Fa poc més d'un any, i fruit de la revolta ucraïnesa que va expulsar del govern el president Ianukóvitx i va situar al capdavant de l'executiu de Kíev els partidaris de l'apropament d'Ucraïna a la Unió Europea, allunyant-la així de l'àmbit d'influència rus, Crimea, la petita península ubicada al mar Negre, decidia abandonar l'estat d'Ucraïna i s'annexionava a Rússia després d'un referèndum celebrat el 16 de març del 2014. Pocs dies després de la consulta, que es va saldar amb el 96,77% de vots favorables a la integració a Rússia malgrat el boicot de les minories ucraïnesa i tàrtara, Vladimir Putin rebia Crimea amb els braços oberts i modificava amb rapidesa les lleis per tal d'acollir-la al si de la federació russa.

Des d'aleshores, Crimea ha passat, de facto, a ser part de Rússia malgrat que Ucraïna i la comunitat internacional es resisteixin a reconèixer el canvi de sobirania produït a la península. El futbol, sempre fidel reflex de la geopolítica d'un territori, ens ha mostrat en aquest primer any d'annexió crimeana a Rússia la gran complexitat que una decisió d'aquestes característiques implica per a l'organització esportiva d'una regió.

De fet, després de l'annexió de Crimea a Rússia, els dos grans clubs de la península, el Tavria de Simferòpol (que, paradoxalment, havia estat, el 1992, el primer club campió de la lliga de l'Ucraïna independent) i el FC Sebastòpol, de la ciutat homònima, van continuar jugant les darreres jornades de la lliga ucraïnesa. Al final del campionat, però, i vistes les intencions que els dos clubs havien manifestat d'integrar-se a la lliga russa, els dos equips crimeans de la primera divisió ucraïnesa van ser expulsats del sistema de competició regit des de Kíev.

Aquella decisió va significar la fi del Tavria i del FC Sebastòpol tal com havien existit fins aleshores. Els dos equips, juntament amb el Zhemtxuzhina de Ialta, l'altre club crimeà a l'elit del futbol ucraïnès, si bé en aquest cas la plaça que ocupava l'equip era a segona divisió, van decidir dissoldre's i refundar-se d'acord amb la legislació russa.

L'estiu del 2014, doncs, el futbol a Crimea es reorganitzava i veia néixer tres nous clubs que tenien un objectiu molt clar, integrar-se a les competicions futbolístiques organitzades per la federació russa.

Tot i que la continuïtat entre clubs, com exposarem a continuació, era més que evident, els crimeans van impulsar la creació de nous equips que tenien adreces administratives russes i els van formar amb jugadors amb passaport rus, ja que la legislació vigent en les categories inferiors russes, on estaven destinats a jugar els nous clubs crimeans, obligaven a fer-ho.

L'acord mitjançant el qual la Federació Russa de Futbol acceptava els clubs de Crimea al seu si considerant la seva igualtat de drets amb els de les altres regions russes certificava, el 8 d'agost de 2014, la traducció esportiva de l'annexió. La federació deia que si la Duma havia considerat que Crimea era Rússia, els clubs de la petita península tenien tot el dret a participar en les competicions organitzades per Moscou.

Aquests clubs eren el nou TSK de Simferòpol, un acrònim que significava Tavria Simferòpol Crimea, un fet que evidenciava la voluntat de continuar el llegat del dissolt Tavria; el SKCF Sebastòpol, unes sigles que es traduïen com a Club Esportiu de la Flota del Mar Negre, una clara referència al fet que Sebastòpol, fins i tot durant la independència d'Ucraïna, havia acollit una important flota de l'exèrcit rus; i el Zhemtxuzhina (‘Perla') de Ialta, l'únic club que, tot i refundar-se, va conservar el seu antic nom.

L'acceptació dels clubs crimeans a les categories inferiors del campionat rus va provocar la indignació de Kíev, que continuava sense reconèixer la sobirania russa sobre Crimea. Així, doncs, tan aviat com es va concretar la integració dels equips de Ialta, Sebastòpol i Simferòpol a la lliga russa, el president de la Federació Ucraïnesa de Futbol, Anatoli Konkov, va instar la UEFA i la FIFA a castigar la federació russa per la decisió.

L'argument de Konkov demostrava com el futbol s'havia convertit en un instrument de lluita geopolítica, ja que el president de la federació ucraïnesa esgrimia que els organismes internacionals del futbol no podien legitimar l'annexió de Crimea a Rússia quan la comunitat internacional havia rebutjat obertament fer-ho.

