Sobre les insinuacions d'aquests personatges, només vull dir que tant jo com cadascun dels jugadors que vam ser uns privilegiats de poder viure aquell any, només pensàvem a aconseguir l'ascens, posar la cirerera a una temporada genial i jugar amb el Girona a primera divisió malgrat tots els problemes amb què ens trobàvem cada dia des de la propietat.

Només espero que aquests individus que no fan més
que fer el ridícul cada vegada que parlen, s'apartin a un costat, o a la presó, on algú mereixeria estar, i deixin disfrutar la gent de l'any tan increïble que s'està tornant
a viure a la ciutat de Girona.

Fa divuit anys que sóc professional del futbol i cada dia m'hi dedico en cos i ànima. A la Corunya, a Elx, a Portugal, a Escòcia, al Girona i al Lugo. A tot arreu i sempre, fins que deixi de jugar com a professional. No faig broma amb la meva feina ni m'he de justificar davant de res ni de ningú. Seria perdre el temps i la salut, i no ho penso fer

No sé a què obeeix que diguin això, ni m'importa. No vull entrar en cap guerra amb ningú. Per a algú, el futbol és un passatemps. Per mi, és la meva feina, i posar-me en un circ de declaracions no em beneficiarà; no hi trobo cap sentit.

Jo no em penedeixo de dir-li tot el que li vaig dir a ell. Va ser sempre buscant el bé del Girona. Ell volia un director esportiu dòcil i el problema va ser que jo li vaig parar els peus des del primer dia.

Tenia un contracte alt, sí. Però en cap cas vaig cobrar més de 350.000 euros. En unes altres circumstàncies, hauríem arribat a un acord. Jo respecto el Girona FC. Però a Josep Delgado, gens. Ni com a persona ni com a empresari. En res.

Fals. Va ser ell. Ho va preparar tot, com fa sempre. Des de la distància. Va provocar un ERO que vaig aturar jo perquè era totalment il·legal. Després es va inventar un informe de 21 punts per fer-me fora. La Kat i en Bartu? No. Va ser Josep Delgado.

Tot és obra de Delgado. Si Moneo té collons de dir que li vaig demanar calés, que ho digui, perquè li caurà una demanda al minut 1. La jugada de Delgado i Moneo era: «Tu parles malament de Julià i et col·loco el teu director esportiu i els teus jugadors.» Aquest era l'acord. I va venir Mario Barrera. Tant malament, no ho vaig fer. Vaig voler treballar sempre en equip, però ell ho va desfer tot.

Quan vaig arribar al Girona, es va ajuntar, per atzar o pel que sigui, gent molt professional. I pensava que Josep Delgado delegaria i faria del Girona un club mirall. Però no. No respecta ningú i utilitza i enfronta tothom. Treballadors, professionals, mitjans... No pot donar lliçons de res i a ningú. Feia tres anys i mig que guardava merda i ha fet una entrevista per escampar-la. És tot o quasi tot mentida. No té res de persona.

Aquest és un país de pandereta. Està buscat per la justícia, per l'Audiencia Nacional i també a Polònia, i parla amb tothom, i surt al diari, però no el detenen. S'ha reunit amb gent a Lloret, Barcelona, Olot... Com a ciutadà, exigeixo a la policia, als Mossos, a la Guàrdia Civil, a la Conselleria i al Ministeri d'Interior que el detenguin. Es riu de tothom.

La direcció esportiva correspon al director esportiu. Per què hi ha d'entrar, ell? Ell, si hi posa els diners com a propietari, doncs que marqui els paràmetres: que determini un límit salarial o un pressupost. I que deixi fer als professionals i als que en sabem, d'això. Jo estic en el futbol des dels 4 anys i encara no en sé. Què n'ha de saber ell, si hi va aterrar fa quatre dies?

La temporada 2011/12, quan vaig sortir, l'ambient era irrespirable. No es podia treballar allà dins. Ho havia intoxicat tot. I no es devia fer tan malament, perquè amb només quatre retocs, la temporada 2012/13 gairebé es va pujar a primera.

