Molt positiu. Primer, per la part del dia a dia del club, ja que hem trobat l'ajuda que volíem. És impressionant, gent que s'hi deixa les hores. Com a conseller hem obert molts projectes, que ja sabem que tot té el seu timing. Ens hem bolcat, tots els consellers, amb moltes comissions de projectes en què cadascú des de la seva àrea mira de tirar-los endavant. Estem assentant unes bases sòlides que ens aportaran moltes sorpreses i èxits.

Obeeix a diversos factors. En alguns casos hem de fer autocrítica i donar-hi voltes. I en d'altres, hi ha implicats factors externs. En la campanya de renovació d'abonaments el club estava assumint la pujada d'IVA, el 3%, no hi havia pujada del preu i hi havia una assegurança d'atur. Tothom podia estar tranquil perquè si algú es queda sense feina, no ha de patir pel futbol, perquè ho assumeix l'Espanyol. Era una campanya molt bona. Però hi ha un altre factor, la crisi, que afecta tothom.

És l'aspecte que més hem de treballar. Hi ha una part de responsabilitat del club, de pensar què podem fer perquè la gent vingui. I això depèn que sigui una jornada de més de noranta minuts. Quan tens un problema d'horaris, d'accessos, com aconsegueixes que vinguin igualment? Cal envoltar la jornada d'activitats perquè vinguin en família. Després hi ha la part que la pilota entri, però ens hem de centrar a establir una base que funcioni, i si després els resultats acompanyen, millor. Pel que fa a ticketing estem creixent. Si ho comparem amb fa un any, perdem, però cal mirar quins equips han vingut. Si ho comparem amb els mateixos equips, hem crescut un 15%. És gràcies als nous canals creats, via web i via agències turístiques. Estem un 3,5% per sobre del pressupost previst.

Sí, en tenim molts. Tenim acords amb operadors turístics, que desenvolupen un paquet centrat en la marca Barcelona. La ciutat ha quadruplicat el nombre de turistes des dels Jocs i cada quinze dies hi ha un potencial turístic que vol veure futbol. Si ho explotes bé, la gent ve. Saben la lliga que és i per això tenim un 40% d'estrangers. I aquest turista també compra a la botiga, et fa créixer. Hem crescut en vendes a la botiga i hem posat carpes al costat de les taquilles on el turista recull l'entrada. Ve un cop i ho ha d'aprofitar.

Un 15% en ticketing i a la botiga, un 9% des del juliol. Hem fet un canvi: a final de temporada fèiem liquidació amb rebaixa de preus i la gent comprava, però vam fer una oferta de llançament, oferint la nova samarreta per 49 euros i després, si ets soci, a 54, quan abans valien 71. Ara estudiem quins aspectes de la botiga cal potenciar i quins s'han de crear.

S'estan fent coses. Per exemple el pac família contra el Sevilla. Hi ha accions que es faran, en preu, promocions i famílies per atraure gent, sobretot posant el focus a fer activitats al voltant del partit, oblidar-se de limitar-ho a noranta minuts. Que vinguin tres hores abans. Aquí hi ha la clau del futur per fer que hi hagi més gent a l'estadi. La feina del club és fer que aquesta gent s'hi aficioni i que es facin socis.

Les relacions són molt bones. Som veïns, convivim i trobarem camins per fer coses. Accions conjuntes? Cadascú ja té les seves. Hi ha gent que ja aprofita el centre comercial, famílies que ell se'n va al futbol i la dona i els nens, al cine, per exemple.

Sí, és el brindis final després de molts plats que has anat paint. És una feina llarga. No t'aixeques un matí i ho tens. Parlem amb moltes empreses, tenim una comissió i anem fent moltes passes, però és un camí llarg i lent, i més en la situació actual.

Més que d'anys i milions, hem estructurat el procés. Hem fet la comissió amb diversos consellers i hi anem treballant. Què és, què comporta, com ho hem de vendre i quins són els passos, dividits per sectors. Si fas la feina ben feta, no has de patir, al final tindràs resultats. Hem mirat quins sectors atacar i com. I estem fent passos, anant a vendre, no només els naming rights, també patrocini. Estem creixent en ingressos. Vam pressupostar un increment el primer any d'un 5% i ja estem per sobre. Del que t'adones és que quan vas amb l'Espanyol, tothom és molt receptiu.

Sí, però les bases hi han de ser, faci el que faci la pilota. Minimitzaràs el mal si no entra i excel·liràs si entra. La victòria fa que acabi sent un èxit i que estiguis preparat per treure'n profit.

No. El primer que hem de fer és creure-hi. L'Espanyol obre moltes portes. Hem de marcar el nostre camí. Tothom vol sentir el projecte Espanyol, que ven. No m'he trobat ni una empresa que et digui que no cal. Després es fa o no, però volen escoltar-te.

Això vol dir que l'estadi no pot ser noranta minuts cada quinze dies, com fa anys. Ha de ser un estadi de 365 dies. No parem de fer esdeveniments. Vam tenir, per exemple, els testimonis de Jehovà, que han signat un contracte de diversos anys, i van dur 32.000 persones a l'estadi. Ho feien en 27 estadis a Espanya i el següent va ser el Bernabéu, amb 21.000. Van quedar impressionants amb l'estadi i les facilitats. No parem de fer rodatges, com el d'Oliver Stone. Tenim reunions d'empreses cada dos per tres, que aprofiten la sala de premsa per fer presentacions. Tot això és del que parlo quan dic que no podem dependre de la pilota. No parem de fer coses, també a la ciutat esportiva, amb estades de clubs.

Seria bo, sempre. Per a màrqueting i qualsevol àrea, se t'obren 300.000 portes, però també és un procés lent. A la campanya vam presentar projectes que són colossos, que volen temps. No dubto que l'Ajuntament vol que fem coses a Barcelona, no només a la seu. A Catalunya un estudi deia que hi ha més de 400.000 periquitos. Imagina't quantes coses es poden fer.

Mantinc l'esperança. És un projecte que és molt més gran que un partit de futbol. Són països en desenvolupament, rics, amb grans recursos. I el primer que hi va, fa negoci. Ho vam veure a Algèria, on l'Espanyol va aixecar grans passions. Es paralitzava tot! Estàs allà i penses: el que pot arribar a fer l'Espanyol. Ens ho hem de creure perquè el que pot fer l'Espanyol no té límits.

Segur. Perquè hi ha oportunitats i on hi ha oportunitats l'Espanyol hi ha d'anar. No anirem a Los Angeles si ja hi van els poderosos, però hi ha mercats per explotar. Hi ha més periquitos a Constantine que a Nova York.

Cal trobar la data. Tenim la sort de tenir un jugador, un tècnic i un patrocinador mexicà. Som el tercer equip més seguit a Mèxic, després del Madrid i el Barça, i el govern està molt satisfet amb l'acord de patrocini a llarg termini. La roda gira per a tots i tots estem molt contents.