Ciclisme

Terpstra, el tapat d'Omega

París-Roubaix. L'holandès es va adjudicar la victòria a l'Infern del Nord amb un atac sis quilòmetres abans del final que va agafar els favorits estudiant-se i esperant el moment d'atacar

L'holandès Niki Terpstra (Omega) va entrar sol al velòdrom de Roubaix, al davant de l'alemany John Degenkolb (Giant-Shimano) i el suís Fabian Cancellara (Trek), i va celebrar la victòria més important de la seva carrera professional: la París-Roubaix, el tercer Monument del 2014. D'entrada era un candidat: s'adapta perfectament a les clàssiques de les llambordes –la passada edició va pujar al tercer graó del podi de Roubaix i enguany va ser segon a l'E3 Harelbeke, es va exhibir a la Dwars door Vlaanderen i va ser sisè en el Tour de Flandes; però al davant tenia, a priori, una nòmina de favorits amb més possibilitats, començant pel seu cap de files, el belga Tom Boonen, i a la qual s'afegia Cancellara, l'indiscutible favorit per viure un altre diumenge gloriós després de la victòria a Flandes la setmana passada, a més de l'eslovac Peter Sagan (Cannondale), el belga Sep Vanmarcke (Belkin), entre d'altres.

A l'hora de la veritat, Terpstra va sorprendre i va esquinçar els pronòstics. Possiblement els únics que pensaven fermament en aquesta carta eren els tècnics de l'Omega que després del fracàs a De Ronde, on es van presentar amb un equip de luxe i es van quedar sense cap de les tres posicions d'honor, no es podien permetre una altra ensopegada. Boonen, quatre vegades vencedor de la París-Roubaix, era la primera opció, però tenint en compte el seu estat de forma, menys letal que en altres edicions, i la qualitat dels rivals, començant per un indomable Cancellara, els belgues van preferir no limitar-se a una única via i ampliar el ventall amb un dels ciclistes que, possiblement, més s'havia guanyat la confiança de no haver de lligar-se al cent per cent a la jerarquia interna. Terpstra va provar sort sis quilòmetres abans de la meta. Tots els candidats al triomf havien sortejat, amb més o menys problemes i punxades, els més de cinquanta trams de llambordes distribuïts al llarg de 257 quilòmetres que unien les localitats franceses de Compiegne i Roubaix i es presentaven al final amb possibilitats. Boonen, en diverses ocasions, i Sagan havien intentat desfer-se dels rivals alguns quilòmetres enrere, però sense sort. La resta no havia mogut peça i esperava pacientment el millor moment. Tothom temia Cancellara i ningú estava disposat a obrir la caixa dels trons perquè li explotés a les mans. El suís confiava en unes cames que el podien portar a la victòria tant en una lluita en els últims quilòmetres com en els darrers metres. El britànic Bradley Wiggins també havia sortit airós de les exigències del recorregut i es plantava al final com un company incòmode per la seva qualitat i savoir-faire en una hipotètica resolució al velòdrom de Roubaix gràcies a la seva experiència a la pista.

Però mentre els favorits es prenien les mides i es preguntaven quina seria la millor tàctica per obtenir una victòria que val una temporada, Tersptra ampliava la diferència al capdavant. Cap corredor feia una pedalada de més i l'holandès cada vegada s'aproximava més al velòdrom. Al final, la pugna en aquest grup es va limitar a l'honor de flanquejar la carta amagada de l'Omega al podi final. Degenkolb i Cancellara, que encadena dotze podis en els dotze últims Monuments que ha corregut, van ser els privilegiats.

París-Roubaix
1r N. Terpstra (Omega)
6:09.01
2n J. Degenkolb (Giant)
a 20
3r F. Cancellara (Trek)
m.t.
4t S. Vanmarcke (Belkin)
m.t.
5è Z. Stybar (Omega)
m.t.
6è P. Sagan (Cannondale)
m.t.
7è G. Thomas (Sky)
m.t.
8è S. Langeveld (Garmin)
m.t.
9è B. Wiggins (Sky)
m.t.
10è T. Boonen (Omega)
m.t.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.