Barça
ABEL BALBO
EXJUGADOR DE LA ROMA (1993-1998 I 2000-2002)
“Totti ho tenia tot: talent, humilitat i cor romanista”
Balbo, l'estranger que més gols ha marcat amb la samarreta de la Roma, va ser un dels primers socis de Totti en l'atac ‘giallorosso'
“Sempre li ha faltat força econòmica i política per estar a l'altura de la Juve o del Milan”
Abel Balbo
Va fitxar per l'Udinese el 1989 i tres anys després va anar a la Roma. En tretze anys a la Serie A, també va jugar al gran Parma dels noranta i a la famosa Fiore liderada per Rui Costa i Batistuta. A dalt, en un partit per la pau disputat a l'Olímpic de Roma. A baix, abraçant-se amb un jove Francesco Totti.
Roma no és un lloc fàcil per entrenar; Luis Enrique tenia el suport dels jugadors, però els resultats no el van acompanyar
Abel Balbo (Pavón, Argentina, 1966) no pot evitar deixar anar
alguna expressió en italià mentre s'expressa en castellà. “Ara fa un any i mig que no vaig a l'Argentina”, justifica l'estranger més golejador de la història de la Roma. Fill del planter del Newell's Old Boys, tres vegades mundialista amb l'albiceleste, Balbo va marcar 78 gols en 175 partits amb la samarreta giallorossa i es va guanyar un lloc en el cor d'una ciutat que avui és casa seva.
Va aterrar a Itàlia el 1989.
Era la capital del futbol mundial, els millors jugadors del món estaven aquí i per a algú jove com jo era una oportunitat que no podia deixar passar. Hi havia febre de futbol, es pagaven salaris exorbitants, era una espècie de paradís.
La ressaca està sent dura...
Sí, en aquell moment jo ni entenia d'economia ni era conscient que els clubs estaven gastant per sobre de les seves possibilitats, però és evident que tot plegat ha acabat passant factura i avui tenim un futbol italià que té dificultats per retenir futbolistes, que ha de vigilar molt els números, amb casos dramàtics com el del Parma.
L'arribada de capital estranger és l'única solució, com ha passat a l'Inter, al Milan o a la mateix Roma?
A la gent no li agrada però sí.
A Itàlia el club del qual s'és aficionat és quasi una religió, una cosa cultural, i no agrada veure que gent de fora n'agafi el control, però ara mateix o no hi ha empresaris italians amb capital per impulsar un club de futbol o directament no els interessa perquè no dóna rèdits.
A Itàlia el club del qual s'és aficionat és quasi una religió, una cosa cultural, i no agrada veure que gent de fora n'agafi el control, però ara mateix o no hi ha empresaris italians amb capital per impulsar un club de futbol o directament no els interessa perquè no dóna rèdits.
Els americans ho estan fent prou bé a la Roma...
El temps ho dirà. Per ara han injectat pocs diners a la institució, estan vivint de les vendes de futbolistes per reinventar el projecte. Veurem si poden subsistir així.
Què li ha faltat a la Roma històricament per arribar a estar a l'altura del Juventus o dels equips de Milà?
Primer de tot que mai ha tingut un motor econòmic a l'altura dels seus competidors i després que políticament tampoc ha estat mai gaire ben posicionada, no ha tingut una gran influència dins la federació que altres sí que han tingut.
Recorda la primera vegada que va veure Francesco Totti?
És clar, va començar jugant
al meu costat. De seguida vaig detectar que no era un jugador qualsevol, era diferent, un talent especial sent un adolescent i ho tenia tot per ser l'ídol que ha acabat sent: més talent que ningú i un cor romanista.
al meu costat. De seguida vaig detectar que no era un jugador qualsevol, era diferent, un talent especial sent un adolescent i ho tenia tot per ser l'ídol que ha acabat sent: més talent que ningú i un cor romanista.
Li van fer alguna quintada?
No, de seguida tothom es va adonar que faria carrera. Era bo i humil, i escoltava molt el que li havien de dir els veterans. Un noi de 10 punts.
Per què Luis Enrique no va triomfar a Itàlia?
Roma no és un lloc fàcil per entrenar, hi ha molta pressió. El Lazio també té molts aficionats però són de fora, els romans són giallorossi i la ciutat respira l'equip. No és fàcil. Crec que els futbolistes valoraven la feina de Luis Enrique, però els resultats no el van ajudar i van aparèixer les crítiques. Coses que passen.
Vostè va coincidir amb el Tata Martino i amb Marcelo Bielsa.
Amb el Tata hi vaig jugar, era un futbolista extraordinari. Li faltava una mica de velocitat, però era completíssim, amb molta tècnica, una gran visió i tàcticament entenia el joc com ningú. Ara és un entrenador molt ben preparat, és una llàstima que no pogués demostrar-ho a Barcelona.
I Bielsa està tan boig?
A mi em va entrenar en categories inferiors al Newell's, i diria que aleshores estava més sonat que ara, però en el bon sentit. Els camps d'entrenament no tenien graderia i recordo que donava indicacions enfilat a un arbre. Podria escriure un llibre d'anècdotes de Marcelo.
Maradona o Messi?
Que no em facin triar. Vaig jugar dos mundials amb Maradona i per mi és especial. Complementava el seu talent amb una capacitat de lideratge i un carisma irrepetible. Sempre vaig pensar que no veuria un futbolista igual, i menys, argentí. Però va aparèixer Messi. La simple comparació amb Diego ja diu molt de Leo.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
