Un club txetxè al servei del Kremlin rus

La república de Txetxènia és, avui, part integrant de la federació russa. Tot i així, l'anhel independentista del poble txetxè continua ben viu, fet que converteix aquest territori en un dels maldecaps principals dels regents del Kremlin. De fet, la genètica rebel defineix els txetxens des del mateix inici de l'ocupació russa del seu territori, cap al segle XVIII. Des d'aleshores, les revoltes populars han estat recurrents i, recentment, han provocat dos conflictes bèl·lics que han imposat la sobirania russa sobre el territori txetxè.

Grozni, la capital txetxena, ha estat, durant les dues darreres dècades, escenari d'intensos combats entre els rebels independentistes i les forces russes lleials a Moscou. És la mateixa Grozni on va néixer el principal club que ha representat històricament el modest futbol txetxè, el FK Terek Grozni, un equip que deu el seu nom al riu que rega la capital txetxena.

Aquest club va ser fundat amb el nom de Dinamo de Grozni l'any 1946, en plena repressió estalinista contra el poble txetxè, que va ser massivament deportat sota l'acusació d'haver col·laborat amb el nazisme, una cortina de fum que pretenia reprimir el seu anhel nacionalista. Com tots els Dinamos de l'antiga URSS, el de Grozni era un equip vinculat a la policia soviètica. Ben aviat, però, el club va canviar la seva denominació adoptant, el 1948, la de Neftianik (Petroler) per assumir, el 1958, el seu nom definitiu, el de Terek Grozni. Durant les seves primeres dècades d'existència, el Terek va passar sense pena ni glòria per les categories regionals del futbol soviètic.

El 1991, enmig del procés de desintegració de la Unió Soviètica, els independentistes txetxens, liderats pel general Djokhar Dudàiev, van proclamar la república txetxena d'Itxkèria, mai reconeguda per la nova federació russa, que s'entestava a mantenir la sobirania de Moscou sobre la regió caucàsica. El canvi en les coordenades geopolítiques del territori va provocar que el Terek Grozni abandonés les desaparegudes lligues regionals soviètiques per passar a competir, el 1992, a la segona divisió russa.

La decisió de Boris Ieltsin d'atacar Txetxènia per recuperar el control efectiu del territori va provocar, el 1994, l'inici d'una guerra devastadora entre rebels i forces russes que es va perllongar fins al 1996 i que va tenir, ja amb Putin al Kremlin, un segon episodi igualment mortífer en el posterior conflicte bèl·lic que es va produir entre el 1999 i el 2000.

L'esclat de la primera guerra txetxena va provocar la desaparició del Terek Grozni, que no va competir entre el 1995 i el 2000 a causa de la inestabilitat existent a la regió, controlada pels rebels i atacada constantment i de manera ferotge per les tropes russes.

La recuperació del control de Grozni i del conjunt de Txetxènia per part de les forces del Kremlin va provocar el naixement d'un nou club que pretenia esdevenir l'hereu de l'històric Terek i que, per això, en va adoptar la denominació. Tot i així, a l'origen de la refundació del club hi havia la voluntat de les noves autoritats txetxenes prorusses de mostrar una certa normalitat social i política en un territori on, tot i l'aparent derrota dels rebels, continuaven les accions de guerrilla dels independentistes txetxens, refugiats a les muntanyes del país però encara amb un ampli suport entre la població local.

El nou Terek va néixer, doncs, impulsat pel govern de la república de Txetxènia, que era fidel a Moscou i que estava encapçalat per Akhmat Kadírov, un antic guerriller independentista durant la primera guerra txetxena (1994-1996) que en la segona (1999-2000) s'havia canviat de bàndol i havia ofert els seus serveis als russos. Kadírov va ser, en un primer moment, cap de l'administració russa de Txetxènia fins que, el 2003, va ser proclamat formalment president de la nova república txetxena integrada a la federació russa.

El nou Terek era, doncs, un instrument del govern prorús i gairebé un projecte personal d'Akhmat Kadírov, com deixa ben clar el nom oficial del club: Club de Futbol Republicà A. Kadírov Terek Grozni. El club entroncava amb la història del futbol a Grozni reclamant l'herència de l'antic Terek, però ho feia com un club dirigit i finançat pel govern prorús txetxè i com un instrument al servei de la pretesa normalització de la sobirania russa sobre el territori rebel que pretenia aquest executiu.

Aquestes circumstàncies van propiciar, doncs, que el nou Terek no fos excessivament popular entre els independentistes txetxens, que, irònicament, l'anomenaven Terek Kremlin, en lloc de Terek Grozni, per posar de manifest la seva posició prorussa. El nou Terek va començar el seu camí esportiu al grup sud de la tercera divisió russa, però el 2002 ja va aconseguir l'ascens a la segona categoria. El seu veritable any de glòria va arribar, però, el 2004. En aquella ocasió, el Terek es va proclamar campió de la copa russa i va aconseguir també l'ascens a la primera divisió, i ho va fer sense poder disputar els seus partits com a local a Grozni a causa de la falta de seguretat existent a la capital txetxena, sotmesa a repetits atemptats de la guerrilla independentista.

