25 anys de la primera lliga del gloriós Igualada dels noranta
El 16 d'abril del 1989 el Sant Genís Igualada va obtenir a Riazor contra el Dominicos (5-6) el seu primer i històric títol
L'equip ja havia avisat el curs anterior amb un tercer lloc
En un esport força monopolitzat per equips com el Barça, el Liceo o en primera instància el Reus, campió de les quatre primeres edicions de la divisió d'honor, l'eclosió del Sant Genís Igualada va ser tot un esdeveniment. L'equip de l'Anoia va arribar a l'última jornada del grup A amb un punt de marge respecte al Liceo, i no va fallar –els gallecs, a més, van empatar a Reus (2-2)–. La saviesa del tècnic Roc Mestres va fer possible l'encaix perfecte de peces tan diametralment oposades i alhora complementàries, com el genial Pep Benito (21 anys) o l'abnegat Albert Folguera (22), icona del sacrifici, del caràcter. L'Igualada, amb el citat Benito al davant fent parella amb l'eficaç Xavi Gimeno (23), i amb Folguera i l'impagable Joan Carles (22) al darrere com a equip tipus amb el gran Carles Folguera (20) sota els pals, va fer saltar la banca i va rubricar a Riazor contra el Tojadermo Dominicos el 16 d'abril de 1989 (5-6) la seva primera lliga i el seu primer títol. La victòria va ser molt treballada perquè a les files locals, Panta Quevedo (3 gols) es va entossudir a aigualir la festa igualadina. Per part del conjunt de l'Anoia també va jugar Ton Tarrida (23). La resta de la plantilla la formaven un jove David Gabaldón de 18 anys que més endavant seria un jugador fonamental tant a l'Igualada com el Barça, el capità Jordi Llorach (26), el porter suplent Carles Tijeras (18) i el defensa Llorenç Miquel (18). Els gols visitants els van marcar Benito (4) –màxim golejador de l'equip aquell curs amb 43 gols– Albert Folguera i Joan Carles.
El capità d'aquell equip mític que la temporada anterior ja havia fet un avís per a navegants obtenint la tercera posició, era Jordi Llorach, que va plegar tot just obtenir el títol. També va marxar Joan Carles, fitxat pel poder del Liceo.
L'Igualada, malgrat la seva presumpta innocència, ja havia estat un dels històrics clubs que van jugar la primera edició de la divisió d'honor en la temporada 1969/1970. Va aguantar dos cursos en l'elit i després hi va tornar per quedar-s'hi en la campanya 1982/1983, quan va consumar l'ascens històric a Cambrils.
Èxtasi a la Corunya
Amb el so de la botzina que segellava el títol, els aficionats que s'havien desplaçat a la Corunya van inundar la pista de banderes arlequinades, senyeres i barretines. Josep Santacana, el president, es va abraçar emocionat als jugadors. Els petons i les llàgrimes feien entendre la importància de la gesta, d'una victòria èpica i impensable que Roc Mestres atribuïa a la planificació: “El títol ha estat el premi a una feina molt ben planificada amb gent jove. Ja havia estat campió de la CERS amb el Tordera, però aquest títol és més important.” “Mai un equip igualadí havia obtingut un èxit com aquest, sentenciava Santacana, eufòric.
DESCARATS
Va ser el triomf de la joventut, amb jugadors que després van marcar èpocaEl millor club de la dècada
El títol va ser un punt de partida, perquè l'Igualada es va convertir més tard en el millor equip mundial de la dècada dels noranta, primer amb Carlos Figueroa de tècnic i després amb Albert Tarrida i Joan Pont. Albert Folguera va ser l'únic que va aixecar com a capità tots els títols posteriors. L'Igualada té en el palmarès sis copes d'Europa, 3 supercopes d'Europa, 2 continentals, cinc lligues, dues copes i quatre lligues catalanes. El club juga a Europa de manera ininterrompuda des de la temporada 1988/1989, en què va arribar a la final de la CERS i va perdre amb el Hockey Monza. En aquestes 26 temporades a Europa, entre la lliga europea, la CERS i la supercopa d'Europa, ha marcat 989 gols. L'Igualada ha militat 33 temporades en la màxima categoria, les 30 últimes, seguides. El màxim golejador en la història del club és Santi Carda, amb 384 gols. El segon és David Càceres, amb 263 gols, i tercer, Jordi Guillén, amb 256.
Manel Burón, el president, va narrar l'èxit
Un fet ben curiós és que l'actual president de l'Igualada HC, Manel Burón, que el 31 de març va complir quatre anys en el càrrec i que se n'ha sortit molt bé en una etapa de grans penúries econòmiques, va ser l'home que va narrar en directe per Ràdio Igualada el partit en què es va consumar el títol. Llavors, Ràdio Igualada pertanyia a Radio Cadena Española, i Burón complia el seu segon any donant els partits. El periodista igualadí va fer aquesta tasca durant 24 temporades –posteriorment, l'emissora va esdevenir municipal– i va plegar precisament per fer-se càrrec de la presidència de l'entitat.