No tothom esprinta per vèncer
En el moment que es va confirmar que els dos afortunats que van consolidar l'escapada de la jornada –Olivier Kaisen (Lotto) i Tristan Valentin (Cofidis)– no es disputarien el triomf final a Lleida, els nervis van aparèixer en el pilot. Els equips no han desplaçat esprintadors de pes a la Volta i, sense un candidat clar, les apostes quedaven ben obertes. I per tant, més d'un conjunt podia intentar col·locar el seu corredor més ràpid per emportar-se un triomf parcial a Catalunya i, de retruc, esgarrapar uns punts que sempre són benvinguts de cara a la classificació del World Tour o satisfer els patrocinadors amb uns instants de quota de pantalla. Ahir, l'escollit va ser François Parisien (Argos), que va batre un dels ràpids de la cursa, Samuel Dumoulin (Ag2r), i va celebrar el triomf més important de la seva vida professional.
Però no tots els corredors que intentaven col·locar-se amb el grup capdavanter pensaven en la victòria. Els ciclistes que treballen per a la general eren conscients que si quedaven tallats amb el grup del guanyador podien perdre uns segons importants tenint en compte la poca diferència entre ells. Això fa que corredors com ara el català Joaquim Rodríguez (Katuixa), el colombià Nairo Quintana (Movistar) i el líder de la general, Daniel Martin (Garmin), que habitualment no intentarien col·locar-se en les primeres posicions d'un esprint massiu, ahir s'haguessin de barrejar amb les bales del pilot. Tot per no cedir terreny ara que la ronda catalana ha deixat enrere l'Alt Pirineu i mira cap al sud enfilant el tram final.
Encara que normalment els favorits aconsegueixen entrar plegats i no es produeixen diferències, ahir no va ser així. Martin, en estat de gràcia, va poder avançar els rivals i va obtenir 3 segons de diferència respecte del Purito, 7 de Scarponi i 9 respecte de Quintana i Wiggins. Aquest no va ser l'únic botí que es va emportar l'irlandès del Garmin en l'etapa que va unir Rialp amb Lleida (156 km), en un dia de primavera exultant, amb un pilot cansat a causa de les pugnes pirinenques. Martin també va esgarrapar un segon en un dels esprints bonificats de la jornada en el qual va sorprendre l'Sky, que havia tensat el ritme per acostar Wiggins a la tercera posició de la general, a mans de Quintana.
D'aquesta manera, el ciclista establert a Girona va poder augmentar la seva diferència al capdavant de la general. I afronta les dues últimes etapes amb 14 segons respecte de Purito, 42 de Quintana i 46 i 47 respecte de Wiggins i Scarponi. L'etapa d'avui transcorre entre Almacelles i Valls (178 km), i encara que només s'han de superar l'alt de prades, de primera categoria, i el de Lilla, de segona, qualsevol imprevist pot dinamitar un pilot nerviós. Joaquim Rodríguez pot posar a prova el líder perquè ara mateix la bonificació que pugui obtenir en un hipotètic triomf a Montjuïc li podria ser insuficient per imposar-se en la general.
LES REACCIONS
De manera matemàtica. Cristiano Salerno (Cannondale) es va assegurar el mallot de la muntanya, amb 109 punts i 58 respecte del colombià de Movistar Nairo Quintana, guanyador a Vallter 2000.CLASSIFICACIONS
El líder
Daniel Martin
Irlanda, 20/08/1986
TRAJECTÒRIA
Garmin (2008-2013)
PALMARÈS
2008 Ruta del Sol
2008 Campionat d'Irlanda
2009 Volta a Catalunya
2010 Tour de Polònia
2010 Tre Valli Varesine
2010 Japan Cup
2011 Giro de la Toscana
2011 Vuelta a Espanya
2012 Volta a Catalunya