Córrer per córrer
Curses de muntanya. La quarta edició de la CMG del dia 2 es consolida amb 1.000 corredors, inclosos els millors del país
Toti i Tina Bes, Marc Pinsach, Xavi Llamas, Xavi Padrós, Clàudia Galícia, Jess Andrews, Carla Ryan, Jordi Rabionet, Álvaro Rance... i fins a 1.000. La quarta edició de la cursa de muntanya tornarà a ser un punt de trobada de la cada vegada més nombrosa i consolidada família de corredors de muntanya del país, amb els millors al capdavant de tres curses que van pel camí de convertir-se en un clàssic de les Fires i Festes de Sant Narcís. Com si fos el dinar d'un diumenge de festa major. “Arribarem a 1.000. La Transgavarres costa, però tot i això aquest any en tindrem 150 o 160. En tenim 420 a la de 18 km, que és l'Express. Aquesta és potser la més sol·licitada perquè hem tret la de 10, que l'any passat vam fer el dissabte. I hem obert aquest recorregut Express a 5 hores i ens ha funcionat molt bé: tenim una participació de noies molt elevada, amb 150 d'inscrites, i està molt bé perquè hi ha gent que s'ho marca com un repte, els 18 km de muntanya, però a un ritme molt més lent”, explica Gerard Freixes, director esportiu de Klassmark, empresa especialitzada que organitza, a més de la cursa de muntanya de Girona, la de Rocacorba, la Montserrat Skyrace o les Mission X3. Diumenge que ve es disputarà la tercera edició de la Transgavarres (60 km i 2.000 m de desnivell positiu de Palamós a Girona), la quarta de la prova original, la Trail (26 i 1.400) i l'Express (18 i 800).
L'evolució
“Abans, per iniciar-te en una cursa de muntanya, n'havies de fer una de 10 o 12. Ara hem mentalitzat la gent que n'ha de fer 18 però una mica més lent i ha funcionat”, diu Freixes sobre la curta. I continua explicant la resta: “En la de 26 en tenim gairebé 400. És la clàssica, la que corre en Marc Pinsach; hi ha més corredors joves de nivell. I en la TG corre en Toti Bes, Xavi Llamas, Ignasi Riudims, Xavi Padrós. En Roberto Sancho, que va guanyar l'any passat, estava supercontent. I està lesionat. Volia que fos la primera cursa després de recuperar-se.” Una circumstància que augmenta la condició de favorit de Toti Bes, quart l'any passat –es va perdre– i que reconeix que té l'espina clavada. “L'arribada està bé: hi ha molta gent i l'speaker va animant els que van arribant i la gent en té ganes perquè els anuncia. I és una cursa de 5 hores, que no són les ultres de 6.000 o 7.000 positius i 100 km, que en trigues 10 o 12, d'hores. Aquests en 5 o 6 ho ventilen ràpidament.”
La filosofia
Els organitzadors han recorregut a la seva missió: fer, de cada cursa, una experiència inoblidable. “És la filosofia, runners for runners. Tots som corredors i el cap de setmana que no organitzem curses anem a córrer”, diu Freixes, habitual en proves de llarga de distància: “Jo el que faig són curses de la copa del món. Em dedico a fer curses que em puguin enriquir i aprendre coses: l'any passat vaig estar als EUA corrent i, aquest, he anat a Suïssa a fer la Ultraks. És la cursa més cara del món i volia veure què et donaven realment. Eren 47 km amb 3.700 m de desnivell i la inscripció em va costar 160 euros, saps? La fan a Zegama, la volta al Matterhorn. També he fet Madeira Ultratrail. Fem curses de les quals et parlen bé (Ultratrail del Montblanc...), que coneixes i que vols investigar i anar millorant. Però tampoc trobes gaire...”
L'oferta
“Ara la gent potser selecciona més les curses i no en fa tantes, tenim gent. Jo no em queixo, és feina”, diu Freixes amb referència a un mercat que fa temps que tendeix a la saturació: “Aquest estiu, per exemple, hem fet les Mission X3. Són curses en què, és clar, vam fer una aposta per les distàncies de 50 o 60 km amb 4.000 positiu, en què al principi hi havia molts de veterans que ens deien que els faltaven quilòmetres, que ara les curses eren de 100... I ara la gent, i sobretot els professionals, ens comencen a donar una mica la raó.” I ho desenvolupa: “Va venir la Núria Picas al Catllaràs, en Pau Bartoló... I deien que aquestes curses són esport: córrer tot un dia, que és el que oferim nosaltres. I a l'hora de sopar ja ets a casa, l'endemà ets persona.” I acaba: “Molta gent corre moltes ultres, però el boom de la Ultratrail ha vingut per un quilometratge que no s'estava fent i ara ens estan donant una mica la raó. I quan tot això se'n vagi en orris, de curses de 100 km en quedaran una o dues: Ultrapirineu, Emmona, les clàssiques. Això no s'aguanta.”
GERARD FREIXES
“Tots som corredors i el cap de setmana que no organitzem curses correm”LES DISTÀNCIES
Transgavarres (60 km i 2.000), Trail (26 i 1.400) i Express (18 i 800) formen la CMGLa Catedral Sprint, aquest diumenge
b.s.“És una activitat gratuïta, per tenir sinergies. La muntem perquè ens agrada.” Les proves comencen per tercer any amb l'esprint a les escales de la catedral, demà passat a la tarda. “S'ha anat especialitzant. El 90 per cent dels corredors són atletes: del GEiEG, de Lloret o de clubs de per aquí”, diu Freixes, que n'explica el funcionament “De sis a set fem una eliminatòria. I seleccionem per a l'última hora. Hi ha el ferro de veritat.” El premi per als més ràpids (masculí i femení) és un rellotge GPS, de gamma alta.
