Més bàsquet

L'home que tot ho pot

Pau Gasol porta Espanya als Jocs de Rio i a la lluita per un nou títol europeu amb una actuació desmesurada: 40 punts, 11 rebots, 3 taps i 11 faltes rebudes. Al seu costat, contrast definitiu entre Sergio i Parker

Animal de companyia en l'europeu del 2001 i en el mundial del 2002, Pau Gasol va agafar el toro espanyol per les banyes en l'europeu del 2003 i des d'aleshores i fins avui, llevat dels Jocs del 2004, la seva presència en un gran campionat ha valgut a Espanya un lloc en cada una de les finals. Com el paper, les espatlles del pivot de Sant Boi ho han aguantat tot. De tarannà homèric, a voltes omnipotent com ahir, com en tot el torneig –màxim anotador i màxim taponador (2,3)–, la seva desmesura va esmorteir el vigor d'un col·lectiu, el francès, incapaç de lligar-lo en curt (Gobert) i en llarg (ajudes). Gasol és l'home que tot ho pot i, imperial, va classificar Espanya per a Rio i diumenge cercarà la novena medalla en la col·lecció particular.

A tota velocitat

Va ser una primera meitat jugada a tot drap. Enèrgica i sensorial. Inicialment, el rebot ofensiu va ser el que va donar contingut a l'anotació d'uns i altres (4-6). Incipient però aleshores ja decisiu per no agafar iniciativa, Espanya fallava els triples oberts. Tampoc França en trobava, d'encert exterior, però feia emergir De Colo i, jugant sempre de cara, obria escletxa (6-13). L'entrada de Sergio Rodríguez, clarivident, va alliberar l'atac espanyol i, anotant l'únic triple (1/7) dels de Scariolo, dissimulava el mal viure dels seus (17-20).

En el ball de les rotacions, el dinamisme en la passada en el joc estàtic va donar punts a Espanya, que connectava i es reconeixia com a equip (22-22). El contrapunt venia de l'encert francès des de la mitja distància, primer amb Gelebale i després amb Parker (25-31). Però el joc ofensiu local era pla, només amb presència a la zona gràcies al rebot ofensiu i, sense un interior capaç de fixar els pivots espanyols, aquests cobrien l'espai òptim per fer bones les ajudes defensives. Tot, amb Rudy i Llull eixamplant el camp (32-33).

Cos a cos, cop a cop

Tornant, la lectura defensiva va espessir els atacs i França, castigant les pilotes perdudes i el rebot defensiu espanyol, s'avançava (39-44). Aixoplugat en una zona per aturar la sagnia del rebot a cistella pròpia –a la meitat del tercer quart, 50%–, Espanya es va aferrar al partit, de nou, trobant Gasol –9 dels 16 punts de l'equip–. Continuant amb la zona, la negació del rebot va acabar d'anorrear els locals, que fins a dos minuts del final tot just havien anotat dues cistelles de camp (del 52-61 al 62-61). Tant física com pobra en atac, França es va veure menjada per la responsabilitat, i Espanya, amb Gasol assistit per Sergio, ja ho tenia a 16 segons abans de la fi (66-63).

En un últim esforç, França va forçar la pròrroga amb un triple de Batum i un tap de Gobert al pivot català. Però sense iniciativa de feia estona i amb els espanyols envalentits, l'intercanvi final de cops va ser per a Pau i companyia. Merescudament.

Ningú creia que poguéssim arribar a la final, però el caràcter és la disciplina d'aquest grup. Toca gaudir
Rudy Fernández
Volem l'or. Hem vingut a treballar per a això i tenim una bona oportunitat diumenge, sigui qui sigui el rival
Pau Gasol
Personalment, dels millors moments amb Espanya. Són un gran equip, però hem acabat molt bé, molt forts
Sergio Rodríguez
25,6
punts
és la mitjana de Pau Gasol en aquest europeu, líder destacat del torneig. Els 40 d'ahir són el seu sostre personal amb la selecció espanyola.
18
rebots ofensius
per a França, al costat dels 26 en defensa d'Espanya. En el minut 26 (39-44), els francesos en tenien 15, per 15 d'espanyols en defensa.
22%
d'encert
en tirs de camp entre Tony Parker (4/17) i Nico Batum (3/14). Molt baix, però en la línia del seu torneig: fins ahir, 38% per a tots dos.

Sisena final en els últims nou europeus

La classificació per jugar la final assolida ahir per Espanya és la sisena del combinat de la federació espanyola en els últims nou campionats d'Europa. De la plata del 1999 aconseguida en l'europeu de França –derrota en la final contra Itàlia per 56-64– fins ahir, el tarannà espanyol en els tornejos continentals absoluts aguanta qualsevol comparativa: bronze el 2001, plata el 2003, quart lloc el 2005, plata el 2007, or el 2009, or el 2011 i bronze el 2013. I no és casualitat, des que Pau Gasol és el pal de paller d'Espanya, sempre que el pivot de Sant Boi de Llobregat ha pres part en l'europeu –va absentar-se'n el 2005 i el 2013– els espanyols han jugat la final.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.