Contador, intocable
Giro d'Itàlia. El líder no s'immuta per l'exhibició de l'Astana a les Dolomites i fins i tot es permet el luxe de cedir el triomf al basc Mikel Landa a Madonna di Campiglio
Alberto Contador (Tinkoff-Saxo) va creuar l'arribada de Madonna di Campiglio somrient. Es va dirigir al seu cap de premsa, Jacinto Vidarte, i li va comunicar les seves sensacions: “Fàcil, molt fàcil.” El govern que està exercint l'espanyol en el Giro d'Itàlia és absolut. En la primera cita amb les Dolomites l'Astana el va assetjar i va deixar-lo sense equip, però a l'hora de rematar-lo Fabio Aru va tornar a evidenciar que encara no està a l'altura del campió de Pinto. El premi de consolació per a l'equip va ser la victòria de Mikel Landa, que amb el permís de Contador va saltar en els metres finals per obtenir el triomf més valuós de la seva trajectòria.
La jornada va transcórrer segons el guió previst, però sense cap metre de desgast. Just després de la sortida, a Marostica, els atacs dels actors secundaris es van succeir, però el Tinkoff-Saxo del líder va mantenir un ritme exigent, que va obligar els aventurers a fer un esforç extraordinari. Només uns quants podien assumir un repte com aquest. Pujant el coll de La Fricca (2a), l'italià del Movistar Giovanni Visconti, un dels ciclistes més en forma en aquest Giro, es va endur a roda el jove prodigi rus Ilnur Zakarin (Katuixa) i el colombià Esteban Chaves (Orica-GreenEdge). Era, definitivament, l'escapada del dia.
A partir de llavors va començar un verdader ball de bastons en el pilot, amb un grapat de ciclistes que van voler afegir-se al grup de davant. Els que van tenir més forces per anar endavant van ser Kanstantsín Siutsou (Sky) i Hubert Dupont (Ag2r). Amb tot, el pilot no deixava que Visconti –12è en la general a 6:03 de Contador– agafés una diferència gaire gran. Mai va arribar a ser de més de tres minuts.
A uns 40 km de l'arribada va aparèixer un dels primers grans gegants d'aquest Giro, el Passo Daone. El Tinkoff, amb Michael Rogers i Roman Kreuziger, com a fidels escuders de Contador, mantenia el seu ritme de caça, amb l'espanyol amb cara impassible. A mig port, l'Astana va cridar a les armes i el pilot principal es desfer com un terròs de sucre. Rigoberto Urán (Ettix) i Richie Porte (Sky) van cedir sense remei. L'australià, que arribaria a gairebé mitja hora, es va enfonsar fruit de les circumstàncies, que no l'han perdonat en cap moment.
El cavaller solitari
Contador va anar perdent, un per un, tots els seus corredors, però tampoc se'l va veure preocupat pel desplegament de forces d'Aru i els seus companys. A dalt del port Beñat Intxausti (Movistar) va certificar el seu lideratge en la muntanya, però baixant el grup de favorits es va partir. Al davant, Aru es va quedar amb Tiralongo –que va fer una etapa impressionant–, Dario Cataldo, Tanel Kangert i Mikel Landa, l'home cridat a trencar la resistència del líder.
Abans de les rampes de Madonna di Campiglio, els escapats van ser cruspits per la locomotora de l'Astana. El port, maleït pels seguidors italians –Marco Pantani va ser desqualificat el 1999 per excés d'hematòcrit–, no va servir per marcar diferències. En els darrers tres quilòmetres Mikel Landa i Fabio Aru, sense gaire convicció, van atacar Contador, que va respondre com si res. El rus Iuri Trofimov (Katuixa), convidat de pedra, també va buscar una victòria de gran prestigi contraatacant, però en els darrers tres-cents metres Landa el va superar amb suficiència. El basc se situa quart en la general. El líder va entrar uns segons després, davant d'Aru. Queda molta muntanya. No és una mala notícia per a Contador, sinó per als rivals.
ELS PROTAGONISTES
De la Cruz, amb Uran fins al darrer metre
Un dels grans derrotats va ser Rigoberto Uran (Ettix), que va començar l'etapa en el quart lloc de la general i el va acabar en el 15è, fora de les possibilitats de lluitar pel podi. La pèrdua de minuts d'ahir, més de vuit, va ser mitigada per la presència del sabadellenc David de la Cruz, que fins al final va estar al costat del seu líder.