Què es podia esperar de la gira dels campions de les dues últimes edicions del torneig de les Sis Nacions de rugbi al Japó, si no un passeig militar gal·lès que triturés els febles nipons?

El poderós equip del País de Gal·les va ser convidat a disputar dos partits amistosos al Japó, per anar preparant el terreny per a la copa del món que s'hi disputarà el 2019.

Ja se sap que les glòries del rugbi japonès són inexistents, per això l'entrenador gal·lès Robin McBryde (que per a més inri és el suplent, en substitució de l'entrenador titular Warren Gatland, de gira amb els Lleons Britànics i Irlandesos) va decidir deixar a casa els experimentats Ryan Jones, l'usapista James el Ganxo Hook i Paul James. Com si amb això no hi hagués prou, McBryde va decidir reemplaçar amb joves sense experiència internacional els 15 jugadors que es troben de gira per Oceania amb els Lleons.

El resultat ha estat una de les desfetes més humiliants del rugbi gal·lès. Els japonesos van derrotar els visitants per primera vegada a la història, per un contundent 23 a 8. Segurament, la qualitat de Craig Wing, un australià nacionalitzat japonès que prové de l'hipercompetitiu rugbi de 13 del seu país natal, va tenir molt a veure. També, la contribució d'un altre nacionalitzat, el neozelandès Michael Broadhurst, que va manar al seu flanc durant tot el partit. Tot i amb això, no es pot menystenir el progrés del rugbi japonès. En són un bon exemple els 13 punts d'Ayumu Goramaru, el darrer del Yamaha Júbilo que no trigarà a ser temptat pel rugbi europeu.

A Gal·les s'ha viscut com una deshonra intolerable. Les crítiques a McBryde han estat ferotges. “Vaig prendre les decisions i vaig apostar per aquests joves”, va defensar-se l'entrenador de davanters. “Hi ha hagut una actitud d'arrogància, en seleccionar uns vailets que amb prou feines havien jugat un parell de partits provincials”, exagerà J.J. Williams, el mite de l'era daurada del rugbi gal·lès, als anys setanta del segle passat.

D'acord, era un partit amistós, però això és rugbi, senyors.