“Statu quo” en qüestió
El mundial 2016 arrenca aquest cap de setmana marcat pels canvis en l'electrònica i els pneumàtics, unes variacions que pronostiquen un campionat inicialment poc previsible. Jorge Lorenzo defensa el títol
Tota realitat afectada per canvis esdevé una situació de crisi, un episodi d'incidències que s'allarga en el temps. Fins quan, és sempre la pregunta.
El mundial de motociclisme comença aquest cap de setmana el seu periple per un any, el 2016, regirat pels canvis en el reglament. Pocs, però tremendament significatius: una centraleta electrònica igual per a totes les motos i un nou fabricant de pneumàtics (Michelin), a banda de la unificació en la capacitat del dipòsit de combustible (22 litres).
Ajustar i regular les màquines a les noves circumstàncies és un procés que farà més entretinguda la proposta. Pel cap baix, durant la primera meitat de la temporada, restarà en entredit l'statu quo de Moto GP que feia pronosticar sense marge d'error quins serien els quatre pilots que lluitarien per les victòries i els sis que s'ordenarien del quart al desè lloc. Així ho han ensenyat els testos de pretemporada, uns entrenaments que han dibuixat un punt de partida en què la dificultat per domesticar la potència de l'Honda, una vegada més, n'ha vertebrat el discurs. I això, en complet contrast amb el comportament de la Yamaha de Jorge Lorenzo, defensor del títol, i de Valentino Rossi, vigent subcampió.
El bon cos, per barris
El Movistar Yamaha i el Repsol Honda de Marc Márquez i Dani Pedrosa són els dos equips que més dèficit han de superar en l'acceptació de la nova electrònica. Disposar d'infinitat de recursos tècnics i humans havia desenvolupat en tanta mesura el control informàtic sobre la moto en qualsevol conjuntura que el nou ordre es pateix com un fort retrocés. Afegim-hi els nous compostos Michelin, de diferent comportament als Bridgestone, i el còctel està servit. Una situació de crisi que la M1 de Lorenzo i Rossi, una moto elàstica i amb cintura, ha entomat amb molta més naturalitat que la seva gran rival.
Com la Yamaha, però venint d'una electrònica menys evolucionada, tant les Ducati de fàbrica com les satèl·lit i la Suzuki han demostrat poder aguantar un diàleg igualment poc agressiu, tant amb la centraleta única com amb el domini que aquesta permet sobre els Michelin mentre es dóna curs a la potència de la moto.
Res a veure amb l'Honda, que si bé Márquez va aconseguir redreçar en l'últim dia de tests de pretemporada, aquí a Losail, es torna a revelar davant les imposicions del reglament. Amb una (incomprensible) entrega de potència abrupta –segon any seguit topant amb el mateix mur–, els problemes per apaivagar la RCV213V han estat constants, ja sigui entrant, passant o sortint del revolt. És cert que Losail no és un traçat tradicionalment amable per a les Honda i que les condicions de treball i de cursa, de nit i amb molt poca temperatura de pista, imposen prendre's les primeres conclusions amb moderació, però ni Márquez ni Pedrosa estan tranquils.
No ho estan, si bé ningú dubta que l'armada d'enginyers del gegant japonès trobarà solucions per equilibrar el xassís, readaptar els perifèrics del motor –el motor, no s'ha d'oblidar, està segellat i no es pot tocar– i tolerar d'aquesta manera la nova realitat. No estan tranquils perquè saben que la pregunta aquí és quan hi haurà solucions, on seran ells en la classificació i, sobretot, on seran aleshores la resta de marques i rivals.
Lorenzo, intractable en la primera sessió oficial
Dues Yamaha, dues Ducati (una satèl·lit), una Suzuki, una Yamaha satèl·lit i, en el setè i el vuitè lloc, les dues Honda de Pedrosa i Márquez. Així va acabar la primera sessió oficial de la temporada, uns entrenaments que van veure volar Jorge Lorenzo, sempre al capdavant de la taula. El mallorquí va fer tres girs en 1:55, rodant sol, mentre que, per exemple, Rossi i Barberà van aconseguir baixar de l'1:56 seguint la roda d'un Maverick Viñales (5è) que va deixar el seu company d'equip Aleix Espargaró (16è), a 1,2 segons. Gran Pol Espargaró (6è), al davant d'uns Pedrosa i Márquez –cap volta en 1:55 per a ells– que van rodar equipats amb uns alerons més grans que els provats durant la pretemporada.