Diu que marxa. Tant de bo, però no me'n refio. Potser l'equip l'any que ve serà a primera. Tant de bo. El que és segur és que a nivell d'organització, el deixarà molt pitjor de com el va trobar. I és llastimós.

Si després de cinc anys de no ser-hi ja em diuen que vaig deixar un forat de 9 milions, d'aquí a cinc anys més potser me'n carregaran 14. Sort que quan Islero va matar Manolete jo encara no havia nascut, perquè qui sap si també m'acusarien d'això.

Si he tornat a veure Delgado o hi he tornat a parlar? Crec que no

M'agradaria saber qui es va fer passar per mi si realment aquesta oferta va existir en nom meu. Igual corre un ‘alter ego' meu per Girona i no el conec. I la veritat és que m'agradaria que me'l presentessin.

Una persona que regala un Merdedes i tres Opel Corsa els dies de partit i que vol quedar-se el bàsquet, l'handbol, l'hoquei i no sé quantes coses més resulta que ara fa figa? D'això, a casa meva, en diem ser un molt mal empresari.

A la meva empresa som 43 treballadors i em va molt bé perquè hi ha un bon clima de treball i no tinc cap necessitat de crear mal ambient. Ell no ha respectat ningú i ha prescindit de molta gent. Fins i tot de la Kat i en Bartu, que eren els seus ‘Terminators' i contractats perquè fessin neteja. I ara fins i tot també els critica a ells. Mira, Elvis Presley, en els anys seixanta, va fer un disc que es titulava: ‘50 milions de fans no poden estar equivocats'. Doncs és exactament això. Tothom s'equivoca amb aquest senyor, o potser és a l'inrevés?

Jo, un il·luminat? Considero que sempre he respectat Delgado, cosa que ell no ha fet amb mi en aquestes últimes declaracions.

Jo no porto Xavi Julià. El porta Jordi Miró. Jo a qui porto és Raül Agné. I qui porta Josep Delgado al Girona és Jordi Miró, que va ser qui li va proposar que jo fos el president. Ell [Delgado] ho va veure bé. I a Jordi Miró li va prometre que seria el director general club, però una vegada va adquirir el Girona no va complir la promesa. I Miró es va endur una gran decepció.

Jo mai de la vida he donat cap número de telèfon a la policia. Ni ho faria ni ho faré. Ell m'ha trucat des d'uns vint números diferents i sí que he tingut curiositat de mirar els prefixos. I que Nevada, Las Vegas, va sortir a la pantalla del meu Iphone, això va a missa. M'importa un rave saber on ha estat, però el mateix Delgado em va admetre que era l'únic que ho havia esbrinat. Em molesta que digui mentides.

També diu que ha escrit un o dos llibres. Jo em podria escriure tres, però interessarien tan poc com els seus m'interessen a mi.

Jo vaig posar molts diners al Girona. I encara me'n deuen molts. Prefereixo no dir totes les xifres, però sí que ten' revelaré una: encara em deuen 76.500 euros del viatge de l'ascens a segona divisió A a Ceuta, amb el Ferry i dues nits d'hotel, que vaig costejar jo. En la primera junta d'accionistes de Delgado, em van demanar si els podia condonar. Vaig acceptar un ajornament, però vaig dir que no estava disposat a perdre'ls. A canvi, es va redactar un document segons el qual jo cobraria el 10% de qualsevol traspàs que es fes. Se'n van fer tres. I entre el de Despotovic, Hiroshi i Chechu, em corresponien més de 100.000 euros. No tenia còpia del document perquè estava a la seva confiança. Evidentment, no se'n van fer càrrec.

Els problemes de Josep a Polònia no comencen per cap denúncia meva, entre altres coses perquè mai l'he denunciat ni m'ha passat pel cap fer-ho. Sempre havia quedat molt bé amb Josep, i fins i tot quan ens vam acomiadar ho vam fer amb pau. No només no ha existit mai cap denúncia, sinó que mai no trobaran ni cap carta meva ni cap trucada ni cap correu electrònic comprometedor a l'AGW (l'Agència d'Intel·ligència de Polònia). Si hagués existit, això hauria quedat recollit perquè Polònia és un país de molt de rigor quan es tracta de temes policials.

