El pes dels galons
Lliga Endesa. El Barça ha de recórrer a la primera unitat per aturar el Fuenlabrada, que li havia pujat a cavall gràcies a una sobredosi d'energia
El guió va ser el previst en un partit en què l'equip modest acaba de canviar d'entrenador i es mou en uns paràmetres d'energia, emotivitat i excitació sobredimensionats. El desenllaç, però, no sempre està escrit, i el Barça va saber aixecar-se quan més tocat estava i retenir una victòria que tenia costa amunt amb els seus homes importants al rescat.
Els blaugrana es van sentir còmodes en l'atac i entre això i l'encert van arribar al primer descans amb 15-26. Però el guarisme no podia amagar un dèficit en el rebot (8 del Fuenlabrada en aquest període, 4 de Sené). I no tots van ser llargs. La dada no tenia més impacte perquè la mateixa hiperactivitat que permetia als locals anar a tots els refusos es traduïa en ànsia amb la pilota a les mans. Els atacs locals tenien fluïdesa i criteri, però no precisió.
Símptomes
El Barça va tancar el primer quart jugant a tot drap i els locals, ja amb més dubtes, no van trobar escletxes (12-26). La solució va venir jugant amb cinc oberts. Es perdia la intimidació de Sené, però es guanyava la mobilitat i facilitat de jugar de fora cap a dins de Charles Garcia. I amb la determinació de Quino Colom, els de Poch es veien valents per competir. El Barça no va trobar l'antídot per al pivot amb passaport de Belize. Ni els cincs (Jawai, per velocitat i Tomic, massa tou) ni els quatres el van poder aturar. El 31-42 va ser l'últim avantatge català per sobre dels deu punts. El quart es va tancar des de la línia de 6m75 (Navarro i Lorbek per al Barça, Colom i Muñoz per als locals), però el Barça havia iniciat una seqüència de pèrdues puerils –símptoma de falta de tensió–, perdia frescor en atac i Garcia se n'anava al vestidor amb 11 punts (el seu sostre aquest curs eren 9) i 5 rebots. Per contra, el joc interior del Barça –que havia de ser la contrapartida– era absent.
Els blaugrana va tornar del vestidor entre tous i apàtics. Va ser el quart de Feldeine (8 punts en el període) tot i tenir al damunt novament Mickeal. Pascual l'havia situat d'inici sobre Feldeine i Navarro sobre Gladir, amb el resultat de dues faltes en menys de cinc minuts per a Mickeal, que no va jugar en el segon període. Després del 46-54 (Jawai), els tres últims minuts del tercer quart i l'inici de l'últim van fer entrar por (12-0 i 57-54). A més, Poch va recórrer a una defensa zonal que primer va generar dubtes, però de tan amunt que se situava desguarnia la línia de fons. Aquí el Barça va trobar la primera escletxa per anotar de prop. Entre Mickeal i Navarro van fer un últim esforç –ara sí amb el nivell energètic dels locals– i ni el temps mort de Poch ni la renúncia a la defensa zonal van ser a temps de frenar el Barça (0-12 i 63-72).
LA DADA
Dusko Ivanovic, destituït
Josean Querejeta va destituir ahir Dusko Ivanovic després de la derrota contra el Blusens Monbus, que deixa el Caja Laboral vuitè amb 5-3. En l'Eurolliga, a més, divendres té un cara o creu, ja amb el nou tècnic. “És la decisió més difícil de la meva vida, però estem fatal i canviem d'entrenador per refer la situació de l'equip”, va dir el president. Ivanovic, amb nou temporades al club, s'ho va prendre esportivament: “Vull agrair-vos aquests deu anys meravellosos. Estic malament, com puc estar, si no? No m'ho esperava, però entenc totes les decisions.”