Ciclisme
El Pirineu en BTT, al segle XXI
Publicada la ‘Gran Travessa del Pirineu Català', de Jordi Laparra, autor el 1992 de ‘La travessia del Pirineu en BTT'
Respecte de la clàssica, aquesta és més exigent tot i quedar-se a Vielha
La marca Pirineu ha emergit en els últims anys com a destinació turística, amb l'esport com a protagonista també fora de la temporada d'hivern. En el món del ciclisme, una de les possibilitats era travessar-lo de punta a punta, i si s'escollia aquesta opció era indispensable seguir la ruta de Jordi Laparra (Barcelona, 1962), autor l'any 1992 de La Travessia del Pirineu en BTT. Vint-i-dos anys després, i amb la col·laboració de Lluís Garcia Pérez en el disseny gràfic, si bé tots dos van fer el treball de camp, surt publicada la GTPC Gran Travessa del Pirineu Català (Editorial Alpina). Una proposta presentada en un doble volum –el segon inclou el llibre de ruta i les altimetries– que es pot fer en set o vuit etapes, per cobrir els 600 quilòmetres entre Cadaqués i Vielha (16.000 metres de desnivell positiu i 28 colls) i amb tota la informació necessària per cobrir la part catalana del Pirineu.
El repte
“El 1992 es va editar La travessia del Pirineu en BTT i ara publiquem un itinerari diferent; no és tot el Pirineu sinó només el català, però en essència busca el mateix objectiu: una guia de BTT. Es diferencia perquè vol recuperar la terra, l'esperit de la bicicleta de muntanya del Pirineu autèntic, buscant colls, cotes altes... El repte no era fer un itinerari directe com l'altre, que era arribar a l'Atlàntic i és en el que s'inspira la Transpyr, sinó fer-ho de manera més rebuscada, per totes les comarques que limiten amb França i tocar la Val d'Aran, que la clàssica no la trepitja”, diu l'autor de l'obra, que remarca una de les novetats, els colls: “Interessava buscar un itinerari molt atractiu per a la BTT, molt esportiu, amb molts desnivells, molts quilòmetres, molts colls... El concepte dels colls en bicicleta de carretera sí que el tenim molt assumit. En la bicicleta de muntanya no passa i hi hem volgut fer èmfasi: que la gent conegui les grans dificultats orogràfiques del Pirineu, superades en bicicleta de muntanya.” En molts casos, en espais naturals: “Quan passem pels parcs naturals, sobretot el de l'Alt Pirineu, és per pistes autoritzades i gaudint dels entorns que ens dóna el Pirineu”, afegeix. L'editorial ofereix els tracks als usuaris per poder-se'ls descarregar, ja sigui en el format del GPS o complets.
Canvis
“Reviure la manera clàssica de passejar-se pel Pirineu amb bicicleta de muntanya, amb una proposta més moderna i d'equipatge lleuger. Donar informació dels serveis que tenim a final d'etapa amb un nivell de qualitat una mica més alt...”, diu Laparra, autor de les dues guies i que inclou un capítol en la darrera en el qual s'estableix un cara a cara entre elles: “És molt més exigent aquest itinerari que el de la travessa clàssica, que la gent la fa i bona part hi ha descobert el viatjar en bicicleta a través d'aquesta guia. I fins i tot ha descobert el Pirineu. Després, s'han atrevit a fer viatges per tot el món.” I segueix: “Hem volgut fer una proposta de més alçada i més desnivell. L'altra era millor per anar directe, però ara ja ha canviat molt, amb camins asfaltats o que s'han modificat. El paisatge en 22 anys s'ha humanitzat i on hi havia un corriol ara hi ha una pista, o els camins d'abans ara són asfaltats. La idea ha estat buscar una opció més esportiva i moderna.” És clar que la GTPC no deixa de ser una eina turística en la qual també hi ha consells: “Pots comprar-la i gestionar el viatge a la teva mida. És el concepte de guia clàssica i és un itinerari que està pensat per poder-lo fer en autosuficiència.” També ha de tenir un cert nivell físic, l'usuari: “La proposta, en el format de set etapes, fa que es dirigeixi al ciclista de travessa però amb un component esportiu important, un practicant habitual del ciclisme de muntanya i amb un estat de forma òptim. No és el camí de Santiago.”