La copa Jules Rimet: Uruguai 1930

Quan encara ressonen notícies de l'últim campionat del món de futbol celebrat al Brasil els passats mesos de
juny i juliol, volem des d'aquestes línies fer un petit homenatge als pioners d'aquesta competició, al principi anomenada copa Jules Rimet, i al primer esdeveniment que es va celebrar a l'Uruguai l'any 1930.

La idea de la copa del món de futbol va ser concebuda a França sota el lideratge del president de la Federació Francesa de Futbol, Jules Rimet, i de la seva mà dreta, Henri Delaunay. La FIFA com a organització va ser creada l'any 1904 i la primera reunió va tenir lloc a la ciutat de París. Curiosament els britànics no van voler formar-ne part, ja que com a inventors del futbol creien que la responsabilitat d'organitzar el futbol mundial havia de recaure en les seves mans. Una de les decisions que es van prendre
en aquesta reunió va ser que
només la FIFA tenia potestat per organitzar un torneig en què participessin les millors seleccions. El professionalisme dins del futbol ja existia; per tant, Delaunay i la resta de membres de la FIFA van optar per la creació d'un torneig nou com la copa del món, en què aquests professionals poguessin disputar-la, i els Jocs Olímpics només els jugarien jugadors amateurs seguint l'esperit olímpic.

Fins aquell moment era el moviment olímpic qui, dins de l'escenari dels Jocs, havia inclòs el futbol com a esport. Aquesta idea, de celebrar una copa del món de futbol, va acabar de decidir-se durant les olimpíades de París l'any 1924, i fou durant les olimpíades d'Amsterdam l'any 1928 quan per fi se'n va decidir la celebració.

Ara s'obrien molts interrogants, ja que s'havia de decidir on tindria lloc aquest esdeveniment, i quines seleccions nacionals hi jugarien. Van ser cinc aspirants els qui la van voler organitzar: Itàlia, Espanya, Suècia, Holanda i l'Uruguai.

Va ser l'Uruguai qui va fer l'oferta més ferma a la FIFA. Aquest país de tan sols dos milions d'habitants havia triomfat en els Jocs Olímpics. L'Uruguai es va comprometre a pagar el trasllat de les seleccions convidades, així com el seu allotjament, tot en el marc de la celebració del centenari de la seva independència. També es van comprometre a la construcció d'un estadi majestuós a la ciutat de Montevideo que s'anomenaria estadi Centenario.

Durant el congrés que la FIFA va celebrar a Barcelona l'any 1929 es va, per fi, designar l'Uruguai com a seu del primer campionat del món de futbol. Van sorgir els primers problemes, ja que quan només faltaven dos mesos per a l'inici de la competició cap selecció europea mostrava interès per acudir-hi, com a protesta per l'elecció del petit país sud-americà; volien que fos Itàlia, i pels inconvenients del viatge, ja que s'havia de fer en vaixell, una travessia que durava tres setmanes. Els quatre candidats abans mencionats que aspiraven a la seva organització van rebutjar anar a l'Uruguai, i països com ara Alemanya, Suïssa, Hongria i Àustria també van renunciar-hi. Bèlgica, Romania, Iugoslàvia i França dubtaven. Abel Lafleur, un escultor francès, va crear el trofeu La deessa de la victòria, que s'entregaria al campió. El campionat del món de 1930 ha estat l'únic que no ha necessitat partits de classificació, ja que va ser per invitació de la FIFA.

Bèlgica i Romania al final van decidir presentar-s'hi. Bèlgica, pressionada pel sotspresident de la FIFA, el belga Seeldrayers. El cas de Romania el va gestionar directament el rei Carol. Ell mateix va fer la selecció i va pressionar les empreses on treballaven els futbolistes perquè els deixessin temps lliure per acudir a la copa del món. Iugoslàvia al final també va decidir acudir al torneig. I França va ser l'última selecció europea a inscriure's; la influència de Jules Rimet va ser decisiva. Així doncs, hi havia quatre seleccions d'Europa cap de les quals estava dins l'elit futbolístic en aquells moments. Les seleccions europees van viatjar per mar i van partir des de diversos ports com ara el de Marsella, el de Barcelona des d'on van sortir els belgues, o el de Gènova des d'on van salpar els jugadors romanesos en un vaixell anomenat Conte Verde,.

L'Argentina, rival tradicional de l'Uruguai, també hi acudiria, igual que els Estats Units d'Amèrica, que va ser triat cap de grup quan va ser evident que no es podria disputar el torneig sota la fórmula d'eliminació directa, sinó que s'haurien de fer grups. Aquest equip americà, bàsicament format per immigrants britànics, se l'anomenà “els llançadors de pes” arran de la seva forta constitució.

El Brasil també va acceptar la invitació, no feia gaire temps que el futbol brasiler havia obert les portes als jugadors de color i el seu futbol era encara una mica anàrquic. D'aquesta manera, el grup I va quedar compost per les seleccions de Xile, Mèxic, l'Argentina i França. El grup II, amb el Brasil, Iugoslàvia i el Perú. El grup III el formaren l'Uruguai, Romania i el Paraguai, i el grup IV el conformaren les seleccions dels Estats Units i Bèlgica. Així es completaven tretze equips, i els quatre campions de grup passarien a disputar les semifinals.

L'Uruguai era la favorita, encara que els seus magnífics jugadors amb els quals havia guanyat les olimpíades del 1924 i el 1928 ja estaven retirats.

Els quatre equips europeus van fer el viatge en vaixell, i pel camí recolliren la selecció del Brasil. Van ser rebuts com herois a Montevideo. L'estadi Centenario estava, per desgràcia, encara sense acabar, així que els primers partits s'hagueren de disputar als estadis del Peñarol, el Nacional, el Pocito i el Central Park.

França i Mèxic disputaren el partit inaugural el diumenge 13 de juliol de 1930. El jugador francès Lucient Laurent va ser el primer jugador que va aconseguir marcar un gol en els campionats del món. El partit final el van disputar les seleccions de l'Uruguai i l'Argentina a l'estadi Centenario davant de 93.000 espectadors. Curiosament la primera part del partit es va jugar amb una pilota que duien els argentins i la segona, amb una que duien els uruguaians. L'Uruguai va imposar la seva classe i va guanyar pel resultat de 4 gols a 2. El màxim golejador del campionat va ser el jugador argentí Guillermo Stabile.