A l'hora d'escriure aquestes línies s'acaba de tancar el fitxatge del jugador gal·lès G. Bale, un dels serials futbolístics de l'estiu; sembla que el Real Madrid ha pagat una quantitat propera als 100 milions d'euros. Mentrestant, a la mateixa hora, el futbolista alemany Özil deixava el club per anar a la Premier League. Un més dels episodis que cada estiu estem acostumats a veure en aquest tràfic de mercaderia humana en què s'ha convertit l'anomenada millor lliga del món de futbol. El mes de juliol passat el FC Barcelona havia pagat una altra astronòmica quantitat de diners pel jugador brasiler Neymar, i així podríem escriure'n d'altres, potser no tan significatius, però sumant tots aquests moviments ens trobaríem amb unes despeses totals en fitxatges properes als 500 milions d'euros. Malgrat tot, el campionat estatal està lluny de la Premier League anglesa o de la Serie A italiana, on les despeses en fitxatges encara són superiors.

Ha començat una lliga marcada per diversos fets. La inesperada baixa d'en Tito Vilanova, obligat a lluitar en un altre campionat més transcendental, substituït pel Tata Martino, pràcticament un desconegut per a la majoria d'aficionats culers. La marxa al Chelsea del polèmic i discutit Mourinho; amb l'arribada de l'italià Carlo Ancelotti a la banqueta del Real Madrid. Entrenadors com Valverde, que torna a l'Athletic Club amb l'al·licient d'estrenar estadi, ja que l'històric San Mamés havia quedat una mica obsolet. En línies generals hi ha molta continuïtat en la direcció tècnica dels altres equips que conformen el format d'aquest torneig; recordem que la primera divisió la formen 20 equips, que ben poc durarà, ja que serà a partir de la cinquena o sisena jornada quan començarà el ball d'entrenadors amb destitucions i noves incorporacions, fet que no passarà amb els futbolistes, ja que el 31 d'agost passat es va acabar el termini per a noves incorporacions, que s'obrirà novament al mes de gener.

Una competició també marcada per l'atapeïment del calendari, ja que ens trobem en any de mundial; això significa que al mes de maig s'haurà d'acabar el torneig perquè les diverses seleccions han de començar la seva posada al punt per a Brasil 2014.

Tenim, doncs, nou mesos de gestació d'il·lusions, polèmiques arbitrals, gols, lesions, canvis d'entrenadors, titulars de premsa, somriures i llàgrimes; felicitat com la que produïa al filòsof i pensador Albert Camus veure un estadi ple de públic. El que sembla cert és que ens tornarem a trobar un campionat bicèfal on FC Barcelona i Real Madrid parteixen com a únics i màxims candidats a emportar-se la glòria final, encara que en aquest principi de campionat sembla que l'Atlético de Madrid vol dir alguna cosa. La diferència de pressupostos entre els dos “grans” i la resta és abismal; així, enfront dels 517 milions d'euros del Real Madrid o els 470 milions del FC Barcelona i emportant-se la major part del pastís dels drets televisius, la gran majoria d'equips no superen els 50 milions, amb casos com ara els 22 milions del Llevant o els 7,5 milions del Rayo Vallecano. Malgrat tot, ens trobarem amb algun resultat sorprenent, en què el petit vencerà el gran a imitació de David amb Goliat. En alguns casos aquests equips seran els veritables jutges, amb aquestes heroïcitats, del triomf final. Una de les grandeses d'aquest esport de multituds és la incertesa del resultat. També a semblança de l'última temporada i ja en el tram final del campionat tornaran a sorgir les polèmiques amb “maletins” amunt i avall, mentre els organismes oficials lluiten per evitar el frau.

Fou l'any 1929 quan va començar a disputar-se l'anomenat campionat nacional de lliga, ara conegut amb el nom de lliga BBVA per motius obvis de patronatge. Al llarg dels anys només tres equips han restat en la màxima categoria: Real Madrid, amb 32 campionats aconseguits; FC Barcelona, amb 22 títols, i l'Athletic de Bilbao, amb vuit triomfs. Aquesta temporada es posarà en joc l'onzè trofeu. Aquest s'aconsegueix en propietat en guanyar el campionat tres vegades consecutives o tres d'alternatives. Altres equips que al llarg de la història han aconseguit el campionat: Atlético de Madrid, en nou ocasions; València CF, amb sis; Real Sociedad de Sant Sebastià, amb dos, i Betis Balompié, Sevilla CF i Deportivo de la Corunya amb un triomf; són els equips que han inscrit també el seu nom en aquest quadre de mèrit esportiu.

Els protagonistes del campionat ens remeten a citar noms propis: Messi, C. Ronaldo, Neymar; Bale, Xavi, Iniesta, sense menysprear-ne d'altres; jugadors amb contractes hipermilionaris que ens faran gaudir amb les seves habilitats i destreses però mai justificant les astronòmiques xifres que s'estan pagant en aquest esport. Són aquests els que acapararan els titulars de premsa, i al seu costat sorgiran noms de futbolistes desconeguts que, gràcies al seu esforç i talent, es faran un nom entre l'elit.

Parlar de futbol és parlar de gol, originàriament de l'anglès goal, que vol dir fita o objectiu. Justament acabem de ser testimonis del primer hat-trick obra de L. Messi; no serà pas l'últim. Però, malgrat el temps, encara queden els registres de jugadors com ara Kubala (Barça-Espanyol) o Bata (Athletic de Bilbao), que varen ser capaços de marcar set gols en un mateix enfrontament en la dècada dels anys cinquanta i seixanta.

Hem iniciat, doncs, una nova edició de la lliga BBVA; els aficionats podran seguir les evolucions dels seus equips gràcies al desplegament mediàtic que es fa del campionat. Horaris intempestius, dies i dies on els shares televisius, és a dir les audiències, estaran encapçalats per aquests esdeveniments. Tornarem a llevar-nos dilluns de bona o mala lluna depenent del resultat de diumenge, i durant la setmana les tertúlies en relació amb l'arbitratge seran interminables; ja ho comentava Josep Pla, que no entenia per què en aquest país això durava setmanes mentre als països anglosaxons aquestes tertúlies eren qüestió d'hores; probablement ens allunyarà una mica de la realitat difícil que estem vivint.