Tot i les protestes ucraïneses, l'agost del 2014, el TSK Simferòpol i el SKCF Sebastòpol, van debutar en el grup sud de la tercera categoria del futbol rus, justament en un derbi crimeà que es va disputar a Simferòpol, el mateix partit que havia suposat, una setmana abans, el debut dels dos equips en la copa russa.

El Zhemtxuzhina de Ialta es va integrar també en el mateix grup de la tercera divisió, però mesos abans del seu debut en aquesta competició ja havia protagonitzat un partit carregat de simbolisme que havia servit per mostrar la seva posició obertament partidària de la integració de Crimea a Rússia. L'abril del 2014, el club de Ialta havia disputat un partit a Grozni, la capital de Txetxènia, una república integrant de la federació russa, contra l'equip local, el Terek, en el que va ser un matx en què es va donar la benvinguda a la República de Crimea com a la més jove integrant de la federació russa. De fet, un cop acabat el partit que es va disputar en un camp ple a vessar, Ramzan Kadírov, president de la república txetxena i també del club Terek de Grozni, va celebrar el 2-2 entre els dos equips tot afirmant: “Crimea va ser, és i serà sempre de Rússia!”

L'inici de les competicions russes amb clubs crimeans a les seves files va provocar una intensa batalla diplomàtica entre russos i ucraïnesos, que va tenir com a escenari els principals organismes futbolístics internacionals. Els ucraïnesos van aconseguir que, tot just iniciada la temporada, la UEFA declarés que no reconeixia oficialment cap partit disputat per clubs crimeans en competicions organitzades per la federació russa. Tot i així, la decisió no va implicar iniciament l'aturada d'aquestes mateixes competicions i, sobretot, no va comportar cap sanció per a Rússia com reclamaven els ucraïnesos. De fet, la diplomàcia russa, amb Gazprom, actiu patrocinador de la UEFA, al capdavant, va aconseguir que ni la FIFA ni la UEFA s'atrevissin a amenaçar Rússia amb qualsevol represàlia contra l'organització del mundial de 2018 que té concedida.

El conflicte crimeà, i el que té lloc de manera molt més cruenta al Donbass, va servir també per enterrar un projecte futbolístic de marcat caràcter geopolític: la creació d'una gran lliga integrant els principals equips de Rússia i Ucraïna. Un projecte que, donades les circumstàncies actuals, és rebutjat amb la mateixa vehemència tant des de Kíev com des de Moscou.

El 4 de desembre del 2014, després de la pressió diplomàtica ucraïnesa, el comitè executiu de la UEFA va adoptar una resolució prohibint la participació dels clubs crimeans a les competicions russes. L'argument era clar, com que l'annexió crimeana a Rússia no era reconeguda per la comunitat internacional, la UEFA no podia legitimar-la permetent als clubs peninsulars disputar competicions russes.

Tot i que la decisió semblava que satisfeia les autoritats ucraïneses, el cert és que, segurament per les pressions russes, la UEFA no es mostrava partidària de tornar a integrar els clubs de Crimea a la lliga ucraïnesa (de la qual, cal recordar-ho, havien estat expulsats a final de la temporada passada), sinó que definia Crimea com una “zona especial” en l'àmbit esportiu, un eufemisme que semblava incentivar la creació d'una lliga exclusivament crimeana com a solució al conflicte.

Entre les pors de la UEFA hi havia, de fet, una marcada influència geopolítica. Si s'acceptava el fet que els clubs crimeans juguessin a Rússia, segurament s'hauria d'acabar fent el mateix amb els d'Ossètia del Sud o d'Abkhàzia, ja que tenien sobiranies internacionalment no reconegudes, igual que Crimea.

A efectes pràctics, però, la decisió de la UEFA impedeix, des de l'1 de gener del 2015, que els clubs crimeans participin en les competicions russes. L'amenaça de sancions que l'organisme futbolístic europeu ha adoptat sembla haver frenat el desig d'una federació russa que, tot i mostrar-se molt crítica amb la resolució, ha decidit acceptar-la.

Mentrestant, més d'un any després de l'annexió, els renascuts clubs de Simferòpol, Sebastòpol i Ialta s'han de conformar amb la disputa de la copa de la Península de Crimea. Segurament l'embrió del que serà una futura competició futbolística crimeana. Amb tot, el seu periple en aquest darrer any no deixa de ser una mostra de com l'esport és instrumentalitzat per tal de legitimar les diverses posicions en el sempre complicat escaquer geopolític.