Luis Miguel Landa, exseleccionador espanyol de fons, cros, marató i carretera (1988-2012), va protagonitzar un incident amb manifesta intenció política diumenge passat a Elgoibar quan va negar la participació a la selecció catalana, que havia estat invitada novament per l'organització de la prova, com ha fet des de fa més d'una dècada.

Landa va negar el pas de l'equip juvenil femení a l'àrea de sortida amb la vestimenta de la senyera que llueixen els equips que representen la federació catalana. Després d'una agra discussió amb el cap de l'equip, Manel Fernández, i davant la imminència de la sortida de la prova i la intransigència de Landa, les atletes catalanes van claudicar i es van posar al damunt una samarreta prestada pels organitzadors. De res va servir la intervenció dels organitzadors, els precedents d'anys anteriors sense cap problema, la presència massiva d'atletes catalans en l'equip espanyol campió d'Europa de cros i totes les raons exposades. “Landa es va retratar quan un membre de l'organització li va fer veure que es trobarien amb el mateix problema amb seleccions com Itàlia o França, i va respondre que aquests eren països reconeguts per la IAAF”, explica Manel Fernández. És a dir, que el directiu espanyol –que actuava com a delegat de la IAAF– tenia una evident motivació política: impedir que es fes visible que Catalunya competia oficialment.

El conflicte hauria pogut ser més greu si Landa –segons ell, després de fer una trucada a Madrid– no hagués fet marxa enrere i hagués permès que les altres seleccions (juvenil masculina i cadet i promesa masculina i femenina) competissin normalment. I és que només hi havia set samarretes disponibles per a 42 atletes.

En l'aspecte esportiu, els catalans es van endur quatre victòries, en juvenil femení amb Paula Blasco (Igualada), en juvenil masculí amb Annas Mahboub (Palamós), en cadet femení amb Hanah Ruiz (Laietània) i en infantil masculí amb Marc Fernández (Lluïsos), a més d'un segon lloc, quatre tercers i quinze posicions més entre els deu primers.