Un dels aficionats que demà hi haurà a les grades del nou San Mamés és Xabier Eskurza. “El meu equip és l'Athletic, perquè l'he viscut des de ben petit, però em sento orgullós de la meva petita estada al Barça”, explica l'exfutbolista basc, que té 43 anys i ja en fa 13 que va penjar les botes, castigat per les lesions. Des d'aleshores, ha potenciat la seva formació acadèmica –és diplomat en empresarials– per impulsar una empresa d'assessorament financer i jurídic enfocat als esportistes d'elit, molts d'ells futbolistes. És soci de l'Athletic, com la majoria de la seva família, però destaca que un dels seus tres fills és “incondicional del Barça”. I el fet de tenir un seguidor blaugrana a casa ha propiciat que en els últims anys hagi visitat Barcelona per assistir a algun partit al Camp Nou i restablir la relació personal amb el club, on va militar una temporada, la 1994/1995. “Tractes de complir els somnis dels fills i avui dia quan m'he dirigit al club m'ha sorprès el tracte. M'ha demostrat que és gran també per com cuida els seus exjugadors. Jo he estat mig granet de sorra dins la llarga història del Barça, però m'han demostrat detalls de la grandesa de l'entitat”, destaca.

En xifres, Eskurza només va disputar quinze partits de lliga amb el Barça –onze com a titular– durant aquella discreta campanya, amb una supercopa com a únic títol i un quart lloc en la lliga. “Esportivament, va ser un any molt dolent perquè em va tocar el final de l'etapa del dream team”, destaca. Aleshores tenia 24 anys i durant la temporada anterior havia brillat com a interior dret d'un l'Athletic dirigit per Jupp Heynckes. Tot i això, les diferències a l'hora de negociar la renovació amb l'equip basc van precipitar la seva marxa. “Mai et planteges sortir de l'Athletic, però si calia fer-ho havia de ser per anar al Barça”, remarca l'exfutbolista, que va descartar ofertes d'altres clubs “més atractives econòmicament”.

La seva arribada a l'equip blaugrana, però, la qualifica de “pel·lícula d'espies”: “Vaig començar la pretemporada amb l'Athletic, però a principis d'agost tots dos clubs van negociar i Andoni Goikoetxea se'n va anar a la concentració de l'Athletic i jo, a la del Barça.” De fet, explica que va aterrar a la tradicional estada d'Holanda amb el xandall de l'equip basc.

Ja a Barcelona, Johan Cruyff el va avançar situant-lo més a l'extrem dret per aprofitar la seva velocitat, però els problemes van sorgir aviat, tot just després que l'equip encetés la temporada guanyant la supercopa al Saragossa. “En el primer partit de lliga a El Molinón em vaig lesionar a l'abductor i vaig estar tres mesos fastiguejat. Va ser un any de mala sort”, lamenta Eskurza. I la seva reaparició va coincidir amb la desfeta al Bernabéu per 5-0. “Esportivament, la meva estada no va ser bona”, reconeix, tot i afegir que l'experiència va tenir coses positives que el van fer créixer com a futbolista: “Passar d'un Athletic a un equip amb grans figures, jugadors estrangers, altres cultures..., i em vaig sentir integrat dins d'aquest grup tan divers.”

La irregularitat esportiva que va definir aquell període de l'entitat blaugrana va propiciar que decidís canviar d'aires la temporada següent, com explica: “Veia que l'equip s'estava desfent i que arribarien un munt de jugadors nous. Tenia 25 anys i no havia jugat gaire. A més, va venir Luis Aragonés i em va dir que al València seria un jugador important. Tenia dos anys més de contracte i m'hauria pogut quedar a Barcelona, però vaig prendre la decisió personal de marxar.”

Al València, s'hi va estar dos anys (del 1995 al 1997), i després va marxar al Mallorca (1997/1998) i va posar fi a la seva carrera com a futbolista professional a les files de l'Oviedo, l'any 2000. Amb29 anys, el cos li va dir prou. “Em van detectar artrosi als dos malucs i en aquell temps no hi havia solució. Vaig decidir deixar-ho perquè no em veia capaç ni en l'aspecte físic ni en el mental”, comenta. No el va atreure fer carrera d'entrenador, tot i disposar del títol, però se'l pot veure a l'escola de futbol Barrika, al costat de Bilbao, on transmet els seus coneixements als més joves.