Han hagut de passar molts anys, però, per fi, el Barça ha après a acomiadar els seus jugadors de referència. L'acte de comiat i homenatge a Carles Puyol va ser emotiu com pocs i organitzat d'una manera fantàstica. I no era gens fàcil, perquè l'auditori 1899 va quedar petit en el dia de l'adéu del gran capità. Ningú es volia perdre el dia en què un dels futbolistes més importants de la història del club s'acomiadava públicament en espera d'un últim homenatge al Camp Nou, que es farà segur, tal com va anunciar el president Bartomeu.

A primera fila s'hi asseien els seus, començant per la seva mare, Rosa Saforcada, orgullosa de veure la capacitat de convocatòria del seu fill i l'estima que tot el barcelonisme li professa. Al seu costat, el seu germà, Josep Xavier, i la seva parella, Vanesa Lorenzo, la mare de la seva filla Manuela, alguns grans amics, com Xavi Molist, que va viure amb ell, Iván de la Peña, Demetrio Albertini i el seu representant, Ramon Sostres.

Els seus companys d'equip –tret de Valdés– i Gerardo Martino més el seu cos tècnic també li van fer costat en un dia especial per a ell, així com bona part de la junta directiva. Al marge del president hi havia els vicepresidents Jordi Cardoner, Carles Vilarrubí i Jordi Mestre, i els directius Toni Freixa, Pilar Guinovart, Jordi Monés, Jordi Moix, Javier Bordas i Silvio Elías. D'exentrenadors, hi havia Carles Rexach, Radomir Antic i Toño de la Cruz, així com els exseleccionadors espanyols José Antonio Camacho i Iñaki Sáez i extècnics en les categories inferiors com ara Josep Maria Gonzalvo, Quique Costas, Joan Vilà i Joan Martínez Vilaseca, que va ser qui el va fitxar. L'acte era un d'aquells que fan club i, per tant, no hi podien faltar els tècnics i els capitans de les diverses seccions. Xavi Pascual i Víctor Tomàs, de l'handbol; Ricard Muñoz i Aitor Egurrola, de l'hoquei sobre patins, i Marc Carmona, del futbol sala. Els de bàsquet són a Milà per jugar la final a quatre.

L'homenatge a Puyol també va servir per reunir de nou la majoria d'expresidents del FC Barcelona que encara estan vius. Hi havia Agustí Montal, Josep Lluís Núñez, Joan Gaspart, Enric Reyna i Joan Laporta. Sandro Rosell, de viatge tota la setmana, i Raimon Carrasco van excusar la seva absència. També es van apropar a l'auditori exdirectius com ara Àngel Fernàndez i Carles Tusquets, el president de l'Agrupació de Veterans, Ramon Alfonseda, i exjugadors com ara Eusebio, Migueli i Amor. Una de les presències més especials també va ser la de l'històric fisioterapeuta del primer equip Àngel Mur. La Federació Espanyola de Futbol va estar representada pel seu vicepresident, Jorge Pérez, i també hi havia Fernando Hierro.

Després dels parlaments, es van projectar dos vídeos molt sentits i que van provocar més d'un aplaudiment entre els presents. En el primer, missatges gravats d'exentrenadors, i els companys d'equip amb riallada general amb Louis van Gaal, que es va autoparodiar. “Carles, tu para mi fuiste siempre positivo” i un especial “t'estimo” dit per Luis Enrique, al qual va reemplaçar en la capitania. En el segon vídeo, els que s'acomiadaven de Puyol eren diversos aficionats del Barça, i un soci del Madrid, que li reconeixia els mèrits com a professional però lamentava que hagués fastiguejat tant el conjunt madridista al llarg de la seva carrera. En tots dos vídeos, els protagonistes acabaven fent un petó al braçal de capità, que ahir tots els empleats del club presents en l'acte lluïen al braç. Va ser un detall bonic.

Tots els convidats es van desfer en elogis per a Carles Puyol i en van destacar la seva professionalitat així com el seu coratge al terreny de joc. Per a tots ells, el gran capità ha estat un exemple com a professional. “És una llàstima que gent com ell s'hagi d'acomiadar. A tots ens ha tocat. El que fa falta és que segueixi en el futbol donant exemple en una altra faceta”, va dir José Antonio Camacho. Migueli, un altre central històric, recordava que a Puyol no se li pot demanar més perquè “ha donat pel Barça sang i suor” i que ha estat un “líder a qui tothom seguia”. Fernando Hierro recordava que quan ell va tenir responsabilitats a la federació espanyola l'actitud de Puyol sempre era la de “col·laborar” i que era un “exemple per a tots els defenses i els joves”. Cruyff va assegurar que Puyol “hauria jugat al dream team” i el va encoratjar a trobar alguna faceta que el satisfaci ara que es retira. “Sap tantes coses que segur que en traurà benefici per al futur.” En la faceta de futbolista, l'holandès considera que la seva trajectòria “parla per si sola”. De la Peña creu que amb l'adéu s'“alliberarà” i va assegurar que l'estima “com un germà” i que el seu llegat ha de servir als joves de la Masia. Albertini va dir que Puyol era “un regal per al futbol” i Radomir Antic que era “un geni i un gran professional”.