“Nosaltres t'estimem; Mourinho, queda't”
Color culer. Exemplar comportament de l'afició del Barça, abans, durant i després del partit; espectacular mosaic i emocionant interpretació de l'himne a 98.000 veus
I el Camp Nou va esclatar veient els seus herois sortir del túnel de vestidors. Com sempre, però una mica més perquè el rival era el Madrid. Els dos onzes enfilaven l'entrada a la gespa, en paral·lel i amb el típic posat militar d'una desfilada, quan van alçar-se 22.000 cartolines que composaven un missatge clar i senzill: “Som-hi Barça.” Som-hi tots, jugadors i seguidors, que units fem força. Ni caps de porc ni res que pogués avergonyir Pep. El missatge de l'entrenador en la prèvia del clàssic va arribar com si fos paraula de Déu. Ell també assenyala el camí, però sense usar el dit.
Mosaic i cant del Barça per aixecar el teló. Com sempre, però una mica més perquè el rival era el Madrid. L'himne va començar a sonar i es va aturar de seguida. Amb prou feines tres o quatre compassos i van quedar soles les 98.000 veus culers que omplien l'estadi per dir cantant que tot el camp és un clam, que som la gent blaugrana, que tant se val d'on venim... La veu unànime del Camp Nou, per posar un nus a la gola a l'etern rival i la pell de gallina als seus.
I després de la música, el silenci. Silenci per la mort de Juan Carlos Pérez, el capità del 0-5 al Bernabéu, abans del servei inicial, i silenci del Barça durant una bona estona. La gent blaugrana va haver d'empènyer l'equip, que no era ell i que tenia al davant un rival que li posava les coses més difícils del que es podia esperar, i els seus ànims no es van deixar de sentir. Crits d'ànim quan calia serrar les dents per aguantar l'escomesa del Madrid i crits de celebració quan el Barça va ser el Barça, va trobar el premi del gol i va ballar la seva dansa de toc, toc i toc.
Hi va haver, no podia ser d'una altra manera, una xiulada monumental i ensordidora per a Pepe en totes les seves aparicions, que no van ser poques, i crits a Teixeira Vitienes, un àrbitre amb el qual ningú no va quedar content.I hi va haver també cants per a Mourinho. En castellà, perquè no li calgués traducció: “Sal del banquillo, Mourinho sal del banquillo” i “Nosotros te queremos; Mourinho, quédate.”