És una combinació de dos aspectes: un, que és un club molt modest que fa un esforç enorme per mantenir-se a LEB Or amb un pressupost molt petit. Afegim-hi que a mi m'agrada i disfruto entrenant amb gent jove. El que passa és que l'últim any ha estat molt justet. M'agradaria un major equilibri, una mica més de pressupost i que no tots els jugadors fossin nanos de 19 a 22 anys. L'any passat el més veterà tenia 23 anys i arriba un moment que això es paga. Tinc força més experiència amb gent jove que amb professionals d'elit. I tinc una certa intuïció, un instint per aconseguir que el jugador jove que vol treballar i té ambició per millorar millori. Però qui no vol treballar no evoluciona. L'any passat no hi va haver prou sintonia amb els jugadors que tenien talent per millorar. No van assimilar la filosofia de treball, de sacrifici, de tenir una inquietud per millorar. Ja en tenien prou amb el que sabien, als vint anys.

Amb satisfacció. El primer sentiment és que el jugador ha fet un molt bon treball i jo l'he ajudat a créixer. Potser és una de les millors satisfaccions que es pot tenir en el bàsquet. Això no és mediàtic, ho són molt més els títols i els premis individuals, però no em preocupa gaire. Ara bé, arriba l'estiu, planifiques el nou equip i quan has de començar de zero, et recordes dels que han marxat. I aquest any, només en continua un, Jorge Lafuente. És d'Osca i quan jo vaig arribar jugava zero. Era un comparsa, el noi d'Osca que ajuda en els entrenaments. Al cap de tres anys no és a l'equip perquè és d'Osca i ajuda a entrenar. Ha anat creixent i juga més de 20 minuts. Veig l'evolució any a any i em produeix una satisfacció enorme.

Segurament sí. He fugit una mica d'alguns comportaments que calen per entrenar a l'elit.

Tot el tema de relació amb la premsa. No hi tinc mala relació, sinó correcta. Però a vegades no s'entén bé i se m'etiqueta com a conflictiu, desagradable, poc sociable. Aquesta és una faceta molt important per poder accedir als canals dels entrenadors.

Per l'experiència que han tingut prèviament. Molts vénen de dinàmiques de júnior i equips vinculats on els utilitzaven simplement per guanyar. Eren els millors i no els preparaven prou per al que es trobarien més endavant. Els intangibles no els coneixen. Vénen amb una idea del bàsquet que consisteix a fer punts i que tot el que no és això ho han de fer els tontos. Això no és real. I si els dius que han de córrer, defensar i passar-la es queden parats i pensen: «Si a mi m'han dit que les tiri totes i que faci trenta punts!» En els equips de formació hi ha massa pressió, massa interès per guanyar, i s'obliden altres aspectes bàsics de la formació. Jo a Osca he de combinar guanyar, perquè si no em faran fora, i fer que aquests jugadors siguin millors.

No és ben bé així. L'ambició sempre és màxima. Dels tres anys complets que hi he estat, en dos s'ha fet play-off. I l'any passat mai no va perillar la categoria. No em diuen que hem de quedar entre els ics primers, això s'ho imposa cadascú, I en funció de la capacitat de treball i de sacrifici col·lectiu, es pot assolir o no. Sempre sent conscients que el pressupost de l'Osca és el més baix, sens dubte.

Gens. Els dos de play-off a Osca i algun de Huelva m'han fet sentir completament realitzat fent el que m'agrada i com m'agrada. No tot s'acaba a l'ACB.

Potser conflictiu no és la paraula. Indòmit, inconformista. Amb el poder establert, amb les regles. Amb allò que, si no passes per aquí, ja se't veu diferent.

Els dono la benvinguda i unes pinzellades: que tot passa per tenir mentalitat d'equip, que l'equip està per damunt de tots, i que jo intentaré donar-los tots els instruments perquè puguin fer un salt de nivell que es reflecteixi també en l'equip. Que a l'abril hem de tenir un nivell molt més alt que al setembre.

Ja ho sé. Abans jo anava molt als clínics però em vaig desenganyar. Escoltava entrenadors que explicaven que feien determinades coses en els seus equips. I resultava que aquell entrenador, amb el seu equip, no feia res d'allò. M'estava venent una moto. I li resseguies la trajectòria i aquell que deia que calia pressionar a tota pista i fer joc lliure, en els seus equips només atacava per sistemes i defensava en zona. Una cosa era
el que deien i l'altra el que feien. I jo, en general, crec que faig molt el que dic.

No en tenia ni idea. És molt de mèrit de la junta de l'Osca. L'any passat no vaig tenir prou sintonia amb l'equip, però aquesta sintonia l'he tingut els quatre anys amb la directiva, que, per cert, ara ha canviat.

En general, no. Cada cop hi ha més tolerància cap a mi i jo amb la resta. Sí que, amb el procés que viu Catalunya, vas a algunes pistes i el “catalán” seguit de l'adjectiu corresponent o el “eres español aunque te joda” surt a vegades. Però jo estic ficat en el partit i a vegades això afecta més els meus ajudants, que no són catalans, que a mi.

És el de sempre, si vull entrar en els canals que deia abans, he de dir que és magnífica. I no és així. La LEB està en un moment molt crític en tots els aspectes. No es pot estar venent que és la segona o tercera competició d'Europa quan és mentida. En el meu equip he tingut jugadors que cobraven 400 euros al mes. És indigne. I ningú no diu res. Un nano de vint anys que s'entrena dos o tres cops al dia no pot fer res més que no sigui estudiar a distància. Si els estem pagant això, hem de dir que la LEB és magnífica? Com és possible que els campionats FIBA de cadets i júniors tinguin tres àrbitres i a la LEB n'hi ha dos? O fa dos anys, que comencem i al cap d'una setmana ens canvien el calendari? Tot això mereix una reflexió seriosa, no només de la FEB. També del sindicat de jugadors. Com és possible que no s'ocupin d'un jugador que cobra 400 euros? I encara, a Osca tenim la sort que paguen poc però paguen. Hi ha molts equips de LEB Or que paguen poc i no paguen o ho fan amb retard, d'un any per l'altre. Això són penúries i, en canvi, s'ha de dir que tot és magnífic. Potser no entraré en aquells canals però crec que s'ha de dir la veritat, i la veritat és que s'ha de fer alguna cosa perquè la LEB estigui en una situació digna i no com està ara.