La primera victòria de Joan Carles Oliva com a entrenador del Nàstic va tenir com a clar protagonista Rubén Navarro. El davanter de Sallent no només va fer l'únic gol del partit, que va valer per obtenir tres punts vitals, sinó que va ser el millor jugador del partit, oferint-se constantment, fent jugar els seus companys, aportant mobilitat i criteri en els últims metres i monopolitzant gairebé tot el pes en atac. Contra el Valladolid es va veure una de les millors versions del davanter de 32 anys, si no la millor, des que va aterrar al conjunt tarragoní fa dos estius.

Les lesions ja van ser un malson per a Rubén Navarro la temporada passada i tot i que en menor mesura, també ho han estat aquesta. El curs passat, l'exjugador de l'Hèrcules i l'Alavés només va poder actuar en 22 partits (1.174 minuts) i mai ho va poder fer amb continuïtat. Només en el primer tram de la temporada, quan va arribar a jugar set partits seguits i va fer dos gols, les coses li van anar més o menys bé. I és que en la resta de curs, va perdre's més partits dels que va jugar i només va poder marcar dos gols més, quatre en total.

Aquest estiu, Rubén Navarro va tenir un peu fora del Nàstic, però finalment va continuar en la disciplina grana i semblava que les coses li havien d'anar de manera molt diferent. I de fet, van començar prou bé, ja que tot i que no va servir per puntuar, el de Sallent ja va marcar en la primera jornada a Las Palmas. En la tercera jornada, però, tot es va començar a tòrcer, ja que va fallar un penal a Salamanca amb 0-0, i en el següent partit a casa contra el Rayo es va es va lesionar als adductors, cosa que va fer que es perdés les següents set jornades. Després de reaparèixer fa quasi dos mesos, dissabte va tenir el premi esperat, que li ha de servir per refermar-se com la millor troballa de l'hivern.