De fet, Akhmat Kadírov no va poder veure ni el triomf del seu Terek en la copa ni l'ascens del club de Grozni a la primera divisió, ja que el 9 de maig de 2004 va ser víctima d'un atemptat rebel quan presidia, a l'estadi de futbol de Grozni, la desfilada militar que commemorava el Dia de la Victòria. El responsable de l'atac va ser Xamil Bassàiev, dirigent de la guerrilla independentista, i també home de futbol, ja que el 1998, encara en plena república txetxena d'Itxkèria, havia presidit la federació txetxena d'aquest esport. La mort de Kadírov va colpir profundament el Terek Grozni, que va passar a estar dirigit pel seu fill Ramzan, que el 2007 va esdevenir, igual que el seu progenitor, president de la república txetxena.

La final de copa, celebrada el 29 de maig de 2004, va ser un autèntic esdeveniment a Txetxènia i a Rússia. Fins i tot els guerrillers independentistes, els mateixos que acusaven el Terek de ser un equip al servei del Kremlin, van abandonar per unes hores els fusells per seguir el matx que enfrontava l'equip de Grozni amb el Krilia Sovetov de Samara, un club rus de la primera divisió.

Els sentiments txetxens eren contradictoris. D'una banda, a molta gent se li feia difícil donar suport un equip format majoritàriament per jugadors russos, sense ni un sol txetxè a les seves files, i amb vinculacions evidents amb les institucions que legitimaven l'ocupació; de l'altra, era la primera ocasió en la història en què un club txetxè podia aspirar a un títol federal, i ho feia a Moscou i contra un equip rus. Això va provocar que gairebé vuit mil afeccionats txetxens es desplacessin fins a l'estadi del Lokomotiv, a Moscou, enmig d'unes extraordinàries mesures de seguretat assumides per les forces policials responsables de l'activitat antiterrorista.

Els seguidors del Terek van exhibir imatges d'Akhmat Kadírov, mentre una immensa pancarta presidia l'estadi amb el lema “Mort al terrorisme txetxè”. El matx va ser precedit per un minut de silenci en memòria del difunt president mentre el seu fill contemplava des de la llotja la victòria del Terek amb un solitari gol d'Andrei Fedkov a tocar del xiulet final. El davanter rus va dedicar el seu gol “al poble txetxè”, conscient de l'alegria que havia suscitat en una regió durament castigada per la guerra. Durant la celebració del títol, sobre la gespa de l'estadi del Lokomotiv, els jugadors del Terek van exhibir la imatge d'Akhmat Kadírov i van oferir la copa al seu fill, el seu nou president, Ramzan Kadírov.

Aquest triomf en la copa russa i el posterior ascens a la primera divisió van propiciar la construcció d'un nou estadi a Grozni, el flamant Akhmat Arena, inaugurat el 2011 en honor de l'antic president txetxè. Els èxits del Terek foren instrumentalitzats pel govern prorus de Txetxènia per mostrar una imatge de normalitat del país, fugint de l'associació clàssica d'allò txetxè amb el terrorisme i la guerra que s'havia produït en els últims temps a Moscou. Fins i tot el 2008, la federació russa va autoritzar el Terek a jugar a Grozni posant així fi a l'exili que l'havia portat, des del 2001, a disputar els seus partits com a local a Piatigorsk, una ciutat a la Rússia caucàsica. Abans, Putin havia rebut el club al Kremlin honorant-lo amb una recepció per celebrar el seu triomf en la copa i l'ascens en el que va ser interpretat com un gest polític de l'inquilí del Kremlin en favor de les polítiques del govern txetxè.

La complicitat del club amb el Kremlin va arribar fins al punt que el Terek va enviar, durant el seu primer any a la màxima divisió russa, una carta a Vladimir Putin per queixar-se del maltractament arbitral contra l'equip i reclamar la intervenció presidencial. Putin no es va molestar a intervenir, però el gest evidenciava la proximitat entre l'equip i el Kremlin.

Aquesta proximitat ha estat interpretada en clau política, i el Russian Newsweek ha arribat a afirmar que “cada dia que el Terek juga a la primera divisió russa és una dia més que el Kremlin pot presumir d'estabilitat a la regió”. Probablement té raó, el Terek és avui un dels principals arguments per a la normalització política de Txetxènia, un argument per justificar-ne la pacificació russa, un instrument al servei del poder dels Kadírov, un club titella del Kremlin.