Bellesa i poder
Ronaldo arriba a la conclusió que genera animadversions perquè és guapo, ric i un gran futbolista
La UEFA podria sancionar-lo per haver carregat contra l'àrbitre a Zagreb, si bé sembla poc probable
Diuen que la bellesa és a l'interior, però Cristiano Ronaldo (Madeira, 1985) no hi està d'acord. El controvertit davanter del Real Madrid, escaldat per les trompades dels jugadors del Dinamo de Zagreb, va elevar dimecres a la nit la seva vanitat a un nivell gairebé inabastable en afirmar que la gent als estadis el xiula perquè és “ric, guapo i un gran jugador”. Literalment. Durant les 24 hores següents, les xarxes socials i el soroll mediàtic que envolta sempre el portuguès van situar la seva frase autoafirmativa, un punt banal en el to però simptomàtica del seu caràcter en el contingut, en un eix de debat inesgotable. Ronaldo, realment víctima d'una duríssima entrada del migcampista del Dinamo Leko, arran de la qual li van haver de fer tres punts de sutura al turmell, s'ho havia manegat, com tantes altres vegades, per convertir-se en el blanc de les ires –i d'alguna mofa– quan, ben mirat, potser tenia raó de queixar-se. Però fer de la queixa una forma de vida al més pur estil Mourinho i vestir la queixa de fatxenderia acostuma a tenir efectes no desitjats, per molt que els portuguesos del Madrid sembla que no vulguin adonar-se'n.
Amenaça de sanció
De fet, Ronaldo fins i tot hauria quedat exposat a una sanció de la UEFA per haver dit, també, que l'arbitratge a Zagreb havia estat “una vergonya”, segons el seu parer per la permissivitat amb l'agressivitat local. “Els arbitratges, el fair play de què parla la UEFA, la protecció dels jugadors hàbils... No entenc res. A alguns no se'ls pot tocar i a mi em peguen fort”, va lamentar. Arsène Wenger o Drogba ja havien rebut sancions de part del màxim organisme europeu per haver carregat contra els àrbitres, però en aquest cas finalment sembla poc probable que la UEFA prengui mesures.
Entrant en matèria, que Cristiano és ric i és molt bon futbolista són dades diguem que objectives. Que sigui guapo, per molt que el jugador protagonitzés diumenge passat la portada del suplement de moda del New York Times com a estàndard de bellesa, ja és una qüestió més subjectiva. Ahir mateix en una enquesta de la cadena SER un 75% dels participants deien que no n'és ben bé, de guapo. A més a més, a gairebé ningú se li escapa que no el xiulen per això. Que el xiulen, precisament, per dir-ho. Fins ara no ho havia dit, però el seu gest, des que va debutar amb el Manchester United el 2003 fins als seus últims escarafalls amb el Madrid, sempre ha vingut a dir el que abans-d'ahir va explicitar com a reivindicació de la bellesa i el poder. Ell que prové d'una família humil i es va criar en un barri obrer.
Probablement va ser un rampell d'ironia per canalitzar un estat d'irritació justificat, però el discurs gestual de Ronaldo repeteix cada dia: “Sóc guapo, sóc ric i sóc molt bo.” I això, i la falta de respecte pels rivals que sovint exhibeix, no ajuda ni a enfocar les seves bones condicions futbolístiques ni fins i tot que els àrbitres el protegeixin, com reclama vés a saber pensant en qui: “A alguns no se'ls pot tocar...” Ronaldo es va instal·lar a Belgrad en la seva doble condició de víctima i d'exhibicionista, a dosis barrejades, mostrant a la càmera el turmell ensangonat, apel·lant a la seva bellesa per queixar-se d'una hipotètica persecució.
Aquesta ha estat l'última sortida de to d'un futbolista que ha fet de la seva autoestima, imprescindible en qualsevol davanter, un excés. Ronaldo, que per la seva actitud més mesurada en la darrera supercopa d'Espanya –o perquè n'hi ha que van fer més soroll que ell–, deixava entreveure indicis de maduresa, ha tornat a mostrar-se com aquell que es jactava del preu indecent que el Madrid va pagar al Manchester per fitxar-lo, o com el que provocava Pandiani, de l'Osasuna, o Pedro, del Barça, o els aficionats que l'escridassen.
