“Gràcies, Barça.” Aquest és el titular que a Enric Masip li hauria agradat veure publicat avui en els diaris, però la realitat és capritxosa. Podria haver estat perfectament l'enunciat d'un adéu en unes altres circumstàncies i en un altre entorn. A un dels símbols del barcelonisme, que té penjada la samarreta al Palau, li hauria agradat acomiadar-se en el si del club on ha crescut i treballat durant 23 anys, més de la meitat de la seva vida, amb l'escut al darrere i al costat del seu president. Però la realitat ha estat una altra ben diferent. Eduard Coll, el directiu responsable de l'handbol blaugrana, va oficialitzar la setmana passada la seva marxa del club, i ho va atribuir a motius organitzatius i d'austeritat. Ahir hi va dir la seva Masip, en un hotel cèntric de la ciutat.

Enric Masip considera que la seva sortida del Barça “no ha estat digna” ni per a ell ni per al club. I va recordar els 23 anys de servei a l'entitat: catorze com a jugador, dos i mig en la fundació i els últims com a secretari tècnic. “Sempre he treballat amb la màxima honradesa, compromís i honorabilitat”, va sentenciar. L'exjugador, que en algun moment va haver d'aturar el seu discurs fruit de l'emoció, va tornar a agrair al Barça la possibilitat d'haver competit “en el millor equip d'handbol que hi ha hagut, el dream team” i ho va fer extensiu a directius, companys i d'altres empleats del club blaugrana. També va recordar com una gran experiència la seva etapa en la fundació, en què va ser partícip d'iniciatives vinculades amb la solidaritat. En la secretaria tècnica, però, va admetre que la feina l'havia desgastat. “M'he hagut de menjar molts gripaus. Sovint se m'ha buscat més en les derrotes que no pas en les victòries quan hem estat capaços de canviar de dalt a baix un equip perdedor i convertir-lo en un conjunt exemplar”, va lamentar.

Masip va rebatre les manifestacions d'Eduard Coll en què declarava que la seva marxa havia estat consensuada. “Sóc una persona que ho ha donat tot pel club. I si et posen una pistola al cap i et diuen o signes l'acord o t'acomiadem, no hi ha més remei que fer-ho. Ni a mi, ni al club ens interessa anar a judicis”, va explicar. L'exsecretari tècnic també va voler desmentir algunes de les informacions que s'havien publicat aquests dies: “S'ha dit que jo havia signat la renovació de contracte amb l'anterior junta una setmana abans de les eleccions, quan en realitat va ser un any abans, el 2009.” En aquest sentit, el ja exsecretari tècnic va destacar que sovint havia intentat renegociar el seu contracte a la baixa –fins i tot, abaixar-se el sou un 50%–, tal com passava amb els jugadors, però en cap cas es va voler allargar. I va afegir: “Respecto que des del club es vulgui prescindir de la figura del secretari tècnic, però penso que s'hauria d'haver fet d'una altra manera. Em van trucar per sorpresa la setmana del mundial i sense poder sortir per la porta gran del club. Em fan sortir per la porta petita.” Amb tot, Masip admet que la indemnització és bona, ja que li pagaran l'any i mig que tenia pendent de contracte. Una qüestió, aquesta, que contradiria l'austeritat que es predica des del club.