El boc expiatori
1a divisió. Diego López, sense haver comès cap pífia, torna a ser objecte d'una campanya d'escrutini permanent de l'entorn protector de Casillas
No l'han deixat tranquil ni un moment. Des que Jose Mourinho, en una decisió discutible però legítima, va començar a qüestionar la preponderància d'Iker Casillas i, finalment, després d'una lesió del capità madrileny, va apostar per Diego López a la porteria, el porter gallec ha estat sotmès a una pressió constant per part d'alguns mitjans de comunicació de Madrid. “Podem discutir si és millor Casillas o Diego López, però el que no es pot fer és qüestionar Diego López a cada rematada a porteria”, va dir el també exporter del Madrid i actualment comentarista de televisió, Santiago Cañizares, en la conclusió de la derrota blanca a Sevilla, quan les edicions digitals ja disparaven les seves estadístiques per furgar un debat que no han deixat reposar ni un instant: Diego López no havia fet cap aturada de mèrit en les dues últimes derrotes i havia encaixat sis gols i un pal en nou rematades contra la seva porteria. Un Diego López “transparent”, deia el diari As per qualificar la seva actuació contra el Sevilla, en un partit en què, més enllà de la gran efectivitat sevillista, el cert és que els dos gols van ser dues accions d'un contra un ben finalitzades per Bacca. “Pots especular si l'hauria pogut parar, però no es pot dir que aquests gols siguin culpa del porter”, sentencia Cañizares.
Diego López ha estat el porter titular en la lliga també amb Carlo Ancelotti. Si dos entrenadors de prestigi internacional prefereixen el rigor i les prestacions de Diego López en el joc aeri als reflexos indiscutibles de Casillas, deu ser per alguna cosa. Però les comparacions interessades entre la mitjana de gols en contra en la lliga i la mitjana de gols encaixats en copa (el Madrid ha arribat invicte a la final) o Champions, competicions que disputa Iker com a titular, han estat una constant. “Ha de tornar Iker Casillas a la lliga?”, preguntaven ahir als internautes en més d'un fòrum digital. Ja des del gol marcat per Gabi en el derbi madrileny al Calderón (2-2), en una rematada llunyana que va sorprendre López, l'entorn mediàtic havia tornat a la càrrega.
Expliquen en cercles propers que la relació entre els dos porters és més aviat freda, però en aquella ocasió Casillas va sortir en defensa del seu company: “Si som líders [el Madrid era líder] és també gràcies a Diego López.”
L'ombra d'un símbol
Gran porter sota els pals, referent del madridisme més amable i dels èxits de la roja, i víctima de la prepotència de Mourinho, Casillas ha estat mitificat pels mitjans potser en aquesta triple mesura, i tot el pes del seu simbolisme ha caigut de forma insistent sobre Diego López amb l'únic objectiu de reinstaurar la figura de Casillas. Amb tot, companys de professió i de demarcació destaquen la solidesa i la personalitat de Diego López a l'hora d'aïllar-lo d'aquest clima irrespirable d'escrutini constant. De fet, fins i tot en aquests moments de revifada de les crítiques es pot afirmar que Diego López no ha comès cap errada: cap dels quatre gols del Barça, dos dels quals van ser de penal, ni cap dels dos del Sevilla es poden facturar a Diego López si no és en el context d'una campanya de pressió orquestrada. La seva estadística, això sí, ha empitjorat en quatre dies: 32 gols encaixats en 30 partits (1,07 de mitjana). Els números de Casillas són extraordinaris: sis gols rebuts en 15 partits (0,4 de mitjana). Res més que estadístiques.