Recompensa al seny i la paciència

La fase d'ascens que està vivint el Caudal aquesta primavera és, tal com es palpa a la petita ciutat de Mieres, la culminació d'un somni. I és que l'equip d'aquesta localitat de poc més de 40.000 habitants, retornat l'estiu passat a la segona divisió B, ha acabat competint per una plaça en el futbol professional des de la humilitat, sense fer massa soroll i sorprenent més d'un. Ben poca gent, de fet, comptava que els caudalistes eliminarien el cap de setmana passat el Cartagena guanyant en territori murcià (0-1).

L'Hospitalet, doncs, es desplaça a Astúries aquest cap de setmana –el partit és dissabte a les 19.45 h– amb un objectiu ben perfilat: despertar el conjunt de Mieres del seu somni encarrilant amb un bon resultat la classificació per a l'última ronda. Per aconseguir-ho, això sí, l'Hospitalet haurà de fer front al grapat de virtuts que han fet del Caudal un dels últims vuit candidats a l'ascens. El punt fort del bloc asturià, que té un pressupost molt baix, de 250.000 euros, és que treballa com un conjunt: no hi ha cap futbolista molt destacat –Prosi, Borja Navarro i Rojas són els grans baluards–, però en canvi l'equip té molt ben apresos els mecanismes que l'han dut a l'èxit. L'esquadra asturiana, que juga amb un 4-1-4-1, es caracteritza també per la capacitat de rendibilitzar molt bé els seus gols, ja que ha acabat quart del grup 1 amb un bagatge que no destaca:
ha fet només 49 dianes i n'ha rebut 37. L'equip, a més, té uns números molt equilibrats, independentment d'on juga. A casa ha sumat 31 punts i a domicili, 29.

L'altre secret dels dies daurats que viu el Caudal es que el club ha treballat amb seny. Una bona mostra és que el seu tècnic, Paco Fernández, va continuar en el càrrec tot i el descens de l'equip a tercera fa dos cursos.