Pensant a tornar-hi
Comiat d'Europa amb derrota contundent de l'Spar Citylift Girona, que es queda sense arguments en l'últim quart
L'objectiu del que queda de temporada és el bitllet per disputar-la el curs vinent
No hi va haver sorpresa a Bourges. Sí que n'hi havia hagut a Orenburg, on la derrota del Nadejda obligava l'Spar Citylift Girona a vèncer de 19 el Bourges i a esperar una derrota del Wisla a Kayseri, que tampoc no es va produir. L'Eurolliga ja és història però han quedat ganes de tornar-hi i, sense tants elements de distorsió, saber fins on és capaç d'arribar l'equip gironí. També en un segon any hi ha més respecte arbitral (perquè el d'ahir a Bourges va ser escàs). Benvinguda sigui, per tant, l'eliminació, que permetrà estalviar alguns partits i fer compatibles més entrenaments i uns descansos que s'entreveuen imprescindibles per a algunes jugadores.
Perquè el partit d'ahir és paradigmàtic. L'Spar, amb un desencert escandalós (9/38 de 2 al final del tercer quart) era viu en el resultat (39-34), però necessita descans: en l'últim període, fos físicament per la defensa tan alta d'Ortega, va entregar l'ànima (del 39-36 al 57-40). I necessita entrenar-se perquè el seu atac posicional és tan monotemàtic i poc ric que es resumeix en els triples (quan arriben) i penetracions que no impliquen gairebé mai una pilota doblada. I així, si el rival ho llegeix, l'ajuda defensiva és de manual i l'acció acaba amb una pèrdua o un tap.
S'arriba fins on es pot
L'inici de l'Uni, tot i la baixa de Spanou i un procés febril que afectava Jordana, va ser òptim, amb moltes jugadores aportant (un 2+1 de Pikciute va engegar el matx) i un 0-9 a cavall del primer quart i del segon que el Bourges va haver de tallar amb un temps mort (8-17). Amb Coulibaly hi havia rebot i presència a dins i Dumerc va haver de tallar vuit minuts sense anotar. A partir d'aquí les franceses van apujar molt el nivell de contacte i l'Uni va començar a patir. I més encara amb la segona de Coulibaly (22-21).
El Bourges ja havia portat el partit a la trinxera. L'Uni tenia dificultats immenses per atacar amb fluïdesa mínima, però com a mínim era vertical i treia faltes. I al darrere encara esgarrapava amb ganes. Per tot això a la mitja part el resultat era el que era (24-22) i l'Uni en tenia sort de viure del tir lliure (6/8), perquè el seu segon quart (0/6 de 2 i 1/2 de 3) i perdent el rebot (12 locals, 6 gironins) no transmetia gaire bones sensacions.
Aquesta situació es va aguditzar tornant del vestidor. Ortega tenia la necessitat de repartir minuts i tornava a posar en pista Coulibaly, que cometria la quarta aviat (28-24, 23') però Pikciute va prendre el relleu en el rebot. Amb tot, qui començava a emergir era Céline Dumerc, en el que sabia que probablement era el seu últim partit d'Eurolliga amb el seu equip de tota la vida. La base internacional francesa ja havia anotat en la primera meitat (11) però en la segona meitat va agafar la batuta de l'equip i va jugar amb més comoditat.
L'Uni havia anotat 24 punts en els 24 primers minuts. El Bourges amenaçava de fer el primer estrip (35-26) però van venir al rescat els triples de Jordana i Kuktiene i una transició de Mingo (37-34). Tornant al cinc contra cinc, l'Spar va perdre les últimes nou possibilitats d'anotar en el tercer quart (un triple, quatre tirs fallats, dues pèrdues i dos taps rebuts) però, de manera increïble, encara no estava fora del partit perquè el Bourges s'acabava precipitant i tampoc no sumava (39-34). I també perquè no es xiulava res.
Però aquí es va acabar tot. Pikciute va fer el 39-36 però tot seguit, transicions, tirs oberts i la qualitat de Dumerc van esberlar definitivament el partit (18-4 i 57-40). La base va llegir bé que Ciak podria superar Coulibaly (condicionada per les faltes) i la va abastir de pilotes perquè la gegant francesa fes 8 punts en el quart.
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024