Un mercat entretingut
L'operació sortida amb l'adéu de sis jugadors converteix el mes de gener blanc-i-blau en el més mogut dels darrers temps
El risc del descens el 2004 i l'ambició del 2012 són els precedents que més s'hi apropen
L'Espanyol es troba entre els deu primers classificats i amb el somni de plantar-se a la final de la copa del Rei. La trajectòria esportiva és estable i hi ha diversos jugadors del planter que reclamen més protagonisme. Amb un context així i una economia sota mínims, s'entén que el capítol d'altes dels blanc-i-blaus en el mercat d'hivern hagi quedat en zero, que no és sinònim de pocs moviments. El capítol de baixes va arribar als sis elements, i va convertir el gener del 2015 en el més mogut dels darrers temps.
La crisi econòmica és profunda en el futbol estatal, així que els que més s'han mogut en el mercat són els que senten l'amenaça del descens de més a prop. No és el cas de l'Espanyol. El club blanc-i-blau buscava un extrem esquerre i un pivot defensiu, però els oferiments no van convèncer. Jugadors com ara Iván Ramis, que ha acabat al Llevant, van ser descartats per la necessitat d'estalviar. Així, la prioritat va ser trobar una sortida als jugadors que no entraven en els plans de Sergio González. Raúl Rodríguez va ser el primer a fer les maletes cap a Houston, i Lanzarote no va trigar a canviar d'opinió per trucar a la porta del Sabadell, amb un rebuig que el va conduir a l'Alavés. Clerc (Sabadell), Germán (Racing) i Álex Fernández (Rijeka) van trobar nous horitzons per mirar de créixer sense tenir gaire clar que, si ho fan, la porta estigui oberta al juny. I el cas més dolorós, Eric Bertrand, que va aprofitar una escletxa en el contracte per forçar la sortida cap al Vila-real.
Reunió decisiva
La plantilla de l'Espanyol ha baixat a 19 elements. Molt reduïda. Per això la setmana passada Sergio González i Òscar Perarnau van mantenir una llarga reunió amb Joan Collet per exigir-li que no hi hagués més moviments. El mercat europeu es tancava dilluns, i l'àrea tècnica no es volia trobar a última hora amb l'adéu d'Héctor Moreno ni de Cristhian Stuani. L'internacional mexicà s'ha associat al polèmic Mino Raiola, i un traspàs hauria deixat la plantilla amb tan sols Colotto i Álvaro com a centrals purs. Molt perillós amb tanta temporada per disputar-se. El president blanc-i-blau no volia tancar la porta a nous ingressos per l'ofec econòmic de l'entitat, però va acceptar que només l'abonament de la clàusula podia comportar un canvi d'aires del futbolista asteca.
El dilluns va passar de llarg, i l'únic que es va negociar va ser el traspàs fallit del davanter del filial Mamadou. Així, el mercat d'hivern es va tancar sense cap alta i amb sis sortides. Un rècord de moviments en els darrers temps. El precedent que més s'hi acosta és el de la temporada 2003/04. L'equip blanc-i-blau vivia una crisi esportiva que havia devorat dos entrenadors i calia jugar-se-la per evitar el descens. Pochettino va tornar procedent del PSG i el van acompanyar un lateral esquerre (Vignal) i dos atacants, Raducanu i Hadji, amb Raúl Molina deixant espai a la plantilla. Cinc operacions. Una quantitat que es va repetir anys més tard, si bé amb l'objectiu de grans gestes. El gener del 2012 Pochettino va viure com el somni de classificar-se per a la Champions derivava en l'aterratge al Power8 Stadium del talentós brasiler Coutinho, Víctor Sánchez i Kalu Uche. I Dátolo i Kameni marxaven. A més, es va recol·locar l'uruguaià Luna, sense minuts en la cessió al Nàstic i el Sabadell.
La necessitat d'evitar el descens i els problemes econòmics són els dos factors que més han ajudat a veure l'Espanyol entretingut en el mercat d'hivern. Javier Aguirre en va tenir prou amb Petrov el 2013, si bé va donar tres baixes, com Pochettino el 2009, en què tan sols va arribar Iván Alonso, que a diferència del búlgar va ser clau en la permanència. Portar un davanter és un clàssic, amb altres exemples com ara Osvaldo i Pandiani. I la tresoreria va dur el 2011 a trencar un equip que funcionava amb les vendes de Víctor Ruiz i Dídac Vila al futbol italià.
La tresoreria viu una millora de 7,22 milions d'euros
L'aficionat de l'Espanyol potser s'ha enfadat en el mercat d'hivern amb l'adéu precipitat d'Eric Bertrand cap al Vila-real, i fins i tot hi ha la decepció dels que s'esperaven molt d'Álex Fernández, a qui hauran de seguir a partir d'ara en el futbol croat. És el vessant esportiu del gener futbolístic. La principal alegria del club blanc-i-blau al gener arriba d'un altre factor: l'econòmic. L'entitat blanc-i-blava ha respirat en veure que la delicada tresoreria rebia una injecció de líquid per afrontar els pròxims pagaments. La negociació amb el club castellonenc va comportar la possibilitat d'ingressar de cop els 5,7 milions de la venda de l'ivorià, ben lluny de la proposta inicial dels groguets, que volien fer-ho en diversos terminis que acabaven el 2020. L'entrada de diners va arribar també d'altres bandes. Així, la classificació per a les semifinals de la copa del Rei comporta una prima del patrocinador de l'estadi, Power8, que abonarà 160.000 euros per a la gesta. Arribar a quarts ja va comportar una xifra idèntica. El Màlaga, al seu torn, paga 150.000 euros perquè la titularitat de Kameni comporta que hagi assolit un nombre de partits fixats en les clàusules de l'acord signat fa anys, mentre que el Juventus es va endur el juvenil Pol Lirola. Finalment, cal tenir en compte l'estalvi en el sou dels sis jugadors que han marxat, que s'enfila aproximadament als 900.000 euros.