Dimissió de Vilaró i concurs de creditors
L'adéu del president i l'anunci que el club entrarà en llei concursal, dos episodis més d'uns dies plens de surrealisme a Montilivi
Joaquim Boadas, al capdavant d'un consell d'administració en què falten peces
Ramon Vilaró va presentar ahir la seva dimissió “irrevocable” com a president del Girona. Ja ho havia fet dimecres passat, però des del club li van insistir que era una decisió equivocada i Vilaró, més amb el cor que amb el cap, es va deixar convèncer. Però en el fons sabia que no hi havia marxa enrere, tip de ser l'ase dels cops i de donar la cara per les decisions que prenia Josep Delgado, amb moltes de les quals no combregava. Sense poder-ho parlar cara a cara amb el propietari, que torna a estar en parador desconegut, Vilaró va presentar la renúncia durant el consell. “És difícil comunicar decisions davant dels mitjans quan algunes no les comparteixes. Jo sóc gironí, una persona coneguda a la ciutat, i no vull fer el ridícul a Girona. No vull passar per aquí.”
La dimissió de Ramon Vilaró va anar acompanyada de l'anunci que el club presentarà concurs de creditors. “L'està preparant l'advocat Toni Freixa”, va dir. Segons el president, que el Girona acabi abocat a la llei concursal no és sinònim de cap daltabaix. Sí que va deixar força clar que Josep Delgado no aniria a l'ampliació de capital d'1,5 milions, al contrari del que es va dir durant l'última junta d'accionistes. “Si el club està en venda, per què continuar posant-hi diners? Però no hem de patir. No tenim deutes tan grans com altres clubs i el concurs ha de ser tranquil. Segur que tot sortirà bé”, va afegir el ja expresident del Girona.
Boadas, al capdavant
Va trigar ben poc el Girona a anunciar el nou president del consell d'administració. No és el que Vilaró hauria posat. “Penso que el millor seria el senyor Delgado, que és qui pren les decisions. Però ja que no ho pot ser, el conseller amb més cara i ulls i més seriositat crec que és Salvador Capdevila.” El Girona, però, va anunciar que seria Joaquim Boadas, vicepresident i portaveu del consell. Posat al dia sobre la nominació de Boadas, Vilaró hi va tenir poc a dir-hi: “Queden deu partits. Això és un plis plas.”
El Girona també va anunciar que Kat Gorska, fins ara directora financera del club i consellera delegada, és la nova directora general. Amb la sortida de Boadas, el consell torna a quedar sense els efectius mínims imprescindibles i en els propers dies el club està obligat a fer-hi com a mínim una incorporació. Vilaró va etzibar que n'hi ha tres de madures, una de les quals seria la de l'expresident Carles Teixidor.
Després de gairebé dos anys en el càrrec, Vilaró no va evitar emocionar-se en el seu comiat. Ja va avisar, però, que no és un adéu definitiu: “Algun dia tornaré. Temps al temps.” De moment serà divendres a Alacant a animar l'equip. I es va atrevir a fer pronòstics molt precisos: “Ens salvarem segur; d'això, n'estic convençut. Divendres puntuarem al camp de l'Hèrcules i després guanyarem el Barça B davant de 8.500 aficionats i també a Sabadell.” Vilaró va destacar les extraordinàries relacions que ha teixit amb la majoria de presidents de segona A i alguns de primera.
La relació amb Delgado
Es va esplaiar amb el propietari, amb alguna de freda i alguna de calenta: “Li vull agrair la confiança que m'ha mostrat aquests dos anys, dir-li que és amic meu i que es mereix tot i més. Però també que ha fet el més difícil, que és posar-hi molts i molts diners, i ha fallat en el més fàcil, que ha estat no saber rodejar-se de bons professionals o, si eren bons, no deixar-los treballar.”
Vilaró va dir que no estava d'acord amb la decisió de fer fora Uribe –“jo li hauria donat el partit contra el Dépor”–, ni Mario Barrera –“el millor director esportiu que ha tingut el Girona en 15 anys”– i que també li han fet signar papers amb què no estava d'acord (i algun gol que li van colar, com la carta d'acomiadament a Xavi Julià) però que ho ha hagut de fer com a president del consell. Creu que el club l'ha encertat amb Salamero, “que és un entrenador molt murri”.