Xavi Hernández és el jugador amb més partits en la història del Barça i ho té tot a favor per convertir-se també en el futbolista que ha disputat més clàssics en tota la història. La temporada passada ja va igualar en aquest apartat dos mites del madridisme, Fernando Hierro i Raúl González, amb 37 duels entre Barça i Madrid disputats, i als quals hauria superat si no s'hagués perdut per lesió l'últim, el del 2 de març al Santiago Bernabéu. Si el migcampista de Terrassa, doncs, juga dissabte, i així tot ho fa preveure, els superarà i s'aproparà una mica més als dos únics jugadors que fins ara, han disputat més clàssics que ell, tots dos madridistes: Paco Gento, que n'ha jugat 42 i Manolo Sanchís, 43. Amb 33 anys encara i contracte fins al 2016, ningú dubta que Xavi els acabarà atrapant més tard o més d'hora.

La història de Xavi en els clàssics ja fa molts anys que es va iniciar. Més de tretze en concret, quan va disputar el seu Barça-Madrid, en aquell cas al Santiago Bernabéu, un 26 de febrer de l'any 2000. No en deu tenir un bon record, ja que el conjunt blaugrana va perdre amb contundència: 3-0 amb gols de Roberto Carlos, Anelka i Morientes, i amb Arnau defensant la porteria. Aquell dia, Xavi va entrar al camp just després del descans, substituint Bogarde, i amb 2-0 ja en el marcador, no va poder fer res per evitar el desastre. No va ser el millor debut possible en un duel de la màxima rivalitat, i segurament és un dels clàssics del qual té pitjor record, juntament amb el del passadís al Bernabéu (4-2) i el de la final de copa a Mestalla.

Però les coses bones que ha viscut Xavi en els clàssics superen, de llarg, les dolentes. De fet, n'ha guanyat més que n'ha perdut: 14 victòries, 12 empats i 11 derrotes en els 37 que ha disputat. El 5-0 del 2010, amb un gol seu inclòs que va servir per obrir la llauna, el 2-6 del 2009 la temporada del triplet, o 0-2 de les semifinals de la lliga de campions l'any 2011.

Entre tots els clàssics, Xavi ha fet cinc gols i sempre que ha marcat, el Barça no ha perdut: quatre victòries i un empat. El millor gol, i que a més va servir per sumar els tres punts a Chamartín, va ser aquell que va fer el curs 2003/04, gràcies a una passada màgica de Ronaldinho i que va acabar significant l'1-2 definitiu.