Però els andalusos, amb Gregorio Manzano com a principal responsable, no van tenir ganes d'anar a dalt a la recerca de la porteria de Casillas i van acabar pagant la seva garreperia amb una acció desafortunada que manté la lliga oberta, si és que el Barça està disposat a compartir la pilota durant algun període de la temporada.

De fet, a Saragossa el Madrid ja havia donat símptomes d'haver perdut l'espurna en atac que l'havia convertit en alternativa al monòleg blaugrana i contra el Sevilla, el discurs no va canviar. Xuts llunyans de Cristiano, alguna cursa per la banda de Di María i un detall d'Özil; tot interessant però sense melodia conjunta. I enmig del caos blanc, Escudé i Negredo haurien pogut canviar el signe del partit, però aquest Sevilla tampoc està sobrat de facultats i optimisme i li va faltar el punt d'honor i sort per endur-se alguna cosa del Bernabéu.

I en una de tantes demostracions de supervivència, el Madrid va trobar la clau del partit quan menys l'acompanyaven les circumstàncies. Poc després de quedar-se en inferioritat numèrica i amb l'apatia sevillista, un rebuig en la defensa va acabar als peus de Di María, que va aprofitar la sortida en fals de Palop per donar una mica d'aire als blancs. «Ha estat massa lleig per ser un partit de futbol», reconeixia el mateix Mourinho, que en el seu circ habitual va senyalar l'àrbitre com un dels responsables del patiment blanc i al mateix Real Madrid: «Estem sols, jo i els meus jugadors, el club no està fent la seva feina i ja he demanat una reunió amb el president.» Mourinho en estat pur i un Madrid que afronta els2011 amb el caràcter i l'esperit de supervivència com a bandera.