Em motiva saber que estàs fort i que pots estar allà davant tenint bons resultats. I Banyoles ha estat un circuit talismà per a mi
Nan Oliveras (Olot, 1993) afronta dissabte el seu principal objectiu de la temporada, el campionat d'Europa sub-23. Hi va en la seva segona temporada com a professional i després de guanyar totes les proves que ha disputat a Catalunya, ser tercer en l'estatal esprint –va ser campió el 2014– i cinquè en la copa d'Europa de Madrid a la primavera i tercer a la de Châteauroux (França), diumenge; just un any després de debutar a Hamburg en les Sèries Mundials. “Va ser un dels millors moments de la meva vida esportiva i la veritat és que tinc moltes ganes de tornar a estar entre els 60 millors del món”, recorda el WITL.
S'acosta el seu gran dia. Quines sensacions té, per dissabte?
Ara mateix estic al cent per cent, no podria estar millor. Aquest últim tercer lloc encara em motiva més i tinc moltes ganes de córrer a Banyoles. També perquè hi tindré tots els meus amics i companys d'entrenament animant-me. Penso que si es fa un grup nombrós, i baixem tots a córrer alhora, puc fer un molt bon tram i puc acabar entre els tres primers. Però en triatló mai se sap i, si baixo en un segon grup, ja m'agradaria buscar l'objectiu d'estar entre els vuit primers i anar al mundial.
Bronze en l'estatal, darrere Gómez Noya i David Castro, que ja se'l trobava en júnior i també serà aquí...
Sí, aquest any està molt fort, en David. Potser ha estat una mica més irregular però ha millorat molt en la natació, que era un dels seus punts febles, i ara pot estar en un grup més al davant en l'aigua, potser. Però jo crec que si baixem tots a córrer, junts, sóc dels més forts.
Fa una setmana va córrer els 10 mil en menys de 30 minuts, en un test. Li afegeix pressió. I que la cursa sigui olímpica en lloc d'esprint?
A mi m'agrada veure que fas bons entrenaments i que la gent està pendent del que fas: em motiva saber que estàs fort i que pots estar al davant fent bons resultats. I la distància... Al final gairebé acabes sortint igual que en una esprint: al màxim. A mi la natació potser em costa més i em poden treure diferències i, en una esprint, no em treuen tant i puc arribar a atrapar el primer grup. És clar, en una olímpica et poden treure 20 o 30 segons i, després, ja es complica molt agafar el grup. En el tram a córrer, un 5 mil la gent que és més ràpida te'l poden aguantar i arribar a disputar l'esprint i, en canvi, un 10 mil posa cadascú al seu lloc: si aquell dia vas una mica buit o et trobes malament, pots arribar a patir molt.
I la bici... És no fallar?
A Banyoles la bici es fa donant voltes a l'Estany i, per les meves característiques, m'agrada més que sigui en pujada... Però en les copes d'Europa i del món sempre s'ha enganxat, s'ha fet un grup molt gros: baixaríem tots junts a córrer. En ser pla, tothom voldrà anar a roda i gastar el mínim per arribar amb força.
A Banyoles va guanyar el primer dels títols de Catalunya absoluts.
Sempre ha estat un circuit talismà per a mi. Hi he fet bons resultats i m'ha anat bé, menys l'any passat, que en la copa d'Europa vaig tenir un mal dia i no vaig poder estar al davant. Això també fa que tingui més ganes per intentar fer un bon resultat i amb la meva gent.