Res no sembla haver canviat. Com Mou, Cristiano continua disposat a alimentar el seu propi personatge, per molt que fins ara no li hagi donat cap rèdit esportiu, i a edificar un nou Madrid tan presumptuós com agreujat, que ara compara l'entrada de Leko amb la que va costar l'expulsió a Pepe al Bernabéu l'any passat.
LES PERLES
LES PERLES
El tema estel·lar, també a les xarxes socials
David Albelda, migcampista i capità del València, ho tenia clar: “No he perdut ni un minut a pensar si Cristiano és guapo o és lleig.” Però el cas és que la frase del portuguès va ser ahir tema predilecte de debat i entre altres coses va generar un reguitzell de piulades al Twitter que si alguna cosa van constatar és que el jugador no provoca indiferència, més enllà de la valoració d'Albelda. Si bé s'hi manifestaven defensors de la causa del portuguès “agredit”, la mofa guanyava per majoria: “No li cal tenir àvia.” “Anava per a déu i s'ha quedat en Cristiano”. “Cristiano Ronaldo: 96 milions. Veure'l córrer darrere de Messi no té preu.” “Ronaldo protagonitzarà el proper espot del BBVA: bo, bonic i vanitós.” Aquestes eren algunes de les mostres d'ironia, adobades amb un repetit “A mi em passa el mateix”. Tampoc no hi faltaven les opinions femenines que directament posaven en dubte la seva bellesa: “Cristiano és molt guapo. Rajoy crearà milers de llocs de treball. Mira, un unicorn!” I a tot això una coneguda cançó dels Inhumanos, Me duele la cara de ser tan guapo, sonava de fons en les tertúlies radiofòniques sobre la qüestió. Poques vegades tres adjectius poden donar tant de si.
Sempre fent amics
Ronaldo és un dels personatges protagonistes dels esquetxos més punyents del programa de Televisió de Catalunya Crackòvia, un referent en les paròdies del món futbolístic a partir del qual s'han fet diverses versions en altres televisions autonòmiques. L'actor Bruno Oro, donant-se copets al pit sortit i mostrant predilecció pels insults com ara “lleig” o “barat”, ha encarnat el Ronaldo que dimecres a la nit es va mostrar en la realitat en el seu estat més pur, fins al punt de superar la ficció amb una frase que haurien signat els guionistes del programa. El Ronaldo de Crackòvia és, sobretot, cregut, ufanós, preocupat pel seu físic i per la seva exclusivitat futbolística; que pregunta al mirall qui és el millor jugador del món i té malsons quan es compara amb Messi. Doncs, això.A Bruno Oro se li hauria acabat la feina si no fos perquè també imita altres personatges.
La realitat supera la ficció
Ronaldo acumula diversos incidents amb jugadors rivals des del seu aterratge en la lliga espanyola, ara fa més de dos anys, i gairebé sempre, a excepció del cop de colze amb què va trencar el nas al jugador del Màlaga Mtiliga i pel qual va ser sancionat amb dos partits pel comitè de competició, han estat els excessos verbals els que l'han confirmat com un jugador desagradable, més odiat que admirat al terreny de joc malgrat les seves indiscutibles virtuts futbolístiques.
Ronaldo va treure de polleguera Pandiani, de l'Osasuna, quan enmig d'un enfrontament entre tots dos li va preguntar, segons va transcendir després, quants diners cobrava. Ronaldo, després d'empènyer Guardiola al Camp Nou perquè el tècnic del Barça no li va donar la pilota per fer efectiu un servei de banda, hauria dit a Pedro, que va sortir en defensa del seu tècnic: “I tu, qui ets?” Ronaldo ha estat capaç de fer perdre els nervis a Iniesta, cosa que no és a l'abast de qualsevol.
Les seves manifestacions de dimecres a la nit, apel·lant a la seva bellesa, fins i tot van ser objecte ahir de rialla entre els jugadors del pròxim rival del Madrid, el Llevant. “Pensava que em descrivia a mi”, va dir el veterà lateral Juanfran. “Jo crec que aquí també som molt guapos”, hi va afegir Pallardó. “Com a professional és molt bo. En la resta, no hi entro”, va tancar Ballesteros, el central més dur del conjunt granota.