La doble vida del “Messi guaraní”

“El vaig pujar en un entrenament i se'ls va regatejar a tots, com volies que no el fes debutar?!” Esclau de les seves paraules, Pedro Troglio va fer debutar Juan Manuel Iturbe (Buenos Aires, 1993) un 28 de juny del 2009 amb la samarreta del Cerro Porteño. Poc va importar l'adolescència precoç d'aquell noi de 16 anys. Menys encara l'aspror dels defenses guaranís. “Hi ha futbolistes que amb 30 anys encara no estan preparats i d'altres que marquen diferències sent uns nens. Iturbe era un cas”, assegura el tècnic, que no s'equivocava, ja que al cap de poques setmanes aquell tal Iturbe ja era mundialment conegut com “el Messi guaraní”. “El sobrenom li va fer mal, perquè de Messi només n'hi ha un i perquè futbolísticament jo el veig un punt diferent –assegura Troglio–. A mi quan va començar em recordava molt Caniggia, amb qui vaig jugar molts anys. Quan es posava a córrer volava, era increïble les puntades de peu que li donaven els defenses, però ell sempre anava endavant.”

En tot cas, Iturbe va tenir un impacte majúscul en un esport que li va robar la innocència i la passió pel joc. “Hi va haver una guerra d'empresaris, molts interessos pel mig, també se'l van voler endur a l'Argentina... i això inevitablement va repercutir en el joc, no disfrutava”, assegura Troglio, bon coneixedor del cas. “Quan va arribar l'interès de clubs estrangers, els dirigents del Cerro em volien fer signar moltes coses, vaig tenir sort que José Luis Chilavert –mític exporter– em va ajudar molt”, assegura el mateix Iturbe en una entrevista.

Esquerrà com Messi i també molt traçut, Iturbe es va criar als carrers de la Villa 21-24, una barriada extremadament humil de Buenos Aires, però quan els seus pares, tots dos paraguaians, van decidir tornar a casa, tot el seu potencial futbolístic va caure en mans del Cerro i també de les categories formatives de la selecció albirroja.

Però amb el professionalisme i la fama també va arribar una pugna a escala nacional entre argentins i paraguaians a la caça del nou prodigi. Gerardo Martino, seleccionador guaraní, el va fer participar en un amistós contra Xile aquell 2009, però el fet de no ser un partit oficial va donar marge a la federació argentina, que va acabar seduint Iturbe amb la possibilitat d'anar d'espàrring al mundial de Sud-àfrica, d'entrenar-se a les ordres de Diego Maradona i de compartir entrenaments amb el seu ídol, Messi.

“Jo quan anava amb la selecció del Paraguai em sentia un més, m'he criat allà i els meus pares són d'allà”, va reconèixer fins i tot el jove futbolista, ja engalanat amb un xandall de l'albiceleste. Però amb la seva tria, Iturbe va decebre tot un país i va pecar de poc previsor amb unes paraules que amb el temps se li acabarien girant en contra. “Ja he pres una decisió, la de jugar per a l'Argentina, i no hi ha marxa enrere. Canviar d'opinió seria un fracàs”, va proclamar l'atacant, preveient una plàcida ascensió cap a l'absoluta. Però ni de bon tros. Als 23 anys, Iturbe ja ha jugat en set clubs diferents i en la majoria d'aquests amb un rendiment per sota de la seva fama. Va reeixir en l'Hellas Verona, però va viure un retrocés en el Roma i ara amb prou feines juga en el Bournemouth.