La idea dels organitzadors de la Volta era que l'edició del centenari passés per les quatre grans capitals catalanes, és a dir Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida. L'acord amb Barcelona i Tarragona no va ser fàcil, però va arribar a bon port. A Girona, ciutat que va ser l'escenari d'una sortida d'etapa del Tour de França el 2009, i a Lleida es van negar a col·laborar amb l'organització per qüestions, oficialment, econòmiques. Els alcaldes, Anna Pagans i Àngel Ros –tots dos del PSC– van tenir l'última paraula a l'hora de descartar una arribada que hauria donat un caràcter simbòlic a la Volta, que passa una greu situació econòmica en l'aniversari dels seus cent anys de vida.

A les comarques gironines, el relleu de l'etapa que havia d'arribar a la capital gironina el va agafar Banyoles, un escenari ja clàssic els últims anys en la Volta gràcies a l'aposta que ha fet el consistori de Miguel Noguer per convertir la vila en un municipi de gran atractiu turístic. De fet, el mateix Ajuntament està preparant l'arribada aquest any i el vinent de la copa d'Europa i la copa del món de triatló.

La Volta a Catalunya s'ha pogut disputar aquests últims anys gràcies al suport del govern català, que l'ha considerat un esdeveniment imprescindible per a l'esport del país. Aquest any, de fet, el Gran Premi porta el nom de Generalitat de Catalunya. Fa uns anys la Volta havia estat patrocinada, fins i tot, per una entitat pública d'una altra comunitat, la junta de Castella Lleó.

La rebuda de la Volta a les comarques gironines, sobretot en els punts d'arribada i sortida, ha estat excel·lent. Amb tot, la sostenibilitat amb diners públics d'una prova com aquesta serà un dels principals debats aquests propers anys, sobretot per la intenció del govern de rebaixar els pressupostos en tots els departaments. De fet, ni el glamur de la fórmula 1 està assegurat. Farà falta molt esforç i encara més imaginació.