El Reus ha accedit a la segona eliminatòria de la fase d'ascens a segona B després d'empatar 2-2 en el partit de tornada al camp de l'Universidad de Oviedo. En un partit carregat d'emoció que fins i tot va tenir pròrroga, els roig-i-negres es van classificar gràcies al valor doble dels gols en camp contrari en cas d'empat, ja que la setmana passada al Municipal de Reus el partit també va acabar en taules (1-1). Roberto va avançar els visitants de penal en el segon temps, però Lombán, quan faltaven vuit minuts per al final, va enviar el partit a la pròrroga. En el segon període del temps extra, Masqué feia l'1-2 amb un xut llunyà de falta directa i semblava que tancava l'eliminatòria. El Reus va badar i només un minut després va encaixar l'empat, fent que els últims cinc minuts fossin agònics. En l'última acció del partit fins i tot van estar a punt de quedar eliminats, però Sangrà, providencial, va evitar el gol sota els pals quan Àngel ja estava venut. Ara, els de Santi Castillejo encara hauran de superar dues eliminatòries més per consumar l'ascens, la primera de les quals començarà la setmana que ve, amb l'anada confirmada a Reus.

Els roig-i-negres van sortir molt concentrats al terreny de joc, disposats a aconseguir el gol que obligatòriament necessitaven per classificar-se. L'Uni Oviedo es va veure superat i es va trobar tancat al seu camp, en una còpia del que havia passat durant bona part del partit d'anada. Malgrat el domini en la possessió, això no es veia traduït en ocasions de gol. La primera va ser un llançament de falta de Roberto que va impactar en la barrera i en el contraatac posterior, els asturians van fer un gran advertiment a Àngel. Sakamoto es va plantar tot sol davant el porter reusenc, que va poder refusar a córner (minut 8). Aquesta acció va espantar una mica el Reus, que va començar a jugar amb pilotes llargues que resultaven inoperants. Els locals amb el pas dels minuts es van anar sentint més còmodes i van atrevir-se a sortir amb la pilota i van arribar a crear ocasions, com un xut de Lombán (minut 28) o un altre de Jaime (minut 39) que van sortir fora per poc. Eren els pitjors minuts d'un Reus que en cap moment no va sentir-se inferior al seu rival i que s'hauria pogut avançar en el marcador amb una rematada de Sergio León que va picar a la base del pal quan el gairebé centenar d'aficionats reusencs desplaçats a Oviedo ja cantaven el gol (minut 41). Dos minuts després, l'àrbitre va reclamar la seva dosi de protagonisme quan no va xiular com a penal una clara traveta sobre León dins de l'àrea.

Després del descans, els locals van sortir amb empenta, però el Reus es va saber refer i va tornar a agafar el control de la pilota. L'entrada al terreny de joc de Jorge va donar molt dinamisme a l'atac roig-i-negre, i en una de les seves cavalcades va ser objecte d'un penal que Roberto va transformar (minut 72). El Reus havia fet el més difícil, però com havia passat la setmana passada, no va saber conservar l'avantatge i, en el minut 82, Lombán va fer el gol de l'empat quan va aprofitar una indecisió defensiva. En els últims minuts del temps reglamentari, tots dos equips van intentar evitar la pròrroga, però la falta de punteria va enviar el matx al temps extra.

Aleshores, quan les forces escassejaven, va aparèixer la fe i les ganes de guanyar. Roberto i Manolo González van estar a punt de fer el segon (minut 92) i en la segona part de la pròrroga, Masqué va fer esclatar d'alegria els aficionats reusencs amb un xut de falta des de 30 metres que va sorprendre Chema (minut 112). Tot semblava fet, però el Reus va tornar a badar i Beñat, en una acció embolicada, es va fer el 2-2 en pròpia porteria només un minut després. Quedaven poc més de cinc minuts i els asturians van apel·lar a una èpica que Sangrà va evitar de manera gairebé miraculosa al salvar sota els pals el gol que hauria suposat l'eliminació. Al final, explosió d'emoció entre els jugadors roig-i-negres que, alguns amb llàgrimes, van celebrar la classificació sobre la gespa, com si es tractés de l'ascens que a partir de la setmana que ve continuaran buscant.

Santi Castillejo