Les habituals golejades del CN Sabadell Astralpool en les competicions estatals amaguen un dels baluards principals de l'equip: la solidesa defensiva. Les vallesanes van tancar la fase preliminar de l'Eurolliga amb setze gols en contra, sent l'equip menys golejat dels disset que hi van participar. La tasca defensiva tornarà a ser un dels elements clau en l'eliminatòria de quarts de final que comença avui contra el Szentesi hongarès a les instal·lacions de Can Llong (19.30 h). Les subcampiones d'Europa van acabar la fase anterior primeres, però això no els ha servit per tenir el factor piscina a favor, com és habitual.

En la tasca defensiva hi intervenen totes les jugadores sense excepcions: pressionant les rivals, replegant-se i anul·lant la boia o desplegant un bosc de braços. I quan la pilota supera tots aquells esculls apareix l'excel·lent portera barcelonina i internacional: Laura Ester (Barcelona, 1990). “Som conscients que els partits es guanyen des del darrere. Si en un partit rebem sis gols, tenim atac de sobres per guanyar”, analitza.

Els extraordinaris números que va registrar la portera en els dos partits més complicats de la fase preliminar de l'Eurolliga reafirmen el potencial d'Ester, peça imprescindible en els èxits sabadellencs i espanyols. En el partit més exigent, contra La Sirena Mataró, que va acabar segon de grup, va firmar un balanç de 14 aturades en 20 llançaments i amb el Messina italià, un 15/21. Un grau d'encert elevadíssim, del 70%. “Les companyes em faciliten molt la feina. Normalment em tapen mitja porteria i jo m'he d'encarregar de l'altra meitat”, explica.

Deixar enllestida l'eliminatòria és l'objectiu principal del CN Sabadell per viatjar la setmana que ve a Hongria amb tranquil·litat. “Estem convençudes que podem guanyar i hem d'intentar obtenir un bon resultat. Estaria bé tenir una diferència de vuit gols com en una eliminatòria de fa cinc anys, però no crec que aquest cop sigui possible, amb la meitat ja seria un bon marge”, valora Ester. D'aquesta manera, les internacionals de l'equip –la majoria– podrien respirar una mica, tenint en compte l'exigència amb què han començat el 2016: gener, europeu; febrer, Eurolliga; març, preolímpic, i abril, final a quatre, si s'hi classifiquen. “És un any bonic”, resumeix la portera, en plena maduresa i que, a part d'aportar aturades, contribueix amb experiència i maduresa a l'hora de llegir el tempo dels partits.