El Camp Nou va ser ahir allò que se n'esperava. Una olla de pressió de les que fan el millor caldo. Olla de pressió a la graderia i a la gespa. Connexió total entre la simfonia culer que va sonar imparable des dels més de 90.000 seients de l'estadi de les Corts i la partitura futbolística executada pels jugadors de manera magistral. Alguns havien fet el caldo gros a costa de la graderia, i ahir l'afició culer va demostrar que l'animació està al punt de cocció òptim diguin el que diguin. Amb l'olla de pressió a tot gas el condiment necessari era el gol i va arribar del crac que ja figura en els diccionaris com a sinònim de diana futbolística: Leo Messi. El primer, en el minut 5, per esperonar encara més un Camp Nou encoratjat i entregat definitivament a un equip que va sortir convençut que per a ells no hi ha res impossible. El segon, en el minut 40, per guanyar la tranquil·litat del vestidor i preparar bé l'ofensiva definitiva en la segona part. I en el retorn, va cedir el testimoni a Villa, que va tornar a ser Villa, i va aprofitar la primera ocasió del segon temps fruit un cop més d'una recuperació filla de la pressió i una passada de Xavi magistral perquè l'asturià definís. I la grada arribant a l'èxtasi de les grans nits.

La pressió va ser l'arma letal del Barça per a la remuntada. El terror es reflectia a la cara dels milanesos. Fins i tot Boateng quedava extenuat de l'esforç defensiu que es va veure obligat a fer. El Barça va sotmetre a un ofeg total un Milan que de seguida va veure que podia pagar car haver provocat la fera a San Siro. És cert que en una errada de Mascherano el fantasma del Chelsea va sobrevolar el Camp Nou, però per un cop els pals es van aliar amb el barcelonisme.

El marcador a zero com a objectiu prioritari. Fet! Els gols anaven caient. Podrien haver estat un munt, però s'havien assolit els tres necessaris. Tres estrelles Michelin. I a patir, perquè no te les treguin! El retorn en plena forma de Xavi va ser important, però la connexió de Busquets en línia amb Messi és la fórmula secreta que cap cuiner voldria descobrir. Un cop afinades les imprecisions dels tres primers minuts, les passades a l'interior d'Iniesta van ser les espècies que donen el bon gustet.

Per pujar el punt de cocció, Alves va pujar tant com va convenir en un arriscat plantejament amb defensa de tres. Perquè els reptes són per als valents. Les seves centrades no van tenir la precisió que caldria, però van desequilibrar constantment un Milan que no podia ni pensar mentre Montolivo, peça clau en la creativitat culinària dels italians, va quedar sepultat pel joc blaugrana. En la recta final es va patir. És clar, quin gran cuiner no pateix amb la seva obra mestra! Però Alba va fer el quart, les postres. Bona escudella ahir al Camp Nou amb tots els ingredients necessaris. I per cert, per aquells que diuen que a la banqueta del Barça no hi ha ordre ni concert, Déu n'hi do la cuina que van fer ahir. Amb Roura i la resta de xefs de l'equip tècnic al capdavant. Si a l'altra banda del telèfon trucaven de Nova York o era Ferran Adrià, no ho sé. Però quina delícia de plat que ens van servir ahir. Enhorabona!