S'han de provocar, i aprofitar. Roberto Peragón és un especialista a martiritzar rivals amb el seu treball persistent al davant, la pressió als defenses i als porters, que no sempre ho tenen clar a l'hora de fer circular la pilota. Mariano Barbosa va ser diumenge l'última víctima d'un dels davanters més murris de segona A. El gol a Las Palmas va ser el sisè que Roberto Peragón aconsegueix en la lliga després d'aprofitar un error d'un adversari. I amb el seu onzè gol en la lliga, el madrileny no només va empatar amb Jandro i Despotovic com a pitxitxi del Girona, sinó que va igualar el seu sostre golejador a segona A.

Els gols absurds que sovint destaquen en els resums televisius necessiten la col·laboració involuntària del que s'equivoca, però també l'atenció del beneficiat. I Peragón sempre hi sol ser. «Cadascú intenta tenir i potenciar els seus punts forts, els seus arguments. I jo intento pressionar i estar atent.» L'exjugador del Rayo té tota la confiança d'un cos tècnic que va conèixer l'estiu passat, un cop superat el seu primer curs a Montilivi. Peragón és expressiu quan se li pregunta pel treball amb Agné i Rodri: «Uf! Està sent molt bo. M'intento aprofitar de tot el que es fa, i com jo, també tots els companys. N'estem traient molt rendiment.» El davanter, que va fer 33 anys al febrer, valora els conceptes que ha anat aprenent i considera que l'estil de joc del Girona l'ha ajudat a millorar el rendiment.