L'Europa, orgull de Gràcia
Copa Catalunya. L'equip escapulat va aconseguir dimecres el tercer títol d'un trofeu molt valorat al barri barceloní, que demà rebrà els campions
Si hi ha un lloc de Catalunya on l'afició s'estima la copa Catalunya, aquest és la Vila de Gràcia. El club del seu barri, l'Europa, va aconseguir dimecres el seu tercer títol i ja és el que n'acumula més després dels dos grans, el Barça i l'Espanyol. La final de dimecres va ser el colofó, però anteriorment ja s'havien viscut dues grans nits de futbol en què els graciencs van eliminar dos equips de segona i ho van fer d'una manera més que solvent. Primer, amb una exhibició de futbol contra el Barça B (3-0) i passant per sobre del Sabadell (3-0). Tot plegat, a més, servirà per reforçar les arques del club, ja que l'Europa rebrà de la FCF un premi total de 17.200 euros.
Més enllà de premis i recompenses, el president de l'entitat escapulada, Guillaume de Bode, es va mostrar eufòric amb el títol: “Tenim una gran felicitat i una gran alegria, perquè aconseguir la tercera copa Catalunya és un moment històric, hem de gaudir-lo, perquè ens ha costat disset anys tornar a guanyar-ne una.” De fet, tot i que els jugadors i l'afició ja van festejar el títol amb l'afició, perquè van jugar la final a casa, demà, a les sis de la tarda, hi haurà una rebuda a l'ajuntament del barri i se celebrarà el títol a la plaça de la Vila de Gràcia.
Javi Sánchez va jugar uns minuts amb el nas trencat
“Per a un jugador amateur, disputar la final de la copa Catalunya és el màxim.” Qui ho afirma és el davanter de l'Europa Javi Sánchez, que anhelava jugar la final però es va trencar el nas la nit anterior. Això, però, finalment no va privar-lo de disputar els darrers minuts del partit. El futbolista badaloní va sorprendre a tothom i va saltar al camp amb una màscara. “Tinc el nas trencat i un trau entre les celles, amb sis punts de sutura”, explicava Sánchez, que va viure amb frustració la lesió fortuïta prèvia a la final: “En aquell moment et sap greu, perquè penses en la festa que et perdràs, però per sort vaig tenir el suport de tothom, que és una d'aquelles coses amb les quals et quedaràs sempre del futbol.” La sorpresa arribaria l'endemà, el dia de la final. Pedro Dólera comptava amb ell i el metge li va dir “que si podia aguantar el dolor podria jugar amb una màscara.” No hi havia temps per fer-ne una, però el seu excompany Xavi León va deixar-li la seva i va tenir minuts: “Van ser pocs, però com si hagués jugat tot el partit.”