DARRYL MIDDLETON
PIVOT DEL GIRONA FC
“Per culpa d'aquest any, la cuina està guanyant el bàsquet”
El pivot, que està a punt de fer 46 anys, deixa entreveure per primer cop la retirada del bàsquet en actiu: “Alguna cosa ha mort dins meu en els últims quatre anys, sobretot en l'últim”
Darryl Middleton (Nova York, EUA, 21-7-1966) parla sense embuts de com ha viscut aquest curs a Girona i fa una reflexió sobre el present i el futur. I, per primer cop, obre la porta a la retirada del bàsquet en actiu per dedicar-se professionalment a la cuina.
Falten dos partits de fase regular i poden accedir al play-off. És un petit miracle?
Sí, és un miracle. Amb tot el que passa al club, amb tants mesos sense cobrar i les mentides que ens han dit, sembla estrany que encara puguem aspirar al play-off. Veurem què passa.
Divendres podria jugar-se l'últim partit a Fontajau a LEB Or.
Fa quatre anys, quan vaig decidir quedar-me aquí per ajudar el club i la ciutat, vaig pensar que ara hauríem tornat a l'ACB. Tenia possibilitats d'anar a altres llocs, com al Panathinaikòs, però em vaig quedar. Volia fer un senyal a la gent perquè ajudés més. Hauria estar millor que s'hagués es quedés en Marc Gasol [somriu], però tenia la certesa que, si em quedava jo, podia canviar alguna cosa. Però, ara resulta que estem intentant evitar un altre cop que l'equip desaparegui.
Per què s'ha arribat aquí?
Realment, he vist que la gent i la ciutat no han participat en aquests quatre anys. No han ajudat l'equip. I això és trist. Jo no sóc de Girona; només sóc aquí per intentar fer alguna cosa. Pensava que, quedant-me, vindria més gent al pavelló; però no ha canviat res.
Està frustrat?
Ho estic. Per moltes coses, però no pots assenyalar culpables d'arribar on s'ha arribat. Hi ha gent que diu [Josep] Delgado; hi ha gent que diu [Francesc] Ferroni. Els jugadors no sabem res perquè ningú no ens diu res. Així és difícil entrenar-se, ja que sempre tens coses al cap. Hauríem d'anar a treballar només pensant en la feina, sense distraccions.
A qui creu, però, que s'hauria de responsabilitzar d'estar així?
No ho puc dir. Sóc jugador i només sé el que vaig sentint. Però, és igual. Tenim un bon equip, una bona ciutat i equips inferiors i d'EBA que estan fent una bona temporada. És trist que aquests jugadors que ho estan fent bé no tinguin la perspectiva de tenir un equip per sobre. És molt trist que això passi aquí.
Estan cansats de mentides?
I tant. Cada dia diuen coses diferents. Que si la setmana que ve allò, que si l'altra això. És tot molt trist perquè esperes que la setmana que ve passi alguna cosa... I no passa res. Quan jo estava al Panathinaikòs, cobràvem i l'única cosa que ens havíem de preocupar era del bàsquet. Res més. Ara, he anat veient que, en els últims dos o tres mesos, els jugadors no s'han pogut concentrar. No som un equip fort; hi ha molta joventut. S'han de pagar factures i no és bo si has de demanar diners als pares per subsistir.
El pitjor és estar-se quasi tot el curs sense veure ni un euro?
Per a tothom, és el pitjor. He sentit rumors de gent, fins i tot entrenadors d'altres equips, que diuen que en Nacho [Ordín] i jo no ens importen ara mateix els diners, que no els necessitem perquè en tenim. I no és cert. Estem aquí, com molta gent, per treballar. I volem cobrar. No estic aquí per perdre el temps i mantenir-me en forma. Per això aniria al Wellness! He perdut molt en els últims quatre anys, tant temps com diners.
És el seu 24è curs com a professional. El pitjor de la carrera?
He tingut sort d'estar en equips que mai han arribat a aquesta situació. Mai. Repeteixo que Tabak està fent una feina magnífica, mantenint l'equip unit perquè mai és fàcil fer-ho.
Per la situació que planteja, Girona necessitarà molts anys per tornar a l'ACB.
Jo em vaig quedar per això i pensava que en tres o quatre anys hi hauríem tornat. D'això, en culpo la ciutat perquè crec que no se n'ha preocupat. Hauria pogut fer molt més del que ha fet. Girona és un bon lloc per tenir un equip de bàsquet i la gent hauria de sacrificar-se més. Què ha passat amb tota la gent que venia als partits d'Akasvayu? Encara són aquí, no? Molta gent podria ajudar aquest equip, però no se'n preocupa. Aquest és el problema.
És difícil canviar això?
Hi ha gent que li agrada el bàsquet a Girona, però n'hi ha d'altres que no els importa. Que tenen altres coses a fer. No es pot culpar de tot només a una persona, com Ferroni. Tothom té la seva part de culpa.
Si pogués tornar quatre anys enrere, a LEB Bronze, tornaria a quedar-se a Girona?
No, no ho faria. Hagués buscat algun equip a l'ACB. Ja hi he pensat en això i va ser una gran errada. En la meva carrera, no he comès mai errades i aquesta ha estat la primera.
Si aquest estiu hi hagués nou projecte i li plantegessin quedar-se, què decidiria?
Ho hauria de pensar, però crec que no em quedaria. Marxaria fora de Girona a un equip que estigués interessat en mi. Puc continuar jugant, tot i que no puc fer-ho 35 minuts per partit. I, si no em truca ningú, doncs començaré a cuinar.
La cuina està guanyant el duel amb el bàsquet?
Cert. Tinc dos mesos de marge; ja ho veurem. Si El Celler de Can Roca em truca perquè necessiten un altre xef, hi aniria segur [riu]. La veritat és que trobaria a faltar el bàsquet, però alguna cosa ha mort dins meu en els últims quatre anys, sobretot en aquest últim. Per culpa d'aquest any, el bàsquet em comença a desagradar. És difícil d'explicar.
