Impotència i amargor
Waterpolo. Els de Rafa Aguilar van plantar cara a Itàlia amb una sòlida feina en defensa i un Iñaki Aguilar impressionant, però la falta d'encert en atac els va condemnar en els quarts
ESPANYA3
ITÀLIA4
Espanya, amb deu catalans a les files, va tornar a viure una jornada amarga a les Picornell i amb Itàlia, novament, de botxí com en la mítica final dels Jocs del 92. Al final, la sensació va ser molt semblant, encara que la derrota no comportés unes conseqüències tan dramàtiques (un or olímpic), sinó l'accés a les semifinals. I ho va ser, d'amarga, perquè els italians es van plantar a la cita amb l'etiqueta de favorits i Espanya, després d'unes primeres actuacions discretes, semblava que no tenia gairebé res a dir. Però la realitat va ser absolutament diferent. Deu segons abans del final, els de Rafa Aguilar, que es van queixar molt de l'arbitratge, encara van tenir una última oportunitat de forçar la pròrroga, però no se'n van sortir i ara lluitaran per intentar ser cinquens.
Els espanyols van mantenir l'esperança de brillar davant dels aficionats, com el dia abans ho havia fet l'equip femení, gràcies a la bona feina d'Iñaki Aguilar i d'una agressiva i ràpida defensa, que va oferir poques concessions. En els primers vuit minuts, només un parell, que Giorgetti i Figari no van desaprofitar, però que van ser excel·lentment contrarestades per Perrone i Espanyol. Els d'Aguilar eren conscients que no podien deixar escapar els italians en el resultat i que només així sempre tindrien possibilitats de plantar-se en el tram decisiu amb l'oportunitat de sorprendre. El canoner Figlioli no va desaprofitar una superioritat per tornar a avançar el seu equip, però Molina va replicar amb un llançament no menys potent. Al descans es va arribar amb la màxima igualtat (3-3) i amb uns graus de més a la piscina per la pugna entre els dos equips. Però en els dos últims parcials els espanyols es van tornar a encallar al davant, la seva xacra en aquest campionat, i no van marcar cap gol durant més de setze minuts. Van desaprofitar fins a sis accions d'home de més. Una part de la culpa va ser la falta d'eficàcia pròpia i l'altra, la gran actuació de l'inexpugnable Tempesti sota els pals. Amb aquest panorama, els italians en van tenir prou amb una diana, de penal, a l'inici del segon temps, per vèncer.
Montenegro fa història
Montenegro, que va començar a competir desvinculada de Sèrbia el 2006, va protagonitzar la sorpresa dels quarts en eliminar la principal favorita pel títol, Sèrbia, en un duel incert fins a l'últim segon, quan el porter montenegrí Radic va aturar un llançament de Prlainovic (9-8). En els altres dos partits, la campiona olímpica, Croàcia, van necessitar una pròrroga per vèncer Austràlia (7-6), mentre que Hongria es va desfer de Grècia fàcilment (3-9).
Alarcón i Tarragó, els canoners
L'italià Pietro Figlioli és el jugador amb el llançament més potent del mundial, segons un estudi realitzat per una universitat catalana durant la fase de grups del campionat. Un dels rivals de l'equip espanyol en els quarts de final ha estat capaç de llançar canonades que han agafat una endimoniada velocitat de fins a 86,9 km/h. L'hongarès Marton Szivos i ell català Ricard Alarcón (84,4), el croata Petar Muslim (83,7) i el montenegrí Aleksandar Ivovic (80,6) vénen a continuació. En l'apartat femení, l'australiana Ashleigh Southern encapçala el rànquing (67,1), seguida de l'holandesa Lieke Klaassen (66,7), la nord-americana Margeret Steffens (65,7), l'hongaresa Ibolya Miskolczi ( 63,8) l'italiana Roberta Bianconi (63,8) i la catalana Roser Tarragó (62,9).
