És dels que es perdien
Embardissat en l'atac contra zona i sense la brillantor dels dos últims partits, l'Spar Citylift Girona sap jugar millor els minuts decisius
Spanou torna a la pista amb poc ritme però amb aportació rellevant
Per sort, el triomf de l'Spar Citylift Girona no tindrà més impacte que el d'una victòria obligatòria, però avui val la pena reflexionar que aquest estil de partits contra aquest estil de rivals era dels que un mes enrere es perdien. I aquest es va guanyar. Sense brillantor, però mossegant al darrere, canviant en els bloquejos sense por, forçant vint pèrdues, possessions esgotades i mals tirs al rival. Que fos un partit lleig no deu ser tan rellevant escoltant el nivell d'aprovació de Fontajau cada cop que una jugadora (o dues) es llança a terra per rescatar una pilota que s'escapa. Sí que és preocupant que l'atac gironí a mig camp no fos capaç de desactivar la zona en tot el partit. I tampoc es justifica els punts perduts en el tir lliure (7/13 en l'últim quart), un mal massa freqüent.
Ja hi són totes
Per fi l'Uni té l'equip complet. Artemis Spanou va rebre una ovació quan va saltar al parquet a 3:28 del primer descans, amb el partit enfangat (5-7) i el Zamarat negant el joc interior i les penetracions. Bàsicament, amb la defensa zonal, d'altra banda de recurs obligat per a les castellanes, que només eren set.
Spanou va tornar, va jugar (23 minuts), va anotar (11) i va intentar agradar, però és una evidència que li falta ritme competitiu. Amb minuts –a falta d'entrenaments– tot s'arregla.
Sense pilota, l'Uni va posar en pràctica el manual. És tan cert que defensar tan amunt deixa espais a dins (i Pirsic i Silva se'n van aprofitar amb 15 punts de 27 en la primera meitat) com que a vegades s'aconsegueix aclaparar el rival (14 pèrdues del Zamarat en els primers vint minuts). Aleshores, com és que l'Uni només manava per 34-27? La resposta s'ha de buscar bàsicament en el balanç defensiu del Zamarat, en la falta de verticalitat de l'Uni –l'esforç de dimecres ha d'aparèixer– o en totes dues coses. No és estrany que Lucas, amb un partit per setmana, i Spanou fossin les més incisives amb pilota i sumessin 20 dels 34 punts en la mitja part. Tampoc hi ajudaven les nou pèrdues.
L'Uni va arribar a tenir deu punts (29-19, 15') coincidint amb la tercera falta de Mariona Ortiz, l'única base del Zamarat que, refugiada en la zona –i amb l'Spar sense atacar-la prou– va saber protegir-se i va acabar el partit.
Sense patir pel triomf
Els pitjors moments de l'Uni amb la pilota van ser en el tercer quart. Pèrdues i mals atacs s'encadenaven i Ortiz anotava i repartia. Atacant contra zona amb només la imprescindible Kuktiene i Jordana com a tiradores no s'anava enlloc. Només es van anotar cinc punts en vuit minuts (39-39) i encara bo que Pirsic va fallar tota sola el bàsquet que hauria avançat el Zamarat. Faltava Lucas, els seus triples i alguna descàrrega elèctrica. Va ser entrar a pista i un triple seu, un altre en transició de Jordana i un contraatac de la base congolesa van donar el primer mastegot al Zamarat (49-42). El segon va ser quan Ortiz va fallar un triple per posar-se a un (52-48), Givens va anotar en contraatac i va fallar l'addicional però entre Coulibaly i Givens van salvar una pilota que es perdia i l'atac va acabar amb bàsquet de Kuktiene, que va agafar un altre rebot d'atac després d'un error seu: del possible 52-51 al 56-48.
Després d'un altre triple de Kuktiene (60--52), el Zamarat va tornar (62-57). El partit el va acabar tancant l'energia de Coulibaly, molt present en l'últim quart. Forçant una falta, amb dos rebots d'atac després de tirs lliures fallats i anotant-ne dos (66-57 a 1:10 del final). Però és una evidència que, en l'atac a mig camp, l'Spar necessita millorar amb
urgència. En l'Eurolliga o en la copa no li faran zona quaranta minuts, però els equips mitjans i petits de la Lliga Femenina li buscaran més les pessigolles per aquesta banda.
