El rival
Llevant UD
Sequera a l'estany
El Llevant, l'actual cuer de la primera divisió i pròxim rival del Barça en la lliga, és l'únic equip de la màxima categoria, la segona divisió i la segona B que encara no ha marcat; en les altres grans lligues, només l'Empoli (Serie A) i l'Hamburg (Bundesliga) també estan a zero
El conjunt granota no ha marcat en partit oficial des del 10 de maig
Amb la marxa de Keylor Navas al Real Madrid, molts aficionats del Llevant van témer per la fragilitat del cadenat de la cova. Se'ls va oblidar mirar cap a l'altra àrea. És allà, a l'altra porteria, on rau realment el problema. Temps de sequera a Orriols, silenci estrany a l'estany fruit d'un Llevant sense punteria. Les granotes s'han oblidat de raucar. L'equip de José Luis Mendilibar està severament barallat amb el gol des de fa mesos i al Ciutat de València a l'afició local li costa recordar quan va ser la darrera vegada que va poder celebrar-ne un. L'última alegria, el 10 de maig de la temporada passada. El gol de l'austríac Andreas Ivanschitz que va servir per acabar de decantar el derbi contra el València (2-0) és l'última diana dels blaugrana en partit oficial. Des de llavors, 369 minuts sense marcar en lliga.
El Llevant ha marcat un únic gol en els últims nou partits que ha jugat, amb el gol en l'amistós de preparació contra el Heerenveen com a excepció que confirma la regla. Un oasi enmig del desert. La resta de compromisos, res de res. Res en tots els altres partits de pretemporada contra l'ADO Den Haag, l'Albacete i l'Elx i també en les tres primeres jornades de lliga contra el Vila-real, l'Athletic i el Màlaga. Més fang que aigua a l'estany. Alarmant sequera golejadora i nefast bagatge ofensiu de l'actual cuer de la primera divisió. Preocupant, sobretot, l'última visita a La Rosaleda, on l'equip va ser incapaç de generar ni un sol xut entre els tres pals en tot el partit i sort en va tenir de la bona actuació del porter Jesús Fernández sota els pals per poder esgarrapar un valuós punt contra un Màlaga que es mereixia de bon tros la victòria.
La poca punteria del conjunt granota va deixar-se entreveure ja a l'estiu i ha tingut continuïtat en aquest decebedor inici del campionat de lliga. Castigat al pou de la classificació, el Llevant és l'únic equip de tot el futbol professional espanyol que encara no sap què és marcar aquesta temporada. Ni a primera divisió, ni a segona, ni tampoc en tota la segona B no trobem cap altre equip que encara no hagi vist porteria –el Cornellà, del grup tercer de la segona B, era l'altre equip del futbol estatal amb qui compartia aquest discutible honor, però el cap de setmana passat va posar fi a la sequera tot i la derrota contra el filial de l'Espanyol.
La ferida del conjunt granota s'agreuja encara més si fixem la mirada a Europa. En la Premier League (jornada 4), la Ligue 1 (jornada 5), l'Eredivise (jornada 5) i la Primeira Liga (jornada 4) no hi ha cap equip que a hores d'ara encara no hagi vist porteria. L'Empoli, a Itàlia, després de les dues primeres jornades en la Serie A, i l'Hamburg, a Alemanya, després de tres partits de la Bundesliga, són els altres dos únics equips de les grans lligues del continent que també tenen el gol com a gran assignatura pendent.
Per a l'afició del Llevant, lluny queden ja els gols de Felipe Caicedo i Cristhian Stuani (13 i 8 gols en la temporada 2010/11 respectivament), o l'afinada punteria de Koné (15 gols el curs 2011/12). L'any passat l'aposta per Babá no va donar els fruits esperats i l'equip va sobreviure gràcies en part als gols de David Barral, màxim golejador del Llevant la temporada passada amb només set gols, els mateixos que havia marcat el nigerià Martins la temporada anterior. Barral és dels que continuen. També Víctor Casadesús (un gol en 14 partits el curs passat) i Ivanschitz (tres gols en 29 partits la temporada passada). Tots tres han tingut minuts en aquest inici però cap s'ha consolidat en l'onze. Moltes rotacions en la línia ofensiva i Mendilibar en espera de trobar killer. José Luis Morales, procedent de l'Eibar, tampoc no ha aconseguit veure porteria, ni homes de segona línia com el català Jordi Xumetra o el marroquí Nabil El-Zhar.
Al juliol l'arribada del brasiler Rafael Martins, fitxat del Vitória Setúbal (16 gols la temporada passada en la lliga portuguesa), semblava que solucionaria el mal d'aquest Llevant. Ell va assumir el repte i en la seva presentació oficial va prometre gols a dojo: “He tingut facilitat per marcar a tot arreu. No prometo una xifra de gols però n'he fet 50 en els últims tres anys.” Però d'aquelles paraules cap a la infermeria. El brasiler estarà un mes KO per un trencament fibril·lar de grau dos al recte anterior de la cama esquerra. Al Llevant plou sobre mullat.