No hi ha pressió que valgui

El Leicester ratlla una setmana més. I ja en van trenta. Només vuit separen els foxes d'una gesta inimaginable i segueixen sent cinc els punts de marge, una xarxa de seguretat que comença a albirar-se com a decisiva per arribar a la costa al capdavant. Els nois de Claudio Ranieri, impermeables a la pressió, van solucionar aquesta vegada un partit enganyós, contra un candidat a baixar, però alhora un històric, un equip amb capacitat per invertir 100 milions d'euros en fitxatges i que ahir s'estrenava amb el flamant Rafa Benítez a la banqueta.

Amb l'onze de gala, el que tot el comtat de Leicestershire ja recita de memòria, el líder de la Premier va mostrar la solidesa de sempre, la seva facilitat per no complicar-se la vida més del compte i va protegir amb eficàcia, durant més d'una hora, el gol de Shinji Okazaki. Un golàs. A l'internacional japonès li va tocar ahir quedar-se amb tota la glòria amb una xilena que quedarà per a la posteritat si el Leicester acaba culminant la seva proesa. El nipó va aprofitar una cessió de Jamie Vardy per afusellar de tisora Elliot, posant gel a un inici de partit bulliciós del Newcastle i tranquil·litat a les tribunes del King Power Stadium.

Amb moltes baixes, Benítez va haver d'alinear un onze amb algun futbolista fora de lloc, com Jack Colback, mig centre recol·locat al lateral esquerre. I al seu equip li va costar bastant tenir fluïdesa. Ho va intentar amb pilotes frontals al gegant Aleksandar Mitrovic, però la lluita del serbi entre Robert Huth i Wes Morgan va deixar pocs fruits, i els magpies, que havien començat el partit cedint la iniciativa al Leicester, no van saber respondre quan els va tocar agafar les regnes.

El Leicester funciona com un rellotge. N'Golo Kanté apareix per totes les zones del camp, es queda amb totes les pilotes, apaga tots els focs, els quilòmetres no pesen per al mig parisenc. Només quan Ayoze va centrar la seva posició, el Newcastle va ser més prolífic. L'entrada de Townsend també va donar més punch al conjunt del Tyneside, i el Leicester va haver de resistir en el tram final les escomeses dels nous deixebles de Benítez. Amb Mahrez ja fatigat i Vardy força controlat, als nois de Ranieri els va costar trobar ocasions clares al contraatac. El tècnic italià s'esgargamellava a la banda demanant un últim esforç als seus jugadors, l'últim alè als aficionats.

El King Power Stadium es va deixar la veu per uns futbolistes pels quals val la pena fer-ho, que ho han demostrat al llarg de trenta jornades de conte de fades i que, passi el que passi d'aquí a final de curs, ja són història de la Premier League.