“Físicament sembla un aleví, però agafa la pilota i és un espectacle.” Són paraules que gairebé tothom que segueix el dia a dia del jugador del cadet A del Barça Riqui Puig repeteix quan parla d'ell. I és que el migcampista nascut a Matadepera fa quinze anys és un dels futbolistes més prometedors del planter blaugrana i un dels que més destaquen, pel seu talent però també pel seu físic, que tot i no estar tan desenvolupat com el dels seus companys, no li resta potencial. De fet, l'exjugador de la Unió Jàbac i Terrassa, on va començar a jugar amb vuit anys i d'on va arribar fa una temporada i mitja, és una peça clau del conjunt que entrena Quique Álvarez. Fins al punt que, en diverses ocasions, l'equip juga amb tres defenses per aprofitar millor les seves qualitats, determinants en la posició de mitja punta. Un fet que no és nou, ja que quan encara era aleví, l'equip ja girava al seu entorn, com explica Sergio Espejo, actual entrenador del cadet B de l'Espanyol i un dels tècnics que millor el coneix, ja que el va entrenar durant quatre anys, quan era aleví i infantil, al club egarenc: “Recordo que li donàvem total llibertat per escollir. Amb els altres jugadors teníem establerts uns paràmetres, però ell era lliure per fer el que volgués, ja que, a més, sabíem que això repercutia positivament en l'equip.”

Riqui Puig té una visió privilegiada, però també destaca de cara a gol, com demostren les seves dues dianes en els sis primers partits de lliga. El curs passat, a les ordres de Franc Artiga amb el cadet B –dos jugadors més del Jàbac, el defensa Maoudo Diallo Ba i el davanter Edgar Fernández, van fer el mateix camí–, Riqui Puig va ocupar més la posició de fals nou –5 gols en 27 partits– i va confirmar per tot plegat que l'aposta d'Albert Puig i Guillermo Amor per ell havia estat més que encertada. Una de les moltes proves, l'elecció com a millor jugador del memorial Joan Bota de Blanes i de la MTU Hallen Cup a Alemanya, dos tornejos que el Barça va guanyar. Cap sorpresa per a Espejo, que ja havia comprovat de primera mà el seu talent molts anys abans: “D'aleví ja apuntava maneres i destacava perquè era un jugador diferent amb la pilota. Té bona conducció, molt bon un contra un, una gran facilitat per fer l'última passada i que sigui més petit físicament no és impediment, sinó al contrari, ja que es pot escapolir fins i tot millor dels rivals. A mi em recorda el joc de David Silva, per la seva electricitat i perquè sempre duu la pilota amb el cap alt, o Iker Muniain pel desequilibri.”

I, tal com s'esperava, no va trigar a cridar l'atenció d'altres clubs. “L'Espanyol va ser el primer equip que s'hi va interessar, i no només va ser cosa d'un any, però la família va preferir esperar, ja que creia que encara era petit, i a Terrassa ja hi estava bé i tenia el que requeria per la seva edat. Fins que va arribar un moment en què ja va ser el mateix jugador el que demanava marxar a un equip més gran”, comenta Espejo, que afegeix: “Aleshores també el Barça el va voler incorporar, i ell es va decantar per aquesta opció.” Serà el temps el que dictarà si Riqui Puig acaba arribant al primer equip blaugrana, però Sergio Espejo creu que serà així: “El conec de prop i li tinc una estima especial, i crec que ho té tot per poder arribar-hi. Això no ho assegura, ja que ha d'anar cremant etapes, però n'estic convençut, ja que té les condicions i l'entorn adequat per assolir-ho.”