La gran herència de Guardiola
Dimecres la Champions va tancar les anades dels vuitens de final amb moltes sorpreses. Les victòries del Zenit, el Basilea, l'Olympique de Marsella i el Nàpols contra els teòrics favorits Benfica, Bayern, Inter i Chelsea, respectivament, o la derrota mínima de l'APOEL a Lió contra l'altre Olympique demostren l'actitud amb què els equips afronten una eliminatòria d'aquestes característiques. O fins i tot el Madrid, 1-1 a Moscou contra el CSKA. Mourinho, a set minuts del final i a amb avantatge, amb el partit trencat com a conseqüència dels canvis ofensius dels russos, va decidir substituir Özil per Albiol. El missatge és clar: deixem-nos de collonades i anem a defensar, abandonem la pilota i a treure aigua de la cuina com bonament puguem. Resultat, gol del CSKA i 1-1. Són maneres d'entendre el joc i maneres d'exhibir-se. Tots, Benfica, Bayern, Inter, Chelsea, Real Madrid, tots ells equips enormes, i també el Milan, que aquest cop va sentenciar amb un 4 a 0 l'Arsenal, fan estratègia pensant en 180 minuts, amb dues cares (o les que facin falta), trastornant la seva personalitat sense patir cap mal de panxa. Per resumir el concepte, en nom del resultat val tot. Veient-los, un pensa que la llegenda del Barcelona encara és més gran. Guardiola, seguint el model iniciat per Cruyff, ha imposat al culer un estil innegociable (ni tan sols pel marcador) que ha acabat a força d'estètica, d'educació, naturalment de bons resultats, del talent i del treball dels futbolistes i també de pedagogia a la sala de premsa, calant fons. El seguidor barcelonista sent admiració del que veu i fins i tot en la derrota (el Barça està a deu punts del Madrid) s'enorgulleix. Europa ho va tornar a comprovar: 1-3 a Leverkusen amb el futbol més transparent mai vist, sense plans de futur, amb una actitud diferent a totes les altres. Aquesta és la gran herència del Pep i mantenir això, la gran preocupació d'uns futbolistes que fa una setmana que regalen sense enveges (cosa que no tothom pot dir en el club) el protagonisme de l'èxit al seu tècnic. Tant de bo tot plegat acabi amb la seva renovació.