No sé que se n'hagi escrit un sobre el procés de Josep a Polònia. I encara menys que jo hi surti. Mai he parlat ni amb aquest tal Karol Walesa ni ningú se m'ha presentat mai com un advocat que vol fer un
llibre sobre aquest procés.

Quan vaig dir a la ràdio que Delgado tenia un nivell d'exigència molt alt vaig voler ser políticament correcte, i reconec que em vaig equivocar. Josep Delgado no és exigent, és un dèspota.

Delgado no va valorar mai l'esforç del fantàstic equip humà que es va anar reunint a l'inici del seu pas pel club. Amb ell, si les coses van bé és perquè la seva estratègia és la bona. Si van malament, sempre és culpa dels altres. Em molesta molt que gent com ell utilitzi els mitjans per posar en dubte la professionalitat de molts dels que en un moment o altre vam formar part del projecte.

A Xavi Julià el vaig dur jo, no Ramon Vilaró. I ho tornaria a fer amb els ulls tancats. És una de les persones més honestes que he conegut i un gran professional.

A qui també vaig dur jo va ser a Josep Delgado. I si pogués tornar enrere, a ell sí que no l'aniria a buscar per comprar el Girona. Ell sap que va ser gràcies a les gestions del meu pare i meves que va poder comprar el club. Ha estat una decepció enorme en tots els sentits.

És patètic que hi hagi empresaris com Delgado que presumeixin públicament de tenir treballadors que cobren molt per sota del rendiment que ofereixen.

Un comercial val el que és capaç de generar. Els primers mesos tot sol i més tard fent tàndem amb Gerard Darnés, vam obtenir els millors resultats econòmics de la història del Girona. L'equip liderat per nosaltres va superar el milió d'euros en acords comercials en una sola temporada. Quan vam exposar els números als responsables comercials de la LFP, se'n feien creus. Evidentment ens van felicitar.

No sé a què es refereix, però suposo que es al conflicte –en cap cas estafa ni res semblant, sinó disputa de socis– que vam tenir el 2010 sobre el meu percentatge de participació a Alemanya i el Congo. Això va quedar resolt el 2013 quan em va adjudicar el 2,5% d'UE Girona SL.

He treballat amb Delgado en moltes empreses i hem fet operacions amb la societat alemanya de molts milions d'euros només amb la firma com a administrador, i mai no he rebut ni un cèntim d'euro que no em pertoqués. L'he ajudat en tot el que ha necessitat, ja que la seva obligada absència requeria algú de la seva confiança que es fes càrrec dels negocis.

Ell ho ha passat malament, ho entenc, però els que ens hem quedat al peu del canó i donant la cara no ho hem tingut gens fàcil. Agraeixo les seves paraules que he estat qui ha defensat millor el Girona i la propietat: era la meva obligació i ho he fet el millor que he sabut, com a la resta d'empreses seves.

Sobre si he fet del Girona el meu projecte personal, vull dir que, a diferència de les altres empreses, el Girona el porto a la sang, ja que el va fundar el meu oncle-avi (primer president) i el meu avi també va ser president. Per aquest motiu, ser president del Girona és el privilegi més gran que he viscut. I potser perquè no m'agrada fer les coses a mitges, m'hi vaig abocar massa i m'hi vaig deixar la pell, però no me'n penedeixo i ho tornaria a fer. No em va agradar, però, assabentar-me per la premsa de la meva substitució per Rebled. Tot i que vaig insistir a Delgado que s'equivocava, i així ho ha demostrat el temps, ho vaig entendre i ho vaig acceptar perquè mai faré res que pugui perjudicar el Girona.

No sé a quina manera es refereix, però suposo que no és de forma violenta perquè seria lamentable. Però em va decebre el fet que no fes fora Rebled en el moment que va quedar acreditat que havia insultat un conseller i el representant de la propietat com era jo.