Sí, en tinc moltes ganes. I crec que he arribat a un lloc on em deixaran treballar bé, amb el cos tècnic que he demanat i en bones condicions. Òbviament, ens demanaran resultats, però estic content. Les condicions inicials poden ser molt bones.

No és directament ni una cosa ni l'altra, sinó una mica de barreja. Ells no tenien un càrrec concret, perquè Luis Enrique ja venia amb el seu cos tècnic. I, tot i que se'm valorava, el club també sabia les meves intencions. Vam tenir una xerrada, en què totes dues parts hi arribàvem amb una idea orientada, i vam decidir no continuar.

Amb una funció molt clara i d'utilitat, m'ho hauria pogut plantejar. Però si havia de ser buscant-me un lloc pel simple fet de resituar-me, no. Perquè tenia, tinc, la idea d'entrenar. I després de dos anys sense fer-ho, vulguis o no, la gent et va oblidant una mica.

Vaig arribar amb una idea, i després de la malaltia de Tito i l'arribada de Martino, es van plantejar unes altres línies de treball i una altra organització. Cadascú té la seva, però he de dir que m'he sentit molt i molt ben tractat. I dins del que he pogut, també m'he sentit útil.

Potser sí que hi havia un punt de dificultat, però al final érem quatre tècnics, a part de preparadors físics i altres empleats. A molts llocs hi ha tres tècnics, amb la qual cosa només n'hi havia un més. I crec que ens hem entès molt bé entre tots. Aquí, qui mana és l'entrenador principal, i és ell qui ha de marcar les funcions de cadascú. En aquest sentit, no hi ha hagut cap problema.

Jo m'he sentit molt ben tractat. Molt. Per tot el cos tècnic. Martino és una persona que es desviu perquè la gent estigui a gust. El tracte ha estat exquisit.

No ho sé. He estat força al marge de tot el que es deia i s'escrivia. Jo normalment sempre tiro cap a l'entrenador i penso que hi ha un excés de crítica, per les dificultats que pot tenir per treballar, però no sóc neutral.

Aquí sí que no m'hi poso. L'anàlisi l'ha de fer qui ha de treballar allà. Sempre es busca millorar d'un any per l'altre, i segur que ho faran.

Moltíssimes coses. Coneixes molts professionals i coneixes com funciona un club d'aquesta dimensió. N'hi ha cinc o sis al món, i és un privilegi tenir-ne un a casa. Veus altres maneres de treballar. I amb el desfogament de responsabilitat que et permet tenir el cap molt clar per veure coses. Sóc molt actiu i contínuament estic pensant coses per innovar el meu mètode de treball.

Traient l'any en què vaig arribar a Girona amb Raül Agné, en una situació gairebé d'emergència perquè si no em dedicava a una altra cosa, i aquest al Barça, que m'ha servit de moltíssim, la meva idea sempre ha estat intentar dirigir un equip. Sóc una persona que també m'obro i si he de fer una altra cosa la faig, però la meva passió, i on crec que puc ajudar més, és transmetre com a entrenador.

És evident que no tinc el bagatge en la LFP de molts altres entrenadors, i per tant sí que m'estic jugant fer aquest passet per poder ficar-me en l'elit. En sóc molt conscient. Però també sóc una persona preparada per al fracàs i per a l'èxit, i no m'obsessiona. El que vull és treballar, i mirar que les coses surtin.

Sí. Tinc la sort que al final, encara que sigui després de molts anys entrenant, les hores invertides serveixen per anar escalant una mica. És molt difícil pels que venim de baix. Això és evident. A un jugador que es retira, pel que ha estat en aquell club, se li pot donar una oportunitat d'una manera més fàcil.

No ho sé. Segurament hi ha gent molt vàlida, i jo no sóc ningú per comparar-m'hi. El que puc dir és que intentem evolucionar i cada any hi ha coses que pots fer millor. En apartats molt diversos. D'entrenament, de direcció de grup, d'organització. Cada any hem anat a més. I per això entenc que la gent amb experiència en qualsevol feina, si manté el punt de motivació, hi fa molt. L'experiència amb motivació és un gran actiu.

I n'estic molt content per la part gironina. Aquest any hem patit una miqueta però ha acabat bé, que és el més important. No puc estar més content.

Sí. Aquí la idea és intentar pujar, si pot ser a la primera. Però també aquí som conscients que això no s'aconsegueix ni a l'octubre ni al novembre, sinó durant tot un any de treball. Això és el que estic intentant transmetre. Si ens obsessionem i pensem que pujarem a la desena jornada, no anirà bé. Hi ha experiències que ens ho demostren. Tornar de seguida a primera és difícil.

Hem d'estar preparats per a tot. De fet, ja no només les puntuacions, sinó els marcadors. He vist menys golejades que en anys anteriors. No es guanyen partits amb l'estadi ni amb l'historial ni amb el temps que has estat a primera. Això et demostra com és de difícil. Però no deixa de ser un repte. I si aconsegueixes fer una bona pretemporada, i que l'equip sigui fort, al final es tracta d'afegir elements perquè no necessitis la sort, sinó que amb el teu rendiment puguis obtenir resultats.

Sí, i tant. Va ser un any increïble. Sempre estaré agraït al club, els jugadors i el personal del club. Tant de bo aconseguim fer aquell futbol. Vam fer molts gols, més de 70, i aquest any pocs equips han arribat als 60.

Imagina't. Va ser un any espectacular.

No ho sé, ho estem valorant. La direcció esportiva també té molts coneixements, òbviament, i estem posant els noms sobre la taula i marcant prioritats. Ja es veurà, però tampoc és tan fàcil.

N'hi havia més, altres possibilitats d'aquí i fins i tot de l'estranger, però no amb la força que m'ha demostrat el Valladolid des del primer dia. Jo prefereixo entrar en un lloc on em considerin important, on apostin per mi.

Sí, però teníem la sort i l'avantatge, els que hi vam ser fa dos anys, de saber que encara que et puguin veure enfonsat, entre que la lliga és tan llarga i la capacitat humana i futbolística dels jugadors, que no hi havia res fet. Jo mai he perdut la fe. Potser l'experiència de fa dos anys, amb molts jugadors que ja hi eren, els va permetre no perdre la fe en la permanència.

Sí, és molt difícil. La categoria ho és, de complicada. No tenim un jugador que diguis: “Amb aquell ens salvem o pugem.” La confiança va variant en funció dels resultats, de les lesions. I tenir una garantia absoluta d'alguna cosa a segona A és impossible. Al Girona, aquest any li ha tocat tenir en contra factors que nosaltres vam tenir a favor.

En totes les àrees del futbol has de mirar d'aprendre per ser més fort cada any. La grandesa d'aquest esport és que res és matemàtic. Pots treballar millor i que et falti un punt d'alguna cosa. Però crec que la lectura i les conclusions que ha de treure el Girona de l'any que ha viscut li han de servir per intentar reduir les possibilitats que torni a passar. N'estic convençut.

I Acuña també hi va jugar, amb l'Osasuna. Estic encantat que aquests jugadors puguin tocar categories que no havien tocat abans, i tant de bo puguin tenir continuïtat.